El ministre d’Exteriors de l’Iran es reuneix amb líders pakistanesos en preparació d’una possible segona ronda de negociacions amb els EUA

Aquest divendres a la nit, la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Levitt, va confirmar que Washington enviava el seu cap negociador, Steven Witkoff, i Jared Kushner, gendre del president nord-americà, Donald Trump. Teheran ha afirmat per activa i per passiva, no obstant, que Araghchi no es reunirà amb els nord-americans. Aquesta negativa, no obstant, pot canviar en qualsevol moment.

«Araghchi tan sols es trobarà amb alts oficials del Pakistan per parlar dels seus esforços de mediació per acabar amb la guerra d’agressió dels EUA. No hi ha cap reunió programada amb Washington. Tan sols entregarem les nostres observacions al Pakistan», ha declarat en un missatge a les xarxes aquest dissabte el portaveu del Ministeri d’Exteriors iranià, Esmaeil Baghaei.

Contrari a aquestes afirmacions, la Casa Blanca assegura que Witkoff i Kushner viatgen a Islamabad perquè «els iranians han volgut parlar en persona». Washington espera que Araghchi entregui una proposta aquest dissabte al Pakistan, i que la segona ronda se celebri una vegada els nord-americans aterrin a la capital pakistanesa. Haurien d’arribar durant la nit d’aquest dissabte.

Plantades i secretisme

La incertesa entorn d’aquesta segona ronda de negociacions –que s’hauria de celebrar dues setmanes després de la primera, que va acabar en «fracàs»– va començar fa una setmana, quan l’Iran va assegurar que no atendria les xerrades, programades per a aquest dimecres passat, al·legant el doble bloqueig d’Ormuz.

Trump va estendre l’alto el foc temporal, i tot i que el Pakistan insistia, a través de filtracions anònimes a la premsa, que les xerrades tindrien lloc, els EUA van haver de cancel·lar el viatge del vicepresident, J.D. Vance, Witkoff i Kushner a última hora. La reunió mai es va produir.

Des d’aleshores, Islamabad ha aturat les filtracions i l’intercanvi de missatges s’ha realitzat amb un secretisme total. Fins i tot Trump –de moment– ha frenat durant els últims dos dies els seus missatges incendiaris a les xarxes socials, una suposada petició de la República Islàmica. Tot i així, res està clar: Araghchi manté que després de la seva visita a Islamabad, la seva comitiva es dirigirà a Masqat, Oman, per després volar en direcció a Moscou.

Punts espinosos

L’Iran i els EUA tenen molts punts en discòrdia, com el recolzament de Teheran de les seves milícies afins a la regió, les garanties que demana la República Islàmica si no és atacada de nou o possibles reparacions de guerra. Però els assumptes espinosos i on hi ha les diferències més grans són sobretot dues: l’estatus de l’estret d’Ormuz i el futur del programa nuclear iranià.

Teheran reclama controlar el pas per l’estret –compartit amb Oman– encara que hagi acabat la guerra. Els EUA i tots els països del Golf rebutgen aquesta demanda. Per Ormuz, abans del conflicte, sortia el 20% del total mundial de cru i gas.

Notícies relacionades

¿Què se sap de les negociacions entre els EUA i l’Iran a Islamabad?

Atrapats «entre el castrisme i el trumpisme»: la població cubana es dobla a Espanya mentre Trump endureix el setge a l’illa

D’altra banda, Washington exigeix a l’Iran que entregui els 440 quilos d’urani altament enriquit que el país persa té a nivells superiors al 60%, molt pròxims al 90% necessari per desenvolupar la bomba nuclear.

Oficials perses han assegurat durant les últimes setmanes que aquest urani és el seu «patrimoni nacional», i que enriquir urani a través del seu programa nuclear és el seu «dret sobirà». L’Iran, no obstant, és membre del Tractat de No Proliferació Nuclear, que estipula que l’únic enriquiment permès és el destinat a usos civils. L’energia nuclear tan sols requereix un enriquiment pròxim al 3%.