Guàrdia Civil i Mossos investiguen si la pesta porcina va sorgir d’un laboratori

A Bellaterra, a prop de la zona zero de contagis, hi ha el Centre de Recerca a Sanitat Animal (IRTA-Cresa), un laboratori de referència en salut animal situat al Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Es tracta de l’únic centre d’investigació a Catalunya amb laboratoris de nivell de bioseguretat 3, un dels més alts que hi ha, on es treballa amb diverses "mostres vives" de virus i fins i tot amb diverses mutacions del patogen.

La Guàrdia Civil, d’una banda, i els Mossos d’Esquadra, de l’altra, però coordinats, ja han començat a fer investigacions per mirar d’aclarir els fets. "Prudència i calma perquè l’informe no és concloent: deixem treballar els científics i els tècnics", va reclamar el conseller d’Agricultura de la Generalitat, Òscar Ordeig, ahir en roda de premsa. "Arribarem fins al final per aclarir l’origen del virus" –va prometre–. "Estem fent bé la feina i no ens desviem del focus", va assenyalar.

El virus de la pesta porcina africana no té conseqüències per a l’ésser humà, segons reiteren les autoritats, però sí que pot ser letal per als porcs de consum humà. L’impacte de la crisi sanitària és, fins ara, purament econòmic, ja que veta les exportacions de porc, una indústria que mou milers de milions d’euros a Catalunya, més enllà de la UE.

Les anàlisis fetes pel Centre d’Investigació en Sanitat Animal (CISA-INIA) de Valdeolmos (Madrid), laboratori de referència en l’àmbit europeu per a aquests casos, suggereixen que el virus que s’està estenent entre els senglars de Collserola té una genètica diferent del dels altres casos de pesta porcina que s’han detectat a Europa. En la resta d’animals infectats fins ara a la UE, els virus que s’han detectat pertanyen als grups genètics 2 al 28. En canvi, el virus que s’ha trobat a Barcelona pertany al grup genètic 29, que es tracta d’una variant nova i que, segons els especialistes, s’assembla molt a un virus més antic, del grup 1, que va aparèixer a Geòrgia l’any 2007 i que actualment es fa servir com a "virus de referència" per portar a terme estudis de laboratori. Per això, tal com argumenta el Ministeri d’Agricultura, s’estudia si el brot de pesta porcina de Barcelona ha pogut ser fruit d’una fuga d’un laboratori.

El nou informe que han remès els tècnics al ministeri convida a no descartar la hipòtesi de l’entrepà com a origen del focus, però sí que obre una segona via d’investigació. "De l’informe es dedueix que hi ha la possibilitat que l’origen del virus no estigui en animals o productes d’origen animal provinents d’algun dels països en què ara mateix és present la infecció", assenyala Agricultura. I, alhora, afegeix: "L’origen pot ser que sigui en una instal·lació de confinament biològic".

Virus actius

A Catalunya, són molt pocs els laboratoris que estan autoritzats a treballar amb virus actius. Sobretot perquè, segons diu la normativa internacional, per manipular patògens reals i agents biològics potencialment infecciosos fan falta unes instal·lacions d’una bioseguretat molt alta amb equipaments de seguretat avançada, instal·lacions aïllades i pràctiques de seguretat molt estrictes. El Centre de Recerca a Sanitat Animal (IRTA-Cresa) és l’únic centre català que disposa de laboratoris homologats amb unitats de bioseguretat de nivell 3 (BSL-3) i que, a més, té línies de treball actives amb virus de la pesta porcina. Segons informa la mateixa entitat en la seva pàgina web, el centre disposa d’una unitat de biocontenció de 4.500 metres quadrats, sis laboratoris de nivell de bioseguretat 3 i 12 boxs experimentals independents aptes per allotjar animals.

El centre, a l’extrem nord del Campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és un dels centres europeus amb més trajectòria científica en l’estudi de la pesta porcina africana i un dels referents mundials en la investigació d’aquest patogen. Ja fa més de 20 anys que en aquestes instal·lacions es treballa per entendre des de l’estructura del virus fins als efectes que té en animals, de manera que els seus científics treballen tant amb mostres virals actives com amb exemplars de porcs infectats.

També hi ha línies d’estudi específiques sobre vacunes experimentals i altres estratègies de profilaxi per frenar la transmissió d’aquest virus en els animals. Durant la pandèmia, aquestes instal·lacions van acollir els primers estudis amb mostres del coronavirus responsable de la covid-19 i van ser clau per al desenvolupament d’investigacions relacionades amb aquest virus.

"No n’hi ha cap evidència"

Notícies relacionades

Més de 25.000 treballadors de la indústria porcina catalana, en suspens després d’una setmana de crisi sanitària

Per primer cop es construeixen més pisos oficials de lloguer que de venda

Fa uns dies va començar a córrer el rumor sobre la possible fuga d’un virus dels laboratoris de l’IRTA-Cresa. Sobre aquesta qüestió es va pronunciar dimecres l’investigador Joaquim Segalés, un dels principals especialistes d’aquest centre, que va afirmar: "No hi ha cap evidència que una fallada en els protocols de seguretat expliqui la fuita del virus de la pesta porcina del centre".

En declaracions a RAC1, el científic va afirmar que als laboratoris del centre barceloní se segueixen "protocols de seguretat molt estrictes", fins i tot més rigorosos que no pas el que dicta la normativa, per evitar eventuals fugues de patògens i que, almenys de moment, no disposen de cap indici que s’hagin pogut produir bretxes en les mesures de seguretat d’aquests laboratoris. El centre, a més, assegura que totes les mostres que es fan servir al laboratori es destrueixen per garantir que no en quedi cap rastre i evitar incidents.