L’incert recorregut de Talgo

El 14 de febrer, un consorci encapçalat pel president del grup industrial basc Sidenor, José Antonio Jainaga, al costat de les caixes BBK i Vital, va anunciar un principi d’acord per aconseguir el 29,7% que el fons Trilantic controla a Talgo, el fabricant espanyol de trens. De facto, aquest grup, en el qual participa el Govern basc de la mà del fons Finkatuz (una mena de Sepi basca) i que comptava també amb el vistiplau de l’Estat, donava una solució al cas Talgo, una empresa emblemàtica en situació financera delicada. Cinc mesos després, l’operació no s’ha portat a terme. La situació és tan irregular que el PNB, el partit que governa al País Basc, acusa el Govern central d’entorpir la firma.

¿Què està passant?

Des del PNB afirmen que la firma de la compra del 29,7% de Talgo no tira endavant perquè en el Ministeri d’Hisenda (que és qui realment controla la Sepi) estan canviant contínuament el camp de joc. L’última mostra d’aquests canvis constants, segons aquestes fonts, és un préstec de 150 milions acordat per la Sepi per donar oxigen financer a Talgo. Segons el PNB, la Sepi ha decidit reduir aquest crèdit a 75 milions ("exigeix al consorci basc que modifiqui la fórmula d’accés a Talgo una vegada més", recalca el partit) i que dels altres 75 milions se’n facin càrrec en el consorci. ¿Per què? A Hisenda no ho expliquen i en el PNB i el Govern basc afirmen no entendre ni aquest cas en concret ni perquè el Govern central porta cinc mesos allargant el procés: "És una cosa que passa sempre amb l’Estat", ressalten en l’Executiu basc. La realitat és que el préstec és vital per a Talgo, que té un deute que supera els 400 milions.

¿Quines claus afecten?

La primera és la situació financera de Talgo. Tan delicada que la multa que Renfe (una companyia estatal) va imposar a l’empresa pel seu incompliment en l’entrega de trens, de 116 milions, va portar l’any passat Talgo a patir unes pèrdues de 108 milions. Un dels afanys de Jainaga en aquests mesos ha sigut aconseguir, si no que s’anul·lés la multa, almenys una reducció o un acord de pagament en terminis, una cosa que en part ha aconseguit.

Però amb aquestes pèrdues, menys crèdit i alguns dubtes sobre les pròximes comandes, la situació no es presenta gaire positiva. Al mercat esperen amb expectació si es produeix algun moviment per part d’Alemanya, que ha acceptat negociar amb Talgo davant els retards esperats en l’entrega de trens. Cal recordar que la comanda alemanya era de 1.400 milions, el més gran de la història per al fabricant de trens espanyol. Si aquesta comanda es compliqués o desemboqués en una altra multa, el cop seria molt difícil d’absorbir.

¿I el preu A LA borsa?

El consorci que lidera Jainaga va pactar pagar un preu fix de 4,15 euros per acció pel 29,7% de Talgo, un preu que llavors ja estava per sobre del que marcava la cotització de Talgo. A aquest preu a més se n’hi afegien uns de variables de 0,85 euros addicionals que elevaven el total del pagament de l’operació a 185 milions. El problema és que a 9 de juliol, la cotització de Talgo està en 2,97 euros, un 22% per sota del preu que va pactar Jainaga, a qui no l’entusiasma precisament pagar de més per aquest paquet accionarial. I sens dubte les expectatives del preu en borsa no són bones per la falta de firma en l’acord i també perquè els resultats no responen.

Notícies relacionades

Indra busca una via de consens per evitar un conflicte legal

Les morts per accident laboral van baixar un 2,3% entre gener i maig

¿Quins són els interessos de cada part?

L’interès del Govern basc, sobretot pel cop d’imatge que significa tornar la seu d’una empresa tan emblemàtica com Talgo al País Basc, està sent fonamental a tot el procés. Ha sigut des de l’Executiu autonòmic des d’on més s’ha impulsat el projecte. No només per la participació directa a través de Finkatuz i per la seva capacitat de mobilitzar un industrial i dues entitats financeres, sinó per la seva implicació a peu de carrer. En alguns mitjans es ressalta que el conseller d’Indústria, Mikel Jauregi, ha acompanyat Jainaga en més d’una ocasió a Madrid per parlar amb diferents membres del Govern nacional i mirar de desembussar l’assumpte. Dimarts, el lehendakari Imanol Pradales manté una trobada bilateral amb Pedro Sánchez. Ja ho veurem.