Les elèctriques xoquen amb la CNMC pels diners per ampliar la xarxa

Red Eléctrica s’encarrega dels cables elèctrics que van des de les centrals de generació fins a cada una de les subestacions de transport (xarxes de transport). I les grans elèctriques –Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP– despleguen el que es coneix com a xarxes de distribució, que són els cables que van des de les subestacions fins a les llars.

Les companyies elèctriques calculen que caldran uns 30.000 milions d’euros en la xarxa de distribució la pròxima dècada per atendre les necessitats de nova demanda elèctrica. Però com que es tracta d’una activitat regulada, els consumidors d’electricitat són els qui paguen aquestes inversions a través del rebut de la llum (els anomenats peatges elèctrics), de manera que les empreses tenen acotats els diners que reben per aquest desplegament.

Rendibilitat a sis anys

D’una banda, el Govern estableix un límit anual a la despesa que fan les empreses en línies elèctriques i, de l’altra, la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) fixa la rendibilitat de totes aquestes infraestructures per períodes de sis anys. En concret, les distribuïdores es poden gastar uns 1.800 milions d’euros a l’any (el 0,13% del PIB), però el Govern, atenent a l’enorme interès per electrificar-se de la indústria, ha decidit elevar aquest límit en un 62% de manera temporal els pròxims sis anys, fins a aproximadament uns 3.400 milions.

I la qüestió ara és a quin preu posen en marxa aquestes infraestructures les empreses. El retorn a la inversió de les xarxes elèctriques atén a una fórmula que estableix la CNMC. Actualment, l’organisme que dirigeix Cani Fernández tramita el pròxim cicle 2026-2031 i el nou model que planteja ha destapat la caixa dels trons perquè queda molt per sota de les expectatives de les empreses.

El superregulador defensa que la seva proposta vol reduir l’impacte que una retribució més elevada tindria sobre la butxaca dels consumidors, mentre per la seva banda les companyies elèctriques adverteixen que la proposta "desincentiva la inversió" i impossibilita l’"atracció de capital" a Espanya.

El plantejament de la CNMC estableix una taxa de retribució que augmenta del 5,58% actual al 6,58%. Això es tradueix en un increment anual d’uns 257 milions d’euros per a la distribució (81 milions per al transport) si les inversions es mantenen en un nivell similar al dels últims sis anys. Però lluny dels 670 milions d’euros cada any que calculaven les distribuïdores amb una taxa de retribució del 7,5%.

En cas que les inversions es dupliquin els pròxims anys, per complir els objectius del Govern, l’augment anual estimat de la retribució a la distribució evolucionaria des dels 260,87 milions del primer any i els 355,02 milions d’euros del 2031 (en el cas del transport pujaria de 83,08 milions el primer any als 146,74 milions d’euros al final del període).

Xarxes ja existents

Notícies relacionades

La Rioja: raons per celebrar un esdeveniment MICE en un destí únic

La policia investigarà les obres del Camp Nou arran de denúncies de treballadors

Però el problema, a més, és que ha proposat una nova metodologia per al càlcul de la retribució que fa que el cost màxim d’inversió reconegut per client se situï en 257 euros per quilowatt (kW), "molt per sota del cost mitjà actual de la xarxa" (375 euros per kW), fet que deixaria fora "molts projectes industrials, d’habitatge o d’electrificació del transport, a tots els que tinguin un cost de connexió que superi aquest màxim", segons les empreses.

Si no es despleguen noves xarxes, l’altra opció seria connectar la nova demanda a les xarxes actuals, però el cas és que la xarxa elèctrica espanyola està col·lapsada. No hi ha pràcticament cap endoll disponible a causa que l’enorme interès per electrificar-se ha fet que moltes empreses reservin capacitat, tot i que moltes no l’hagin de fer servir mai, cosa que deixa la resta sense possibilitats de connexió. "Les propostes de la CNMC, lluny de solucionar-ho, foragiten inversió a països amb més bona retribució o on el reconeixement de costos no depengui d’un valor molt per sota dels costos", afirmen fonts de les companyies.