L’Espanya buidada s’aproxima als nivells de plena ocupació

Dels quatre milions d’aturats que es van arribar a registrar durant la primera onada de la pandèmia s’ha baixat a un límit inferior als dos milions i mig, i territoris de l’Espanya buidada, així com altres de tradició industrial, ostenten avui taxes d’atur per sota de la mitjana europea.

Acostar-se a la plena ocupació tècnica és una bona notícia. No obstant, les creixents queixes de les empreses per falta de personal cohabiten amb unes bosses encara elevades d’atur, no en va Espanya segueix tenint la taxa d’atur més alta de la UE. Disfunció que amenaça de cronificar situacions de pobresa entre col·lectius com ara els joves i els adults grans, mentre és un llast per al creixement de l’economia, segons coincideixen a dir les diferents fonts consultades.

l’Alemanya de Ponent

Hi ha una província espanyola que va arrencar l’any amb una taxa d’atur igual que la d’Alemanya, és a dir, una mica per sobre del 3% (després en el segon trimestre va pujar al 5%). No és Navarra, propulsada pels motors germànics de la Volkswagen que s’acoblen a la planta de Landaben. Tampoc la industrial Biscaia, orgullosa del seu històric teixit siderúrgic i navilier. O les Balears, on durant l’època estival la indústria turística bull cada any amb més afluència i sembla que arribarà el dia en què a les illes no càpiga ni una agulla. És Lleida.

Lleida ha assolit o és a prop del que els experts anomenen plena ocupació tècnica, és a dir, aquella situació en la qual totes les persones que estan disponibles i disposades a treballar ja tenen feina i aquelles que figuren en les estadístiques d’atur únicament hi són de passada, en transició entre una feina que acaben de deixar i una altra que estan a punt d’assumir.

No existeix una definició única de plena ocupació tècnica, és a dir, no hi ha un percentatge fix i universal a partir del qual es pugui dir que no hi ha desocupació en un territori. Cada economia, segons les seves característiques, té la seva. Mentre que a la República Txeca aquesta plena ocupació es troba entorn del 2% o a Polònia al voltant del 3%, "tal com és l’estructura econòmica espanyola, el nostre atur mínim seria entorn del 7%-8%", assenyala Juan Crespo, professor de l’EAE Business School.

¿On no hi ha aturats (o n’hi ha pocs) a Espanya?

Mentre Lleida ostenta un atur propi de la fabril Baviera, en el conjunt d’Espanya la taxa d’atur va tancar el segon trimestre en el 10,3%, molt per sobre de la mitjana de la UE (5,9%).

"Les projeccions per al mercat laboral són especialment positives, amb la taxa d’atur acostant-se al 10% en l’horitzó de previsió. La xifra, que semblava inabastable fa tot just uns anys, suposaria un mínim històric per a l’economia espanyola en l’última dècada i mitja, des de l’inici de la Gran Recessió, i un acostament a la normalització respecte als estàndards europeus", recull l’últim informe d’ESADE sobre el mercat laboral.

Si es comença a separar aquesta desocupació espanyola per províncies, hi ha més províncies com Lleida, on l’atur està per sota o a un nivell molt similar al de la mitjana europea. És el cas de territoris com Lugo, Sòria o Palència, així com Àlaba, Cantàbria o la Corunya.

Dos grups molt identificables i que es caracteritzen per dos factors. El primer, per pertànyer a allò que s’ha batejat com l’Espanya buidada, despoblada, mancada de serveis essencials i on "qui s’hi queda a viure és perquè té alguna cosa amb què guanyar-se la vida", resumeix el secretari general de Pimec, Josep Ginesta. "El tipus de feina disponible en aquestes zones requereix d’una baixa especialització i la gent que se suma allà al mercat laboral pot trobar feina de seguida", afirma la catedràtica de la UB Montserrat Guillén.

L’altre grup, al qual es podrien afegir territoris com Guipúscoa o Girona, té en comú un passat industrial que ha aportat prou recursos per forjar un present de "serveis d’alt valor afegit", explica el professor d’EAE. "Allà l’atur, malgrat ser baix, és una mica superior, per la dificultat per trobar personal altament qualificat", afegeix la catedràtica de la UB.

