Els milers de milions que mou el Mundial 2026

La FIFA té davant seu un equilibri delicat: convertir el futbol en un esport de masses alsEUA, més enllà de la comunitat llatina, sense renunciar a esprémer al màxim la rendibilitat del fan i el seu principal producte. Un salt d’escala que no arriba sense friccions, ja que els clubs continuen reclamant més compensacions per cedir futbolistes en un calendari cada vegada més saturat, mentre que algunes ciutats dels EUA qüestionen les condicions avantatjoses que l’organisme sol exigir als amfitrions.

Però la FIFA no ha construït el seu model cedint terreny, sinó amb noves vies per monetitzar-lo. Aquest 2026, el gran símbol serà el VIP: una indústria de suites, experiències corporatives, restauració, serveis prèmium i venda d’esdeveniments que superarà per primera vegada els patrocinis com a segona font d’ingressos.

Drets audiovisuals

La venda de drets audiovisuals continuarà sent el pilar fonamental del negoci. I no és per a menys. La FIFA assegura que més de 5.000 milions de persones (el 60% de la població mundial) van connectar en algun moment amb el Mundial de Qatar 2022 i que només la final va congregar més de 1.500 milions de teleespectadors. Aquest any, a més, el salt de 32 a 48 seleccions ampliarà l’atractiu comercial del torneig. Aquesta via de facturació arribarà als 4.264 milions de dòlars (3.970 milions d’euros), superant per primera vegada la barrera dels 4.000 milions de dòlars. En aquest punt, l’increment respecte a Qatar 2022 serà del 29%,sumarà 964 milions de dòlars ( 898 milions d’euros).

No obstant, la FIFA ha preparat l’agenda de la fase de grups perquè, com a mínim, un o dos partits de cada selecció coincideixin amb un horari accessible o de màxima audiència al seu país. En el cas de la Roja, els seus dos primers partits, davant de Cap Verd i Aràbia Saudita, es disputaran a les 18.00 hores d’ Espanya. Aquests partits es podran veure a DAZN, Movistar Plus+,Orange TV i RTVE . La plataforma esportiva oferirà tots els partits, mentre que l’ens públic hauria pagat 55 milions d’euros per un paquet de trobades que inclou tots els d ’ Espanya i els més destacats del dia.

RTVE ha preparat paquets comercials d’entre 330.000 euros i 975.000 euros, al ser un dels pocs productes televisius capaços d’ordenar campanyes de gran cobertura nacional. La UTECA, que agrupa les televisions privades, ha anunciat una demanda contra l’ens públic per, presumptament, vulnerar la llei de finançament de RTVE del 2009 i la retirada de la publicitat de la cadena.

A nivell global, és cert que la FIFA ha marcat diversos gols, però també ha rebut alguna targeta groga en grans mercats estratègics. A la Xina aspirava a obtenir fins a 300 milions de dòlars (258 milions d’euros), però ha acceptat 60 milions de dòlars (51 milions d’euros) en un acord in extremis amb la televisió estatal CMG. A l ’Índia, on domina el criquet, ha acceptat tot just un terç dels 100 milions de dòlars que demanava.

A l’altre costat de la balança hi ha els forts increments al Japó i Corea del Sud, i el nou contracte amb CazéTV al Brasil per acostar-se a les noves generacions. Aquest canal de YouTube, amb 27,1 milions de subscriptors, emetrà els 104 partits en qualitat 4K.

Nous i vells patrocinis

Quant als patrocinis, sempre han tingut un paper protagonista en la maquinària de la FIFA. Adidas, McDonald’s i Coca-Cola són marques que relacionem amb el Mundial. En aquest cicle, l’organisme torna a marcar rècord, amb 2.693 milions de dòlars (2.507 milions d’euros) per comercial, el 52% més que a Qatar 2022.

