La victòria somiada que va començar en silenci

El mai vist és el que van poder presenciar els 62.213 assistents al Camp Nou i milions d’espectadors a una de les cites futbolístiques indefugibles de cada any, particularment extraordinària en aquesta ocasió per la coronació del Barça davant els nassos del gran rival. La 29a Lliga va ser la primera.

"És un dia inoblidable per a mi", va confessar un Hansi Flick emocionat per haver coincidit la mort del seu pare i el seu cinquè títol amb el Barça. L’equip farà la rua aquest dilluns tal com estava previst a partir de les cinc de la tarda.

Només 11 segons més d’agonia

Els culers van disfrutar amb nova execució als blancs, tan comuna: una Copa, dues Supercopes i aquesta Lliga als seus morros. Sense patir davant un Madrid que es va presentar dividit, autodestruït, perseguint ombres i una pilota que mai va ser seva perquè mai la va voler. L’àrbitre, misericordiós com de costum, només va allargar la seva agonia 11 segons després del minut 90.

La mala sort que de tant en tant sacseja el Barça va aparèixer per enterbolir la festiva jornada per la mort del pare de Flick. La memòria de Hans pare va flotar pels càntics al fill i les dedicatòries que va rebre en els gols. Jude Bellingham va tenir el gest d’acostar-se a fer-li una abraçada.

Molt més li va agradar a Flick el de Rashford nou minuts després després d’obrir el marcador al transformar una falta. La llarga xerrameca sobre aquesta faceta, orfe d’executor des de la marxa de Leo Messi la fa callar Rashford, que en va aprofitar una contra el Copenhaguen i encertava la que aclaria el camí cap a l’èxtasi.

El valor de la falta de Rashford

Flick, que va ser el seu màxim valedor amb la (beneïda) renuncia de Nico Williams, serà qui decideixi si val la pena pagar els 30 milions de la clàusula de compra al Manchester United. Una enquesta d’urgència hauria sigut concloent. El golàs, gairebé a peu parat, clavant la pilota a l’escaire que defensava Thibaut Courtois, els valia. Sense el trident campió de l’any passat, Rashford i Ferran havien marcat en 20 minuts i Fermín s’esllomava per unir-s’hi.

Notícies relacionades

La radiografia del campió

Dues Lligues i un amor infinit

En el repetitíssim clàssic que tornava al Camp Nou més de mil dies després de jugar-se l’últim (el 2-1 de la Lliga i el 0-4 de la Copa de la campanya 22-23), es va registrar la il·lustre visita de Salvador Illa. El primer president de la Generalitat periquito confés. Va ser xiulat, potser per la seva coneguda filiació, i ràpid va començar a sonar El segadors.

L’altra novetat d’aquest clàssic històric per la coronació del Barça a costa del Madrid va ser el càntic que es va estrenar pels fets de la setmana. "Que es peguin, que es peguin", van cantar les poques veus de les grades quan el Madrid va sortir a escalfar. Històric tot.