Uns 70 alcaldes de la Catalunya rural demanen canvis urbanístics per «fomentar l’arrelament» als pobles

La trobada posa el focus en una de les principals problemàtiques que denuncien els municipis petits: la falta d’habitatge. Segons els representants locals, l’actual marc normatiu, pensat principalment per a grans ciutats, dificulta la creació de noves oportunitats residencials i econòmiques al món rural. Catalunya compta amb 947 municipis, dels quals més del 60% són rurals. Malgrat aquest pes territorial, molts d’aquests pobles disposen de menys recursos tècnics i econòmics, però han de complir les mateixes exigències urbanístiques que les grans urbs. Això, denuncien, acaba alentint o bloquejant projectes clau, com la redacció dels plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), que poden tardar anys a tramitar-se.

En aquest context, els 67 alcaldes reunits a Puigverd d’Agramunt reclamen mesures concretes per flexibilitzar la normativa i adaptar-la a la realitat del món rural. Entre les propostes figura, en primer lloc, reformar la legislació per permetre convertir construccions existents en sòl rústic –com granges, magatzems abandonats o altres edificacions– en vivendes habituals i permanents. S’hi suma la possibilitat d’ampliar, mitjançant llicència municipal, els metres quadrats edificables de construccions ja existents, no només per a ús residencial, sinó també per a activitats artesanes, de transformació agroforestal o equipaments socials. El Govern, per la seva banda, comparteix la reivindicació dels alcaldes i convocarà una reunió la setmana vinent amb les entitats municipalistes per «avançar en aquesta direcció», assenyalen fonts de l’Executiu.

El coordinador d’Eines de Repoblament Rural i alcalde de Montgai, Jaume Gilabert, assegura que l’actual llei és «una llosa» per als municipis petits. En declaracions a EL PERIÓDICO, Gilabert adverteix que «no es pot tractar igual un municipi de 200 habitants que una ciutat de 40.000», i defensa que una regulació més flexible permetria «impulsar l’habitatge i l’activitat econòmica i, amb això, retenir la població».

Rebaixar l’habitatge públic mínim en promocions rurals

Els responsables polítics plantegen també reduir els estàndards urbanístics exigits en nous desenvolupaments, ajustant-los a la naturalesa d’aquests municipis i incorporant fórmules de compensació econòmica, així com rebaixar els requisits d’habitatge de protecció pública en funció de les necessitats reals de cada localitat. Els regidors reclamen la creació d’instruments de planejament urbanístic propis, més àgils i adaptats als petits municipis, que simplifiquin la seva tramitació. Finalment, defensen ampliar l’autonomia de gestió municipal, tant en sòl urbà com en sòl no urbanitzable, per poder prendre decisions més conformes a la realitat i necessitats de cada territori.

Per la seva banda, Gilabert també apunta que la falta d’habitatge és un factor directe en el despoblament, especialment entre els joves, que sovint es veuen obligats a marxar a ciutats pròximes per la falta d’oferta residencial als seus pobles d’origen. És per aquesta raó que administracions com la Diputació de Barcelona promouen projectes de rehabilitació d’habitatge a partir d’equipaments en desús per retenir als pobles els joves.

Notícies relacionades

Cues en la inauguració de la nova botiga de Nude Project a Barcelona: «He dormit al carrer per ser el primer»

Illa i els bisbes, contra la ‘prioritat nacional’ de Vox

La convenció impulsada per Eines de Repoblament Rural arriba després de l’aprovació, el juliol del 2025, de l’Estatut de municipis rurals, que reconeix la singularitat d’aquests territoris i preveu mesures de discriminació positiva en àmbits com l’urbanisme. Per als alcaldes, aquest avanç suposa un primer pas important després d’anys de reivindicacions, però insisteixen que encara és «insuficient».

En aquest sentit, Gilabert valora el nou marc com un punt d’inflexió que comença a donar resposta a una llarga lluita del món rural. «És un pas endavant que ens fa tenir certa esperança», assenyala, tot i que adverteix que el desenvolupament real d’aquestes mesures dependrà de canvis concrets en la legislació urbanística. Per això, els representants municipals remarquen que l’adaptació del Text Redifós de la Llei d’Urbanisme és imprescindible perquè l’estatut tingui efectes reals sobre el territori. Sense aquesta reforma, alerten, el risc de despoblació continuarà sent una amenaça estructural.