El desafiament de Trump a Cuba amenaça el negoci turístic de firmes espanyoles

"Cuba està controlada per GAESA, un Estat dins de l’Estat", va proclamar el cap de la diplomàcia dels EUA, Marco Rubio, en un missatge al poble cubà el seu Dia de la Independència el 20 de maig. "Fa 30 anys, Raúl Castro va fundar una empresa que s’anomena GAESA. Aquesta empresa és propietat de les Forces Armades i està operada pels seus comandaments, i té ingressos tres cops superiors al pressupost del seu Govern actual", va dir. "Té 18.000 milions de dòlars en actius i controla el 70% de l’economia cubana". S’emporta "els guanys dels hotels" sense que "n’arribi res al poble cubà", va afegir.

El màxim representant de la diplomàcia nord-americana posava així en la diana el conglomerat estatal. Donald Trump va advertir de la intenció de prendre el control de l’illa, després d’haver-la asfixiat amb un embargament petrolier que la deixa en fallida.

A la recerca de negoci

El president dels Estats Units acostuma a buscar negoci en els llocs en els quals intervé. Amb Ucraïna va tancar un acord d’explotació de terres rares i altres minerals a canvi de no retirar el suport als esforços bèl·lics de Kíiv contra la invasió russa. A Veneçuela, després de decapitar el règim amb el segrest de Nicolás Maduro, va maniobrar perquè les empreses nord-americanes s’emportin el gruix del pastís petrolier del país.

El negoci més lucratiu de l’illa és el turisme. Cuba continua sent, tot i la crisi humanitària, un lloc paradisíac amb una història i cultura úniques. Hi ha grans hoteleres nord-americanes del sector que podrien estar interessades a tornar a l’illa. La més gran, Marriott, va administrar l’Hotel Four Points by Sheraton a l’Havana el 2016, durant el desglaç cubà nord-americà impulsat per Barack Obama amb Raúl Castro. D’altres, com Hilton, van tenir una presència històrica abans de la revolució cubana (1959) que va portar Fidel Castro al poder. L’Habana Hilton, operat a través d’una filial cubana, va acabar intervingut pel nou Govern comunista.

Altres grans companyies hoteleres com ara Hyatt, Wyndham, Choice Hotels o Best Western tenen el múscul financer per rellançar el negoci i milions de clients a poca distància en volada. Cal afegir-hi altres companyies nord-americanes relacionades amb el turisme, des de les aerolínies (American Airlines o Delta Air Lines) fins a les turístiques (Airbnb, Expedia). EL PERIÓDICO s’ha posat en contacte amb les principals empreses hoteleres nord-americanes per demanar-los si estarien interessades a tornar a l’illa, però no n’ha rebut cap resposta.

El turisme a Cuba va rebre un duríssim cop durant la pandèmia de coronavirus del 2020. A més, des del 2021 Cuba va ser inclosa en la llista nord-americana de països patrocinadors del terrorisme, fet que ha frenat la recuperació del sector. Els ciutadans de més de 40 països industrialitzats, entre els quals Espanya, que hagin viatjat prèviament a Cuba no poden entrar als Estats Units sense visat.

El 2024 van viatjar a Cuba per turisme uns 65.000 espanyols, menys de la meitat que el 2019, quan n’hi va haver 150.000. Espanya ocupa una posició de lideratge en el sector turístic cubà. Hi ha més de 100 contractes d’administració hotelera aprovats a Cuba, gestionats per unes 20 cadenes hoteleres estrangeres; d’aquestes, 10 són espanyoles: Meliá, Iberostar, Be Live, Roc, Barceló, Valentín, NH, Blau, Axel i Sirenis, segons el Ministeri d’Exteriors. El Ministeri d’Exteriors, responsable de la diplomàcia econòmica espanyola, tampoc ha respost a les preguntes plantejades per aquest diari. Tenien plans d’expansió. Llavors va arribar Donald Trump i va manar aturar-ho.

El president ha ordenat un embargament del petroli veneçolà que mantenia Cuba a la superfície. La situació a l’illa és dramàtica. Gairebé no funciona res, ni hospitals, ni escoles ni enllumenat. Els hotels miren de continuar a la superfície, però molts han suspès els serveis. La cadena mallorquina Meliá és la que està més implantada a Cuba. Té 34 hotels i 14.053 cambres en règim de gestió. Iberostar, al seu torn, controla 18 establiments.

"Incertesa", segons Meliá

"A Cuba, el grau d’incertesa continua sent elevat", va comunicar Meliá en la presentació de resultats dels primers tres mesos del 2026, feta el 7 de maig. L’empresa va revelar l’impacte negatiu que va implicar la intervenció dels Estats Units a la regió.

"Aquest fet va provocar una dificultat sobrevinguda per a l’obtenció de combustible que, juntament amb l’establiment d’un estricte bloqueig comercial, va afectar en gran manera el mercat turístic. La falta de combustible d’aviació va provocar la cancel·lació de nombroses connexions directes amb el país, fins i tot des del seu principal mercat emissor, el canadenc. En aquest entorn, es va produir un tancament gradual dels nostres hotels, per acabar el trimestre amb prop del 50% de la capacitat operativa, i ha impactat en el nombre de cambres disponibles en el període i en els indicadors operatius reportats", va assenyalar aquesta companyia hotelera.

"En aquest escenari, el turisme nacional es va convertir en la pràctica totalitat de les reserves per als hotels encara oberts. Amb aquest mercat, però, no n’hi ha prou per compensar la caiguda de la demanda internacional. L’evolució de la regió dependrà en una gran part dels esdeveniments i d’una eventual recuperació dels subministraments energètics", diu l’esmentada presentació.

Des de la companyia no han volgut fer noves declaracions. El president de la cadena hotelera, Gabriel Escarrer, va afirmar en una trobada recent amb mitjans de comunicació que la situació que es viu al país caribeny és "insostenible" i confia que tot es desenvolupi de la millor manera possible per al poble cubà.

Notícies relacionades

Trump no té "pressa" i vol fer esmenes al futur acord amb l’Iran

Israel amplia la seva ofensiva al Líban en ple alto el foc

En el Govern espanyol asseguren que mantenen un "seguiment estret i permanent de la situació, en coordinació amb les empreses espanyoles amb presència a Cuba, i, en especial, a través de l’Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a l’Havana", segons informen fonts del Ministeri d’Economia.

Aquest treball inclou "contactes continus amb algunes de les empreses potencialment afectades, per conèixer la seva situació concreta, identificar possibles riscos i acompanyar-les en l’avaluació d’escenaris". L’objectiu és mantenir una interlocució directa amb les empreses, "anticipar possibles impactes i facilitar capacitat de resposta davant qualsevol evolució".