Antón Costas: «S’ha trencat el pont que existia entre creixement econòmic i progrés social»

Gallec de naixement i devoció, català d’adopció i madrileny d’afició, Antón Costas reflexiona a Un cafè a les altures sobre com li va a Espanya: «Espanya va bé en el sentit macroeconòmic, però aquest progrés no arriba per igual al conjunt dels ciutadans». I troba en l’ésser humà la millor metàfora: «És com si al nostre cos els òrgans principals funcionessin molt bé –el cor, el pàncrees, els ronyons– i, no obstant, la sang no arribés de manera adequada a tots els llocs de la nostra pell».

Segons el seu parer, «s’ha trencat el pont que durant algunes dècades hi va haver entre creixement i progrés social, i ha fallat el pilar fonamental d’aquell pont que són els bons llocs de treball». «L’ocupació és el mecanisme més important per traslladar el comportament de l’economia al benestar de les famílies», conclou.

Costas introdueix en l’equació el problema de l’habitatge,que, segons la seva opinió, és «un gran forat negre» que s’empassa tota la millora que s’està produint a la resta de l’economia: «els salaris van a l’alça i l’ocupació augmenta, però hi ha molts factors positius en l’economia espanyola que són absorbits pel forat negre de l’habitatge». Explica que «l’esforç –el nombre d’anys necessaris per poder accedir a un habitatge– s’ha ampliat d’una manera que empobreix realment moltes famílies i impedeix, especialment, l’emancipació dels joves del nostre país».

A compte de l’ocupació, destaca que la reforma laboral, aprovada pel Congrés i negociada amb sindicats i patronal, està produint «una reducció de la temporalitat que té uns efectes positius que –espero– continuïn en els pròxims anys».

Antón Costas creu que «alguna cosa s’ha trencat en el contracte social (la goma d’enganxar que permet conciliar drets i deures en una societat liberal de tipus pluralista), però no soc tan apocalíptic com veig al meu voltant. Jo crec que el contracte social continua sent molt important en les societats del benestar, tot i que calgui introduir nous elements com un contracte social per a les cures, un nou contracte social molt enfocat a com afrontem i repartim els costos d’una societat longeva, el de les cures».

Pensions i immigració

Preguntat si és sostenible el sistema actual de pensionsi si tenen motiu per a la preocupació els nascuts en el baby boom, respon: «Rotundament, no». I afegeix: «El sistema de pensions és un pilar fonamental del capitalisme democràtic i de la societat legal. Alhora que adverteix: «Ha de treballar més gent de la que està treballant i hi ha d’haver bons llocs de treball; amb més gent treballant i millors llocs de treball no veig problemes de finançament del sistema públic de pensions per a les pròximes generacions».

Arran de la transformació demogràfica que experimenta Espanya en els últims anys, Antón Costas afirma que «la immigració, ben gestionada, és una benedicció per a un país com el nostre». I raona: «Si la població nativa d’un país percep que els fluxos migratoris estan controlats i tenen beneficis per als mateixos ciutadans del país, les societats són més tolerants respecte a la immigració, i jo crec que a Espanya encara és així».

Notícies relacionades

Indra accelera les aliances europees per complir els contractes amb Defensa

Avals públics per a hipoteques de joves

Costas veu en l’odi a l’immigrant «un sentiment pervers», però sí que entén el missatge de la por, que té una certa lògica ja que «Espanya és l’únic país del món que ha augmentat la seva població immigrant en deu milions de persones en tot just dues dècades; no hi ha cap altre país del món que s’hagi enfrontat a un procés immigratori de tal intensitat en tan poc temps».

En l’entrevista, el president del Consell Econòmic i Social posa també l’accent, entre altres qüestions, en les bretxes de desigualtat i pobresa, especialment la infantil: «És una cosa que em destrossa, no soc capaç d’entendre com a Espanya, que és el quart país en potència econòmica de la Unió Europea, una democràcia consolidada i de qualitat reconeguda al món, la pobresa infantil és la més elevada de tota la Unió Europea».