La tornada del Mundial a Amèricadel Nord, i especialment als EUA, ha donat accés a la FIFA al mercat publicitari més gran i això es nota en el perfil d’alguns dels nous patrocinadors globals: Bank of America, Lay’s (PepsiCo) i Verizon. A aquestes marques se n’han afegit d’altres ja consolidades com Budweiser, Hisense i Dove. Per sobre, la FIFA compta amb vuit patrocinadors principals: Adidas, Visa, Qatar Airways, Lenovo, Hyundai-Kia, Coca-Cola, ADI Predictstreet i Aramco.

Aquestes dues últimes empreses han entrat en aquest cicle i mostren cap a on va la indústria del futbol en el pla comercial. ADI Predictstreet és una plataforma de prediccions, rival del més conegut Polymarket, que suma al Mundial un dels segments de més creixement dins del negoci de les apostes. Aramco, per la seva banda, és el soci número 1 de la FIFA, amb un contracte d’uns 100 milions d’euros anuals que la petrolera va firmar amb la vista posada ja en el Mundial 2034 que organitzarà el seu propietari, el Govern de l’Aràbia Saudita.

El torneig d’aquest estiu, a més, tindrà un impacte que va més enllà dels ingressos directes de la FIFA. S’espera que el Mundial injecti 10.500 milions de dòlars (9.020 milions d’euros) més a la inversió publicitària global, segons dades de la plataforma especialitzada WARC, sobretot davant la perspectiva que als EUA se superin els 76,7 milions de teleespectadors que, segons Nielsen Sports, va tenir el Brasil 2014. Totes les marques, presents o no a la FIFA o les federacions, estan atentes i intenten activar publicitat lligant-la amb la cita futbolística.

També la RFEF vol aprofitar-ho: calcula 22 milions en nous ingressos i ja ha anunciat quatre patrocinadors. A més de Gemini –la IA de Google que estarà amb set seleccionsmés –, ‘la Roja ’ estrenarà vestits de Loewe en els seus viatges i ha fitxat Telefónica, ElPozo i Ebro per a aquest cicle mundialista.

Embolic amb les entrades

«Al seu cap sonava espectacular». Així podria resumir un jove avui l’embolic en què es troba la FIFA amb la venda d’entrades. En el seu pla original, Infantino va plantejar multiplicar per sis aquest negoci. S’hi inclouen els tiquets bàsics, però també els vip. La idea era aprofitar que els grans estadis d’ Amèrica del Nord ja estan familiaritzats amb l’oferta prèmium per disparar els ingressos dels 508 milions de dòlars (436 milions d’euros) a Qatar 2022 fins als 3.097 milions de dòlars (2.884 milions d’euros). Això és el 28% dels ingressos totals del cicle mundialista.

De les 16 seus del campionat, 11 s’ubiquen alsEUA, cosa que permetrà potenciar aquest negoci. La companyia nord-americana On Location, la mateixa que va treballar als Jocs Olímpics de París 2024, va assegurar fa uns dies que es registrarà un nou rècord d’ingressos amb els seus paquets d’experiències, venuts a empreses i particulars de més de 125 països. A més, a diferència d’edicions anteriors, en aquest Mundial la meitat d’aquests productes vip els han adquirit aficionats. La demanda general també acompanya: a 50 dies de l’inici del torneig, la FIFA assegura haver venut ja més de cinc milions d’entrades, per la qual cosa el rècord d’assistència de 3,5 milions fixat als EUA 1994 està en camí de ser superat.

Ara bé, el llistó del 2026 és molt més alt. Amb 104 partits i estadis de gran capacitat, el sold out total podria situar-se entre sis i set milions d’entrades, per la qual cosa l’entitat encara haurà de col·locar entre un i dos milions de tiquets per evitar la imatge de grades buides a la televisió. No obstant, els alts preus de les entrades, els requisits per obtenir el visat als EUA i la tensió política al voltant de l ’Administració de Trump han complicat la mobilització clàssica de seguidors internacionals. El torneig s’ha preparat pensant més en la població local, dins d’aquest repte majúscul que el soccer elevi el seu nombre de seguidors a Amèrica del Nord.

