Mercat laboral
La bretxa salarial entre la gran empresa i la petita creix i ja supera els 440 euros al mes
La bretxa entre corporacions i pimes va augmentar i se situa en el 17%, segons un informe d’Eada i Icsa
Els experts del Govern alerten que cada vegada més treballadors qualificats cobren l’SMI després de les recents pujades

La bretxa salarial entre les grans empreses i les petites va augmentar durant el 2024, mentre que les primeres van augmentar les seves remuneracions tres vegades més que entre les segones. Així ho constata l’informe anual de salaris elaborat per l’escola de negocis Eada i la consultora Icsa, que quantifica que, de mitjana, els salaris en el conjunt de l’economia espanyola van pujar durant l’any passat exactament al mateix ritme que la inflació, un 2,8%.
Eada i Icsa elaboren cada any un informe per radiografiar com evolucionen els sous a tot Espanya. Aquest dimecres han presentat el seu informe, basat en les respostes de 80.000 professionals entrevistats entre el juliol del 2023 i el mateix mes del 2024. El mateix revela que el gran beneficiat, a diferència d’anys anteriors, de l’evolució del mercat laboral és l’empleat corrent, que és el que ha vist augmentar més la seva nòmina, tant percentualment com en termes absoluts. I, entre aquests, la gran empresa ha augmentat la bretxa respecte a les pimes, majoritàries entre el teixit empresarial.
El sou mitjà a Espanya per a un treballador ras es va situar el 2024 en els 2.256 euros bruts al mes (en 12 pagues), un 2,8% superior a un any abans. No obstant, no cobra el mateix un empleat d’una gran empresa (2.511 euros), que un d’una firma de menys de 10 empleats (2.067 euros). La diferència ha crescut, ja que mentre entre les primeres les nòmines han pujat un 4,8%, entre les segones han fet el mateix un 1,4% i, en termes absoluts, la bretxa ja s’eleva fins als 443 euros al mes.
Segons la fotografia que ofereix l’estudi, el 2024 ha sigut un any decent per als empleats, un discret per als directius i dolent per als càrrecs intermedis. Els primers han vist preservat, de mitjana, el seu poder adquisitiu (2,8%); els segons han vist pujar les seves remuneracions, però menys que els preus (0,6%); i els tercers directament han vist disminuir els seus sous (-0,8%). Cap dels tres, però, s’ha recuperat de la sotragada que va suposar l’escalada de preus experimentada el 2021 i avui són més pobres que fa tres anys.
Catalunya, la segona autonomia que millor paga
Per sectors, els empleats que més van veure augmentar la seva nòmina van ser els de la construcció (4,3%), seguits pels dels serveis (4,1%), el transport (4%), el comerç, turisme i banca (2,9%), mentre que la indústria es va situar en cua, amb un increment mitjà de l’1%. I, per territoris, Catalunya es va mantenir un any més com la segona autonomia on els treballadors corrents cobren un salari més alt (2.287 euros bruts a l’any), només superada per Madrid (2.444 euros). A l’altre costat de la balança, Extremadura tanca la classificació, amb un sou mitjà de 1.879 euros.
Notícies relacionades«Observem la millora salarial més gran en els empleats per l’efecte directe de l’SMI, els nous convenis pactats, increments de conveni indexats a IPC, la tecnificació de llocs de treball i les dificultats del mercat en determinats sectors i professions», han conclòs els autors de l’informe.
L’informe d’Eada i Icsa ofereix una evolució dels salaris més mesurada que altres fonts estadístiques. Per exemple, els convenis col·lectius recopilats pel Ministeri de Treball constaten un augment mitjà del 3,1% i del 3,7% per als firmats aquest 2024. O l’enquesta trimestral de costos laborals traça un increment mitjà del 4,1%. També hi ha altres indicadors que apunten més a baix, com el monitoratge de nòmines de CaixaBank Research, que donava un increment mitjà del 2,5% en la seva última dada.
- Peña Ubiña Mor un escalador a la mateixa muntanya que va matar el seu pare fa 31 anys
- Carme Trilla: "Operacions com la Casa Orsola es podrien fer sense necessitat de mobilització"
- El vestidor del Madrid s’atipa d’un Vinícius a la baixa
- Confessió personal Eduard Fernández s'obre amb Évole en la seva entrevista més sincera: "Era addicte a l'alcohol i el barrejava amb coca"
- Justificacions L’Opus Dei respon a les denúncies d’abusos de la docusèrie de Mònica Terribas a Max ‘El minuto heroico’
- TENSIÓ EN EL DERBI Espanyol i Barça s’enfronten per un polèmic gest de Mapi
- Judici del cas rubiales Tomé assumeix la responsabilitat de no convocar Jenni Hermoso
- Bancs i canvi climàtic Ecologia per a imbècils
- Després dels premis Goya El cine en flames
- La lluita per les competències Els Mossos vigilaran en àrees fins ara restringides en ports i aeroports