¿Què se sap de les negociacions entre els EUA i l’Iran a Islamabad?

La negociacions de pau a Islamabad continuen aquest dissabte plenes d’incertesa i signes contradictoris després que l’Iran afirmés categòricament que el seu ministre d’Exteriors, Abbas Araghchi, present a la capital pakistanesa, no té previst reunir-se amb els enviats de la Casa Blanca, Steve Witkoff i Jared Kushner, el viatge dels quals va ser anunciat per l’Administració nord-americana.

Els missatges de divendres, amb una visita d’Araghchi al Pakistan que semblava obrir la porta a la represa de les converses bilaterals directes, i la resposta immediata de Washington afirmant que els seus enviats es reunirien amb ell, s’han refredat amb el pas de les hores per revelar una situació encara complexa en què cap de les parts vol fer veure que ha cedit ni una mica.

¿Un desglaç?

«No es preveu que hi hagi cap reunió entre l’Iran i els Estats Units. Les observacions de l’Iran serien comunicades al Pakistan», van afirmar dissabte a la matinada les autoritats iranianes, tancant d’un cop de porta les especulacions sobre una possible trobada bilateral.

No està clar si el sec missatge és només per al consum intern iranià i apaivagar els seus sectors més durs sense cedir ni mil·límetre en la seva línia vermella d’eliminar el bloqueig naval abans de tornar a les negociacions, però el cert és que Teheran sempre va emmarcar el viatge d’Araghchi com una trobada bilateral amb les seves contraparts al Pakistan, Oman i Rússia.

La presència del diplomàtic, que no és el negociador designat per tractar amb els EUA, s’explica millor pel simple fet que l’Iran vol transmetre directament als mediadors la seva proposta per reprendre o avançar en les negociacions. Això és ja per si mateix un desglaç, després de gairebé una setmana de silencis i negatives, tot i que encara està lluny de ser una llum verda per a les negociacions pròpiament dites.

A més, l’Iran sembla voler oferir al Pakistan un gest de bona voluntat per demostrar que estan interessats en el diàleg i premiar també la visita de tres dies que el cap de les Forces de Defensa pakistaneses i principal mediador en aquest conflicte, Asim Munir, va fer a l’Iran la setmana passada.

El Pakistan, embarcat en una incessant tasca de mediació, està transmetent incessantment que la reunió pot ser imminent, i encara manté la capital bloquejada i sota severes limitacions de trànsit i seguretat. Islamabad vol veure fruits al seu esforç polític i de prestigi com més aviat millor.

Gira regional

També és rellevant que l’iranià es dirigeixi a Oman després de passar pel Pakistan. Masqat va ser el principal mediador entre els EUA i l’Iran abans que el Govern de Donald Trump decidís iniciar la guerra contra Teheran fins i tot mentre es treballava a mantenir els canals diplomàtics oberts.

No hi ha dubte que a Masqat es dialogarà sobre el tancament de l’estret d’Ormuz, la sobirania del qual comparteix amb Teheran i la reobertura del qual és clau per a totes les parts en aquest conflicte i, de fet, per a tota l’economia global.

Amb Rússia, un dels aliats més grans de Teheran i un país que ara té un canal directe amb l’Administració nord-americana, el més probable és que el viatge se centri en el tema del programa nuclear iranià. Rússia ja es va oferir en reiterades ocasions a rebre l’urani enriquit iranià, i podria oferir alguna sortida al que sembla ser el principal escull per a la pau.

En qualsevol cas, a més, els temps i les distàncies que Araghchi té previst recórrer aquests dies fan inviable, tret d’un canvi de programa d’última hora, una reunió a Islamabad.

Els enviats nord-americans encara no han sortit del seu país i el viatge comporta més de 15 hores. No sembla que el diplomàtic hagi de quedar-se aquí tot aquell temps. Si de cas, la trobada bilateral podria produir-se després que el diplomàtic iranià culmini el seu pas pels tres països, ja amb els resultats de la seva gira a la mà.

Retòriques de poder

Mentrestant, també es fa evident que cap de les parts vol cedir, almenys en el seu esforç per controlar el relat.

Washington va afirmar ahir que Witkoff i Kushner viatjarien després d’haver identificat «alguns avenços» per part de Teheran en els últims dies, i després que fos l’Iran el que demanés una trobada directa, cosa que dona a entendre que alguns canals diplomàtics s’han mantingut oberts aquests dies. De manera paral·lela, els EUA continuen detenint vaixells mercants i petrolers iranians com a part del bloqueig naval que Trump va ordenar mantenir vigent malgrat que és la principal línia vermella de l’Iran per tornar a les negociacions directes.

Notícies relacionades

El ministre d’Exteriors de l’Iran es reuneix amb líders pakistanesos en preparació d’una possible segona ronda de negociacions amb els EUA

Atrapats «entre el castrisme i el trumpisme»: la població cubana es dobla a Espanya mentre Trump endureix el setge a l’illa

També va imposar ahir mateix noves sancions financeres al país persa, orientades a atacar el seu comerç petroler.

Les retòriques iranianes i nord-americanes xoquen obertament, amb Washington volent transmetre que és Teheran qui ha cedit i amb els iranians negant per activa i passiva aquesta possibilitat.