Cuerpo obre la porta al fet que el Govern entorpeixi l’opa

Cuerpo, en aquesta línia, va remarcar que la mesura que ha adoptat «no prejutja la decisió que prengui en el seu moment» el Govern central, informa Juan Ruiz Sierra. «El Consell de Ministres ha de prendre en consideració si hi ha motius d’interès general que puguin veure’s afectats i que puguin portar a l’establiment de condicions addicionals. No es tracta d’endurir o d’estovar les condicions (ja fixades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència), sinó simplement de considerar si hi ha raons d’interès general diferents de les de competència que justifiquin la imposició de condicions o de restriccions addicionals», va deixar obert. El ministre tenia 15 dies feiners, fins ahir, per decidir si deixava avançar l’operació (amb els compromisos pactats entre el BBVA i la CNMC per dissipar els perjudicis que podria portar la integració a ulls de la CNMC) o l’elevava al Consell de Ministres. Entre els diferents actors de l’operació es donava aquesta última com l’opció més probable, sobretot després que el Govern central decidís fer una inèdita consulta pública sobre l’operació. L’esmentada consulta ha sigut àmpliament interpretada com una maniobra de l’Executiu per armar-se d’arguments amb què justificar la seva intervenció.

Diferents interpretacions

La llei de defensa de la competència del 2007 dona ara al Consell de Ministres 30 dies naturals per decidir. Hi ha diferents interpretacions sobre si l’esmentat termini es paralitzaria cada vegada que demani informació, però en principi el Govern central té la intenció d’ajustar-s’hi en bona mesura, amb la qual cosa la decisió podria arribar a finals de juny, si torna a esgotar els terminis. L’Executiu pot optar entre confirmar la decisió de la CNMC, aprovar l’operació sense condicions, o imposar-n’hi d’altres diferents mitjançant un acord que «haurà d’estar degudament motivat en raons d’interès general diferents de la defensa de la competència».

D’aquí ve la insistència del ministre en els motius d’interès general. Economia, en aquesta línia, va justificar la seva decisió d’elevar l’opa en el «potencial impacte de l’operació en la garantia d’un adequat manteniment dels objectius de regulació sectorial, la protecció dels treballadors, la cohesió territorial, la promoció de la investigació i el desenvolupament tecnològic i els objectius de política social».

Cuerpo, així mateix, va justificar que la seva iniciativa respon a l’«anàlisi interna» del seu departament i a la petició d’uns altres cinc ministeris econòmics, als quals ara demanarà un «informe més profund». També va destacar que la «valoració qualitativa» de les respostes obtingudes en la consulta «no vinculant» també «apunten» a l’existència de raons d’interès general que podrien veure’s afectades.

A partir d’aquí, hi ha diferents interpretacions sobre el marge d’actuació que té el Govern. La llei ofereix una «llista no exhaustiva de criteris concrets» d’interès general que pot tenir en compte. És a dir, que es pot entendre que li deixa un ampli marge. Alguns juristes, no obstant, interpreten que aquesta instància està pensada des del seu origen per suavitzar els possibles dictàmens de la CNMC, tenint en compte que el Govern central no pot pronunciar-se sobre una operació aprovada sense condicions per l’esmentat organisme. L’única vegada que s’ha utilitzat, de fet, va ser per part de l’Executiu de Rajoy per rebaixar les condicions imposades per Competència a la fusió entre Antena 3 i La Sexta.

No obstant, la llei no diu en cap moment expressament que el Govern no pugui endurir el dictamen de la CNMC, amb la qual cosa es tracta d’una qüestió interpretable. Segons el mitjà especialitzat MLex, la Comissió Europea ha traslladat ja informalment al Govern que li preocupa la seva possible actuació i l’ha advertit que podria iniciar accions legals si així passa. Fonts financeres, amb tot, precisen que els intercanvis entre els dos executius no es referien a l’actual fase, sinó a una de posterior. Així, si l’opa triomfa, el BBVA tenia inicialment la intenció de demanar a l’Executiu espanyol que li permeti fusionar-se amb el Sabadell. Una llei del 2014 habilita el Govern a negar-s’hi i això seria el que està en debat.

Dos escenaris

Si el Consell de Ministres opta el mes vinent per posar traves insalvables per al BBVA, el banc podria portar la decisió a la justícia amb opcions de tenir un pronunciament positiu. Però no està clar que ho fes («No vaig especularé sobre què pot passar si fan això o això altre», va afirmar el seu president, Carlos Torres, en una entrevista a EL PERIÓDICO la setmana passada). Tenir el Govern en contra mai és bo per a cap empresa, a més que un dictamen judicial favorable podria demorar-se molt temps i no tenir un impacte significatiu en l’opa.

Un altre escenari és que Cuerpo hagi decidit elevar l’opa al Consell de Ministres per estratègia política (l’opa genera una forta oposició en la Generalitat socialista i en els partits nacionalistes catalans que el Govern necessita per aconseguir una majoria parlamentària), però no tingui intenció o capacitat legal per imposar-li unes traves insalvables que fessin que el BBVA desistís. En aquest cas, podria aprovar l’operació tal com va sortir de la CNMC o modificar-ne lleugerament les condicions perquè els seus socis i aliats no l’acusin d’inacció. És la incògnita que queda per aclarir al llarg de les pròximes setmanes.

Una vegada que el Consell de Ministres hagi decidit, el BBVA tindrà l’opció legal de desistir de l’opa. Si no ho fa, l’operació passarà a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) perquè aprovi el fullet de l’opa. L’organisme fa mesos que treballa amb el BBVA al document, en el qual s’han de recollir totes les condicions i riscos de l’operació, amb la qual cosa en principi la seva aprovació no s’hauria d’endarrerir gaire.

Notícies relacionades

Red Eléctrica prepara una reforma per accelerar parades forçoses de fàbriques

Aigües de Barcelona posa en valor el seu impacte sociali d’innovació

Si el Govern esgota els terminis, el previsible és que el fullet estigui aprovat entrat juliol. Llavors començarà el termini d’acceptació de l’oferta per als accionistes del Sabadell, que el BBVA pot fixar entre 30 i 70 dies. En la seva entrevista amb aquest diari, Torres va revelar que el seu pla seria anar a un termini llarg: «Si l’aprovació es produeix a finals de juny, el següent pas és que la CNMV n’aprovi el fullet definitiu. Això passaria durant el mes següent, i el termini mínim de 30 dies ja no acabaria al juliol. No convé a ningú que hi hagi un període d’acceptació que finalitzi a l’agost. El previsible és que s’estengui fins al setembre».

El banquer, a més, va insistir que no pensa elevar el preu, en contra del que esperen bona part dels analistes i inversors: «No tenim ni la necessitat ni la intenció d’elevar l’oferta». I això malgrat l’actual prima negativa: «És cert que els inversors poden vendre avui a la borsa les accions de Sabadell a un preu superior al que paguem nosaltres. Poden estar esperant una millora de l’oferta. Però el fet que continuïn cotitzant per dalt no significa que sigui necessari apujar l’oferta perquè l’opa tingui èxit, perquè és una oferta molt atractiva. En la mesura que el mercat vegi què passa aquell dia últim en què es pugui ajustar l’oferta i no ho hem fet, la cotització convergirà ràpid a la proposta que fem».