El TSJC avala vetar els cotxes sense etiqueta ambiental a la ZBE de BCN

Es tracta de les dues primeres resolucions judicials que es pronuncien sobre la nova norma barcelonina després que el primer text del 2019 rebés tant el revés del TSJC, en primer lloc, com del Tribunal Suprem posteriorment. Les sentències cobren significat quant a consolidació de polítiques mediambientals de restricció de vehicles a Catalunya, matèria impregnada d’incertesa jurídica en què les administracions públiques ara van amb peus de plom i s’afanyen a ser el màxim de garantistes davant l’evident polseguera social que han aixecat les ZBE. De moment, la regulació barcelonina únicament veta al municipi els vehicles sense etiqueta ambiental de la Direcció General de Trànsit (DGT), els més contaminants. Cal veure quan la capital fa el pas de restringir la circulació als cotxes amb etiqueta groga (B), un 15% dels cotxes que circulen, tenint en compte que la regulació catalana exigeix que la mesura operi amb caràcter general –en episodis d’alta contaminació és des d’aquest gener– almenys des del gener del 2028.

El principal argument que utilitza el TSJC per donar el vistiplau a la norma barcelonina passa per remarcar que en aquesta ocasió l’Ajuntament està explícitament obligat a posar en marxa una ZBE per la llei estatal de canvi climàtic i el reial decret que la desplega. Aquesta regulació és posterior al reglament del 2019 que va tombar el TSJC per falta de justificació. El nou marc legal implica a ulls del TSJC que s’elevi l’exigència probatòria a càrrec del recurrent de les possibles irregularitats per part del consistori. Un incompliment que els magistrats no assumeixen, a l’estimar que el Gremi de Tallers no aconsegueix provar les seves al·legacions i que "els seus arguments no poden substituir els del consistori", els quals considera "motivats i proporcionats".

"No recorrerem la sentència en cassació davant el Tribunal Suprem", confirma a aquest diari Ramón Casas, secretari general del Gremi de Tallers. "És una guerra perduda: ja vam recórrer la primera ordenança i l’Ajuntament en va fer una segona. Podria ser la cançó de l’enfadós: necessitaríem uns fons econòmics que no tenim", lamenta Casas. No obstant, sí que està preparant un recurs de cassació davant el Suprem la Plataforma d’Afectats per les Restriccions Circulatòries, que ja va impugnar l’ordenança del 2019 i que en aquesta ocasió, confirma l’advocat David Neila, també han rebut el revés judicial del TSJC al seu recurs en una segona sentència calcada a la del Gremi de Tallers.

Les crítiques

La patronal de tallers barcelonina esgrimia contra l’ordenança de ZBE barcelonina raons com la seva falta de motivació, absència de fonamentació en dades objectives, defectes de forma o carències en la ponderació d’altres fonts de contaminació alienes als vehicles com el Port de Barcelona o la investigada penalment incineradora Tersa, detallava en el seu recurs el gremi. Al seu torn, l’entitat retreia al consistori optar "injustificadament per la mesura més restrictiva de prohibir indiscriminadament els vehicles sense distintiu ambiental".

A totes aquestes crítiques l’Ajuntament de Barcelona respon amb una dotzena d’informes municipals, entre els quals consten estudis sobre la qualitat de l’aire a la capital; sobre l’impacte pressupostari i socioeconòmic de les ZBE; o una comparativa mediambiental amb altres ciutats europees. Alguns d’aquests dictàmens, com per exemple el d’impacte econòmic, atenen als defectes que el TSJC havia retret en la seva primera tanda de resolucions.

A més d’apel·lar a la regulació estatal, les noves resolucions del TSJC prenen així mateix en consideració la clatellada europea a Espanya per part del Tribunal de Justícia de la UE en relació amb la contaminació de Barcelona i Madrid. L’argument europeu ajuda el TSJC a sustentar que "en l’ordenança de ZBE el 2023 no es pot afirmar, com sí que ho vam fer amb l’anterior del 2019, que els encarregats d’elaborar-la no tinguin la informació necessària que els permeti estimar quin impacte tindrà en els ciutadans".

Tant el Gremi de Tallers com la Plataforma d’Afectats ja van figurar entre la desena d’entitats que van portar als tribunals la primera ordenança de ZBE de Barcelona. L’elenc d’organitzacions el van completar el Gremi de Transport i Maquinària de la Construcció; l’Associació General d’Autònoms i Pimes Transportistes de Catalunya; la Federació Catalana de Transport de Barcelona; l’Associació de Transportistes Agrupats Comtal; Transprime Spanish Shippers Council; la Federació Catalana d’Autotransport de Viatgers; l’Associació d’Empresaris de Transport de Catalunya; i l’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya.

Notícies relacionades

Aquesta és l’opció més barata de calefacció a casa: “És molt probable que estiguis pagant fins a un 50% més”

Aquesta és la pensió mitjana que cobrarà un jubilat a Catalunya aquest 2026

En aquesta ocasió, no hi ha constància que aquestes altres entitats hagin seguit l’estela del gremi i la plataforma a l’hora d’impugnar la norma barcelonina actualitzada. Sí que van aconseguir totes elles, no obstant, que el Tribunal Suprem els donés la raó al desestimar els recursos interposats per la Generalitat de Catalunya, l’AMB i el mateix Ajuntament de Barcelona contra les sentències del TSJC que havien tombat la primera norma barcelonina.

Fonts coneixedores del cas adverteixen, això sí, que el Suprem no va entrar en el fons de la qüestió. "Encara falta que en algun moment el Tribunal Suprem es pronunciï sobre fins a quin punt és legítim protegir la qualitat de l’aire en detriment de la llibertat de circulació", conclouen fonts jurídiques del Gremi de Tallers.