No obstant, les províncies en què la taxa d’atur és inferior a la mitjana europea segueixen sent la minoria. Aquelles amb més nivells de desocupació es concentren sobretot als territoris al sud de l’M-30, malgrat que la situació ha millorat substancialment en l’última dècada, especialment en l’actual cicle expansiu postcovid, i la fotografia és molt diferent de la que hi havia durant la Gran Recessió, quan territoris com Jaén o Cadis superaven o vorejaven el 40% d’atur.

En zones com Càceres, Còrdova o Ciudad Real (totes entre el 16-17% d’atur) encara estan molt lluny d’aquesta promesa de la plena ocupació que ja viuen altres latituds. "Les inèrcies territorials és molt difícil trencar-les, llevat que tinguis una economia planificada com la Xina. A Itàlia, per exemple, la bretxa entre el nord i el sud és molt superior a l’espanyola", afirma Crespo.

¿Per què a Espanya la plena ocupació és més alta?

"La plena ocupació a Espanya és compatible amb una taxa d’atur tècnic molt alta si no som capaços de resoldre alguns dels nusos gordians que té l’economia espanyola, com les cures i la vivenda. La gent no es mourà 500 o 1.000 quilòmetres per anar a treballar a un lloc, haver de dedicar la meitat del sou o més al lloguer i perdre la xarxa de cures que ja té. Si aquests dos problemes no es resolen, arribarem a una situació en què les empreses, en efecte, no puguin trobar gent per treballar", resumia en una recent entrevista amb aquest mitjà el secretari general de CCOO, Unai Sordo.

Els salaris també són un altre element troncal d’aquesta equació. "Si els sous, especialment els més baixos, no pugen és molt difícil que es continuï reduint l’atur", afirma Guillén. "A la mateixa universitat ens està passant, ens costa contractar determinats professors, perquè viure a Barcelona és car i molts no volen desplaçar-se des de fora per determinades remuneracions", continua dient la catedràtica de la UB.

El que fins ara es visibilitzava en professions i territoris concrets, com els cambrers que se n’anaven a fer l’estiu a les Balears i dormien en autocaravanes o tendes de campanya per poder estalviar, arriba ara a altres perfils i zones. "El preu de la vivenda està creant treballadors pobres, no perquè les empreses paguem salaris baixos, sinó perquè els lloguers i les hipoteques estan disparats", indica el secretari general de la patronal Pimec.

Altres factors que enumera l’investigador d’EAE Business School són una preponderància més important de les microempreses – que són menys vigoroses quant a contractacions respecte a companyies més grans– i un elevat pes de certs sectors –com és el cas del turístic–, intermitents i que no tenen activitat durant part de l’any.

¿Quines conseqüències té la plena ocupació?

Notícies relacionades

L’hotel que mira a la immensitat de Barcelona

El ‘boom’ dels fixos discontinus polemitza les estadístiques de l’atur

Totes les fonts consultades per a aquest reportatge coincideixen que l’existència d’atur tècnic és positiva en termes socials, ja que qui vol treballar treballa , però també pot perjudicar el creixement econòmic a futur termini, ja que empreses que es poguessin expandir no ho faran perquè no troben prou mans. Un problema propi d’economies altament avançades amb què fins ara Espanya no ha hagut de lidiar.

L’objectiu de les administracions, no obstant, continua sent mirar de reduir les taxes d’atur i que l’atur tècnic a Espanya s’acosti al de països com ara Alemanya. ¿Com s’ha de fer? D’una banda, formant aquells que avui no són aptes per treballar en els llocs de treball disponibles. I, d’altra banda, traient de les estadístiques aquelles persones que, realment, no volen o no poden treballar. Aquí els sindicats aposten per activar aturats mitjançant millors serveis públics que permetin la mobilitat laboral. Mentre que les patronals són partidàries d’augmentar les obligacions o incentius per trobar feina a aquelles persones que estan cobrant una prestació pública.