Una vintena de països ja han tancat la frontera al bestiar boví espanyol per la dermatosi, la llengua blava i la grip aviària

Els ramaders del boví de carn i del lacti estan pendents de l’evolució de la malaltia per veure si el pla de vacunació i altres mesures preventives adoptades (sacrificis i immobilització d’animals entorn dels focus) aconsegueixen erradicar el brot i poder tornar a operar amb normalitat en l'àmbit comercial, segons informa Diari de Girona, del grup Prensa Ibérica.

Una de les preocupacions per al sector quan passa un esdeveniment així és que hi hagi tercers països que no reconeixen la regionalització de l’esdeveniment. Així, tot i que la malaltia afecti només una petita part del territori, decideixen tancar les fronteres a qualsevol importació de bestiar viu i fins i tot productes des de tot l’Estat, amb l’impacte econòmic que això comporta.

És el que ha passat amb la dermatosi nodular, detectada fa poc més de dues setmanes a l’Empordà. Ja hi ha una trentena de certificats d’exportació bloquejats per una vintena de països, entre els quals l’Argentina, el Marroc, el Brasil, la Xina, el Canadà o el Regne Unit, segons l’última nota informativa pública del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

En concret, s’han bloquejat enviaments de boví per a reproducció, engreix o sacrifici; boví de lídia per a sacrifici; semen i embrions de boví; cuirs i pells, fins i tot budells artificials a base de col·lagen boví, així com alguns productes lactis.

El principal impacte, per ara, està en el tancament del Marroc a l’entrada de boví viu perquè aquesta destinació suposa gairebé la meitat de totes les exportacions des d’Espanya a la resta del món.

L’any passat, Espanya va exportar més de 66.000 tones de boví viu, de les quals el 43% (28.572 tones) van tenir com a destinació el Marroc, segons dades de Comerç Exterior.

El sector del boví de carn va facturar una mica més de 111 milions d’euros per aquest volum de bestiar enviat al país nord-africà; un canal de comerç tancat per ara.

El Líban és el segon comprador de boví viu (el 2024 va comprar més de 12.000 tones) però en aquest cas, tal com han informat l’agència EFE l’Associació de Productors de Vacuno de Carne (Asoprovac), sí que admet la regionalització.

La gerent d’aquesta associació, Matilde Moro, ha mostrat la seva preocupació davant d’aquesta situació, però confien que les mesures adoptades continguin el focus perquè no avanci cap a zones pròximes on sí que existeixen grans volums de producció ramadera.

En el cas del lacti, no s’han tancat, almenys de moment, destinacions d’especial rellevància per als seus interessos, segons fonts sectorials.

Les mateixes fonts han valorat la via de negociació oberta per les autoritats espanyoles amb aquestes terceres destinacions per aconseguir flexibilitzar les barreres comercials després de la detecció dels focus.

L’any passat, un informe del departament d’Agricultura de la Generalitat advertia que en un context de reducció de consum i despesa en carn de vedell per part de les famílies catalanes, l’exportació era «clau per al sector». En aquest sentit, advertia que l’exportació de bestiar viu estava molt concentrada en pocs països, la majoria musulmans.

La dermatosi nodular contagiosa és una malaltia vírica, sense repercussió per a la sanitat humana, però pot tenir un gran impacte econòmic per als productors de boví. Al marge de la suspensió temporal de l'exportació, les principals pèrdues estan relacionades amb una reducció temporal en la producció de llet i té afectacions en la fertilitat. També cal tenir en compte, que abans no s’hagi completat la vacunació de les granges, aquelles explotacions on s’hagin detectat casos estan obligades a sacrificar tot el bestiar, amb el cop econòmic que suposa arrencar de nou la granja.

Canvi climàtic i globalització

La veterinària i gerent dels Serveis de Millora i Expansió Ramadera i Genètica Aplicada (Semega) de la Diputació de Girona, Clàudia Romero, explicava a l’Agència Catalana de Notícies que, amb el canvi climàtic i la globalització, cada vegada apareixeran més malalties que no existien a Europa. Per això, aposta per un canvi d’estratègia en el seu control.

«S’haurien d’autoritzar vacunes, perquè l’any passat va ser la llengua blava, després la febre hemorràgica i ara la dermatosi. Això no pararà, llavors, crec que, en comptes de sacrificar ramats, la manera de lluitar contra aquestes malalties és vacunar», afirmava.

Fa pocs dies Castella-la Manxa va notificar la detecció d’un focus d’Influència Aviària en una explotació de gallines ponedores a Yeles, a la província de Toledo pel que s’ha posat en marxa el protocol d’actuació, en coordinació amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, la Conselleria de Sanitat.

Segons ha apuntat el departament, l’explotació ja era dins de la zona de restricció d’un focus declarat dies enrere a Madrid. S’ha decretat la immobilització de totes aquelles explotacions situades dins de la zona de protecció i vigilància que s’estableix en un radi de tres i deu quilòmetres respectivament, al voltant de l’explotació en qüestió.

L’aplicació de totes les mesures protocol·làries comporta el sacrifici i la destrucció de les 110.000 gallines ponedores que formen el cens d’aquesta explotació afectada, així com l’eliminació de materials presents que poguessin vehicular el virus com escombraries, pinso, o llits, entre altres elements.

Pel que fa a la zona de restricció establerta, composta per una zona de protecció i una altra de vigilància de tres i deu quilòmetres respectivament, la Conselleria ha remarcat que «és fonamental reforçar la vigilància i mesures de bioseguretat», per la qual cosa en aquestes explotacions també es troben restringits els moviments d’ocells i altres productes avícoles.

Notícies relacionades

Fainé reivindica des de Washington el rol social de la banca minorista

Catalunya impulsa un fons públic de 285 milions per a ‘start-ups’ de ciència

A més, està previst que des de la Direcció General d’Ordenació Agropecuària es mantinguin els contactes pertinents amb el sector per informar-lo de l’estat de la situació, de les actuacions que s’han realitzat i es realitzaran en els pròxims dies i per demanar la màxima col·laboració i precaució en les mesures de prevenció i control. La Junta ha reafirmat que la situació «no suposa un risc de salut pública per a la població general».

En el cas de les comarques gironines, cal recordar que tècnics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà a Castelló d’Empúries han informat de fins a quatre casos de grip aviària en aus del parc en poques setmanes. El primer va aparèixer a l’agost en una cigonya i, posteriorment, s’han trobat tres positius més en un capó i dos flamencs. Davant d’aquesta situació, es va incrementar la vigilància en explotacions avícoles en un radi de deu quilòmetres, sense que s’hagi fet públic cap cas.