Per rendibilitzar l’experiència en viu, la federació mundial ha triat estadis enormes, més grans que en altres edicions. Ho pot fer perquè molts recintes del Mundial 2026 són cases d’equips de l ’NFL, acostumades a gestionar grans aforaments i productes prèmium. L’estadi amb menor aforament és el BMO Field de Toronto (Canadà), 45.000 seients. És menys de la meitat respecte als 94.000 espectadors que caben a l’ AT & T Stadium de Dallas.

A més, també seran seu del campionat altres històrics com l ’Azteca de Ciutat de Mèxic, que acollirà el partit inaugural l ’11 de juny entre Mèxic i Sud-àfrica. La final es jugarà el 19 de juliol al MetLife Stadium de Nova Jersey, que perdrà el nom comercial – com la resta d’estadis – durant el campionat. És una exigència de la FIFA, que ja ha obligat el Mercedes-Benz Stadium d’Atlanta a tapar el logo de l’automobilística a la seva façana. Aquesta, de fet, serà una de les inversions més grans que haurà fet l’organització, que, a diferència de la de Qatar, amb prou feines ha hagut de retocar els seus estadis.

L’altra cara del compte de resultats està en la despesa. La FIFA preveu destinar 3.756 milions de dòlars a l’organització de la cita. La partida més gran serà l’operativa, amb més de 1.100 milions de dòlars per sostenir una competició de 104 partits a tres països: logística, seguretat, transport, allotjaments, personal, arbitratges, tecnologia, serveis mèdics, centres d’entrenament i funcionament de seus. S’hi afegeixen 347 milions en operacions de televisió, una partida clau per produir i distribuir el senyal internacional que després monetitza amb les televisions de tot el món.

Repartiment econòmic

El segon gran bloc és el repartiment esportiu. Federacions i clubs rebran 1.226 milions de dòlars, tot just l ’11% dels ingressos del cicle. Les seleccions es repartiran 871 milions en premis i ajudes, amb un mínim de 12,5 milions per a cada federació classificada. Els clubs, cada vegada més molestos per l’ampliació del calendari i la cessió obligada dels seus futbolistes, rebran 355 milions. El càlcul anirà en funció dels dies que cada jugador estigui en el torneig, amb una referència pròxima als 11.000 dòlars diaris per futbolista.

L’explicació oficial de la FIFA és que el Mundial finança molt més que el mateix Mundial. En el seu pressupost per a aquest cicle, l’organisme preveu destinar més de 2.250 milions de dòlars a desenvolupament i educació del futbol, sobretot a través de federacions, confederacions i programes com FIFA Forward. És l’altra pota de la seva legitimitat: l’elit genera recursos per sostenir l’expansió global del joc, finançar projectes de base, professionalitzar estructures i assegurar que el futbol continuï sent l’esport rei allà on encara competeix per espai, inversió i audiència.

Notícies relacionades

Una dona haurà de retornar 22.918 euros d’una pensió per tenir el fill empadronat a casa

La Generalitat recomana ara teletreballar qui visqui o treballi a Barcelona per la visita del Papa

La lectura menys complaent és que aquesta redistribució també sosté una enorme arquitectura política i administrativa. La FIFA no només reparteix diners: construeix influència, reforça lleialtats i alimenta una xarxa de dirigents, programes i estructures que viuen gràcies a la pilota. Aquí rau la gran paradoxa del Mundial. És el producte més universal de l’esport rei, però també el que millor explica com el futbol mundial ha aixecat una economia pròpia als despatxos.

Per als amfitrions, en canvi, no hi ha un cànon directe equivalent; només la promesa d’una potencial injecció de 22.000 milions de dòlars (19.000 milions d’euros) a l’economia dels tres països organitzadors. La compensació arriba per una altra via: turisme, consum, ocupació, exposició internacional i impacte econòmic. És allà on es veu l’asimetria del model. La FIFA captura els ingressos globals, paga l’operació imprescindible, redistribueix una part sota el paraigua del desenvolupament del futbol i deixa que ciutats i països amfitrions carreguin amb bona part de la factura indirecta: seguretat, mobilitat, adaptacions urbanes, cessió d’espais i restriccions comercials al costat dels estadis.