Més diners per a ‘start-ups’

Amb 10 milions d’euros anuals de pressupost públic, Tecnio es veu capaç de duplicar el nombre d’empreses cientificotecnològiques que s’han constituït a través seu (unes 20, fins ara) o el volum de patents registrades i explotades (un centenar), així com multiplicar la quantitat de doctors transferits al teixit empresarial (gairebé 290). Aquesta injecció sostinguda fins al 2030 equivaldria a 40 milions d’euros i generaria una riquesa per a Catalunya de 350 milions d’euros. Així ho ha exposat recentment l’associació al Parlament català en una compareixença organitzada, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, per reivindicar el seu model i assenyalar també la burocràcia i falta de finançament que l’estan llastant.

Tecnio és, en origen, un segell que va idear la Generalitat cap als 2000 per identificar aquells centres de recerca o grups dins de les universitats que tenien experiència treballant amb empreses. L’administració pública demanava evidències com disposar d’un pla estratègic en aquest sentit, la facturació agregada de tota la recerca convertida en empresa o els ingressos de tots els invents que havien ajudat a desenvolupar, i, a canvi, feia d’aquests centres una referència per a aquelles empreses que necessitessin innovar a través de la universitat.

I la cosa va funcionar, fins que hi va haver qui es va adonar que funcionaria molt millor si tots els centres amb segell Tecnio estiguessin, a més, coordinats entre si. Sobretot a l’anar diluint el finançament que anava associat el projecte. "Vam veure clar que ens havíem d’ajuntar", recorda Santiago Royo, president de l’associació constituïda finalment l’any 2019.

Ara compten amb estatuts, gairebé 80 socis (entre centres tecnològics, de recerca i grups de les grans universitats catalanes) que paguen una quota fixa, i tenen president i director general (Manuel Palacín). Se saben, a més, plenament alineats amb el que busquen la Generalitat, el Govern d’Espanya i la Comissió Europea: que la innovació passi de mer projecte a negoci funcional o producte real per fer el continent el més independent possible dels Estats Units i de la Xina.

El que els falta, segons reivindiquen, és una estructura de dependència governamental més clara (se senten a cavall de la conselleria d’Empresa i la de Recerca i Universitats), que hi hagi pressupostos i, dins d’aquests, un "pressupost basal".

Conseqüències de la inversió

Notícies relacionades

Els emprenedors aplaudeixen la creació d’un ‘Delaware europeu’

Competència augmenta la vigilància sobre els vídeos d’‘influencers’

Si en el pròxim lustre comptessin amb 40 milions d’euros de finançament fix que –assenyala– destinarien a fer recerca activa de projectes, desenvolupar-los o contractar qui s’ocupés de tot això en cada un dels centres, arrossegarien 80 milions d’euros d’inversió privada. Això es convertiria en 350 milions d’euros de retorn directe a les empreses. És a dir, riquesa per a la comunitat. Calculen que poden portar a terme 800 nous projectes d’R+D, transferir 400 treballadors especialitzats a la indústria, registrar unes 200 patents i generar 40 noves spin-offs fins al 2030. De tota manera, el que remarquen amb més insistència Royo i Palacín és que no són una oficina de transferència tecnològica més. "La creació de les spin-off és una via important del que fem, però el gran gruix ve de la col·laboració entre el grup de recerca tècnic i l’empresa", s’esplaien a explicar.

Amb aquesta estratègia acumulen 360 milions d’euros de facturació afegida en els últims cinc anys entre els 143 milions que venen de contractes directes (l’empresa que s’acosta a un centre Tecnio per materialitzar una idea innovadora) i els més de 200 milions que venen de projectes que compten amb algun tipus de suport financer.