Una casa de fusta en 15 dies

Dijous passat va acabar a Barcelona, a la frontera del barri del Poble-sec amb Montjuïc, la construcció d’una vivenda unifamiliar de 460 metres quadrats i tres plantes (quatre, si s’inclou el terrat) amb uns els treballs que s’havien iniciat tot just set dies feiners abans. I és millor no parlar d’obra, sinó de muntatge, perquè darrere d’aquest edifici, que per la seva mida, disseny i ubicació s’acosta al segment del luxe, es troba un bon exemple del ritme que permet la construcció industrialitzada.

"Estructura, aïllament, tancament, làmines d’hermeticitat i rastellatges interiors: tot s’ha fabricat en set dies. Aquí la muntem en set més, i la deixem a punt perquè fusters i paletes facin els acabats interiors", explica Stefano Carlo Ascione, director de comunicació d’Arquima, empresa especialitzada en construcció industrialitzada de fusta.

Ascione va atendre els mitjans de comunicació dilluns passat. A la seva esquena, un camió amb les peces de fusta, una grua i quatre operaris muntaven el que serà el futur habitatge, el preu per metre quadrat del qual ronda els 1.80-2.000 euros. En aquest cas, el promou un particular i el disseny va a càrrec de l’arquitecta Ana Julibert. "Nosaltres només fabriquem les peces i les muntem", trasllada Ascione. "El disseny va a càrrec d’un estudi extern, i nosaltres ens ocupem d’adequar el seu pla a la nostra capacitat operativa". Qui s’ocupa d’això és la tècnica d’envoltants María Ayestarán, arquitecta formada a la Universitat de Valladolid que des de fa cinc anys treballa a Arquima.

El procés de construcció

Ayestarán explica que el procés comença molt abans que les peces arribin a l’obra. Primer, el client busca una constructora amb un pressupost inicial. Si la constructora està interessada en el sistema d’Arquima, se sol·licita una proposta comercial amb una desviació màxima del 10%. Una vegada acceptada, es firma un contracte de slot, "un primer pagament d’uns 15.000 euros que permet iniciar el càlcul estructural i posar el projecte en marxa", explica. Aquesta fase comercial es pot resoldre en un mes. A partir d’aquí comença l’adaptació tècnica, on es fa el càlcul estructural i s’ajusta el projecte al sistema constructiu de l’empresa. Aquest procés pot durar entre un i quatre mesos, segons l’agilitat de l’arquitecte del client. Quan tot està tancat, es passa al modelatge BIM, un programa que integra cada detall de l’edifici i que, en aproximadament un mes, permet detectar col·lisions com l’encreuament de canonades o conductes.

Només llavors es procedeix a la compra de materials, la fabricació i, finalment, el muntatge en obra. En total, el procés complet pot durar des de quatre mesos fins a un any i mig, "depenent del ritme del client i del seu arquitecte". Ayestarán adverteix, a més, que si els terminis s’allarguen, el preu pot variar, ja que el contracte definitiu per fabricar i adquirir materials s’actualitza amb els costos vigents. "Amb l’esclat de la guerra d’Ucraïna, per exemple, vam tenir grans desajustos perquè els costos van pujar d’un dia per l’altre i molts projectes es van quedar paralitzats", comenta. En el cas de la vivenda del Poble-sec, Julibert espera entregar les claus en cinc o sis mesos.

Un dels aspectes més cridaners dels edificis d’Arquima és l’elecció d’estructures de fusta. Fins fa uns anys, la importaven d’Àustria, on abunda l’avet. Ara la porten des d’una serradora de Terol, que transforma troncs de pi en taules i peces a punt per treballar a la fàbrica d’Arquima, situada a Abrera. El complex produeix prop de 60.000 metres quadrats d’elements constructius per tanda a l’any.

Tot i que la seva activitat se centra en vivenda unifamiliar –més del 80% dels encàrrecs–, també n’han aixecat de plurifamiliars i han firmat projectes per a hotels, restaurants i promocions residencials. Amb una plantilla de 27 treballadors, el seu mercat principal és a Catalunya, les Balears i el País Basc, tot i que reconeixen que estan començant a estendre’s a altres comunitats a mesura que creix l’interès per la industrialització en fusta.

Però, ¿per què fusta i no acer o formigó? Des d’Arquima aclareixen ràpidament els dubtes amb un estudi intern que compara les emissions d’una vivenda unifamiliar industrialitzada amb diferents materials. "Les anàlisis de cicle de vida mostren que els sistemes de fusta registren unes emissions al voltant de 414 kgCO₂eq/m² en 50 anys, molt per sota dels 770–1.000 kgCO₂eq/m² que presenten les solucions industrialitzades en acer o en formigó prefabricat", recull l’informe. Aquest avantatge es deu al fet que els arbres absorbeixen carboni i que la fabricació de la fusta fa servir processos elèctrics menys intensius que els necessaris per a l’acer o el formigó.

Notícies relacionades

Per primer cop es construeixen més pisos oficials de lloguer que de venda

Bruno Pérez Juncà : "Ara mateix, amb la IA, tothom pot ser un ciberdelinqüent"

A més –i per contradictori que sembli– la fusta ofereix un comportament més predictible i segur davant el foc que materials com l’acer. "Sí, és combustible, però el seu gran avantatge és que sabem exactament com i a quin ritme crema. La conífera utilitzada en aquest edifici es carbonitza a 0,7 mil·límetres per minut. La capa de carbó que es forma protegeix el nucli estructural, l’aïlla i li permet continuar suportant càrregues durant més temps", explica Ascione. En funció dels minuts de resistència que exigeix la normativa per garantir l’evacuació, es dimensiona la secció de fusta o s’afegeixen recobriments de guix per prolongar la protecció.

"Una casa unifamiliar industrialitzada no serà més barata que la d’obra tradicional, però sí que aconsegueix ser més sostenible, segura i, sobretot, pal·liar el dèficit de mà d’obra en el sector de la construcció", diu Ascione.