Israel amplia la seva ofensiva al Líban en ple alto el foc

Al sud del Líban, els fantasmes del passat tornen. La bandera israeliana que ara corona el castell dels croats de Beaufort ja no està sol en les fotografies dels 18 anys d’ocupació militar israeliana que va finalitzar l’any 2000 a la regió oriental del país dels cedres, sinó que és part d’una nova realitat. Aquest cap de setmana les tropes israelianes han ocupat aquest estratègic enclavament, protegit per la Unesco, en la seva ampliació de l’ofensiva terrestre sobre el sud del Líban. En ple alto el foc, els soldats israelians continuen ocupant cada vegada més territori libanès, mentre Hezbol·là no atura els seus atacs.

Des de dalt del castell de Beaufort, es pot observar gran part del riu Litani. Aquesta via fluvial que desemboca al Mediterrani i està a 30 quilòmetres de la frontera actual és la nova línia fronterera que volen imposar les autoritats militars israelianes amb el seu país veí. Per això, en l’última setmana, l’Exèrcit ha declarat tot el sud del Líban una zona de combat i ha obligat la població a desplaçar-se més al nord, en concret del riu Zahrani, 10 quilòmetres més per sobre del Litani. Per als israelians, igual que ho va ser per als croats o per als musulmans de Saladí al segle XII, o per als francesos durant el mandat o per als palestins durant la guerra civil libanesa, Beaufort sempre ha sigut un punt clau per dominar la planícia del sud del país.

"44 anys després de l’heroica batalla de Beaufort [durant la guerra civil libanesa], soldats de l’Exèrcit israelià, liderats per la Brigada Golani, van tornar al cim de Beaufort i una vegada més van hissar allà la bandera israeliana i la bandera de Golani", va celebrar el ministre de Defensa, Israel Katz, en un comunicat. Aquesta nova captura s’emmarca enmig de l’anunci d’una operació militar al sud del Líban amb l’objectiu declarat de destruir infraestructures del partit-milícia xiïta Hezbol·là i enfortir la seva presència operativa a prop de la frontera entre els dos països. Fins al punt que, ahir, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va afirmar que la presa del lloc suposa un "fita crucial" i un "canvi radical en la política" que Israel porta a terme al país veí. "Hem superat la barrera de la por", va dir Netanyahu en un videomissatge difós per la seva oficina, on va informar que després de l’ocupació de Beaufort va donar instruccions de "consolidar i estendre" el control israelià "sobre els llocs que estaven sota el domini de Hezbol·là", sense donar detalls d’aquests llocs.

"Càstig col·lectiu"

Per la seva banda, el primer ministre libanès, Nawaf Salam,va fer saltar la veu d’alarma per la gravetat de la situació. "El que hem presenciat no és simplement una expansió o incursió israeliana", va declarar dissabte passat en un discurs televisat dirigit al poble libanès. "Israel no només ataca llocs específics, sinó que porta a terme una política de destrucció generalitzada de ciutats i pobles, així com de tots els mitjans de subsistència que s’hi troben, mentre provoca desplaçaments massius de població que constitueixen un càstig col·lectiu infligit a la nostra població pacífica; aquestes són polítiques condemnades per totes les normes i el dret internacional", va declarar, denunciant l’"escalada perillosa i sense precedents" i exigint un "alto el foc immediat".

Sobre el paper, els dos països es troben en una situació de cessament d’hostilitats des del 17 d’abril passat, quan els Estats Units van mediar una treva al Líban com a part de l’alto el foc amb l’Iran. Des d’aleshores, les tropes israelianes han matat més d’un miler de persones en bombardejos indiscriminats, han provocat el desplaçament d’una quarta part de la població, més d’un milió de persones, i continuen arrasant llogarrets sencers al sud del país. Almenys 3.371 persones han mort i 10.129 han resultat ferides des de l’inici de les hostilitats el 2 de març passat. Només divendres passat, l’Exèrcit israelià ja va provocar 16 víctimes mortals.

Als afores de Nabatieh

Notícies relacionades

Trump no té "pressa" i vol fer esmenes al futur acord amb l’Iran

El desafiament de Trump a Cuba amenaça el negoci turístic de firmes espanyoles

Les forces israelianes es troben ara als afores de Nabatieh, ciutat clau per a l’economia del sud del Líban i un important centre cultural de la regió. Si aquesta urbs de majoria xiïta, situada a vuit quilòmetres del castell de Beaufort, caigués, suposaria una fita significativa que tornaria als habitants a la realitat d’ocupació que van patir durant 18 anys, del 1982 al 2000, quan Hezbol·là va alliberar el sud del país. Nabatieh és una ciutat essencial en l’imaginari libanès de la resistència, perquè, a l’estar a només 13 quilòmetres de la frontera amb Israel, ha tingut un paper històric al trobar-se en la primera línia dels atacs israelians.

Hezbol·là, per la seva banda, ha redoblat les agressions contra les tropes israelianes que es troben al sud del Líban. El llançament de drons suïcides durant aquesta treva s’ha convertit en el malson més gran de l’Exèrcit israelià, ja que més d’una desena de soldats han perdut la vida a causa del seu impacte. Dissabte passat a la nit un dron amb visió en primera persona pilotat per Hezbol·là va atacar una posició on operaven militars de la unitat Givati i l’explosió va matar un soldat i en va ferir quatre més. A més, dos soldats libanesos, que no participen en el conflicte amb Israel, van resultar "greument ferits al ser atacats per un dron israelià hostil dins d’un vehicle" a prop de Nabatieh.