Jordi Sánchez: "Europa i Espanya ja no són pioners en innovació"

¿Per què aquest relleu i per què en aquest moment?

Bernardo Kanahuati (BK): En tota companyia, després d’uns anys sempre és bo tenir ulls frescos, sang fresca. Estem en un procés de transformació contínua, Espanya no n’és l’excepció i un canvi en el lideratge sempre és molt positiu. Passem un moment en què tenim la sort d’aportar noves innovacions al mercat i és fantàstic que una persona del calibre del Jordi arribi en un moment com aquest.

¿Quines hauran de ser les seves prioritats?

Jordi Sánchez (JS): La prioritat és continuar treballant sobre el que ha construït el Bernardo i tot l’equip de la divisió farmacèutica. Això bàsicament passa per portar innovació i nous tractaments en àrees prioritàries, com oncologia i oftalmologia, perquè donar accés al més aviat possible a tots els pacients a Espanya.

¿Tenen pensat com reforçar aquestes tres àrees?

JS: Ara estem en ple procés de llançament d’un d’aquests tractaments dins de l’àrea cardiorenal, també en l’àrea d’oftalmologia, una de les teràpies que bàsicament estan dissenyades i sobre la qual ja teníem un fàrmac previ per frenar dues de les condicions més importants associades a la ceguesa, són patologies de retina. Entre el curt i el mitjà termini, tenim fàrmacs en previsió per a la insuficiència cardíaca, a més també estem en les últimes fases de desenvolupament d’un fàrmac per a la menopausa.

¿Com definirien el moment actual en què es troba Bayer, en concret, i del sector farmacèutic, en general?

BH: El moment és molt bo per a Bayer a Espanya. Venim d’un creixement consistent a través dels últims anys. Hem tingut inversions rècord en les quals es consolida Espanya com un país referent per al grup, on tenim un teixit industrial i de recerca molt potent. Tenim la sort de tenir fàbriques tan importants que produeixen un principi actiu com l’àcid acetilsalicílic, que és dels principals actius molt antics, que compleixen 125 anys. Però també, en l’altre extrem, tenim una planta de teràpies gèniques d’adenovirus, al nord d’Espanya, que reflecteix una mica la trajectòria de Bayer al país.

JS: Volem consolidar aquesta gran posició. Des d’un punt de vista d’assajos clínics, Espanya està entre els cinc primers països per a Bayer.

El 2023 Bayer va invertir en els seus centres a Espanya 154 milions d’euros, ¿quants n’hi invertirà el 2024?

BH: Quan mirem els últims cinc anys, Bayer ha invertit a Espanya 420 milions d’euros i més de la meitat han anat a innovació, és a dir, assajos clínics, investigació. I també hem tingut la vocació i la intenció d’anar desenvolupant els nostres centres de producció i de recerca al país, expandint-los, modernitzant-los, fent-los molt més sostenibles i adaptant-se als temps en què vivim. Aquest edifici [Sant Joan Despí] ja és neutre mediambientalment. Des del 2019 hem reduït 40% la nostra petjada de carboni en total.

¿Què li demanen a l’Administració per continuar creixent?

JS: És un tema de col·laboració, entre tots els agents de l’ecosistema de salut i, per descomptat, amb l’Administració. Hem d’assegurar que aquestes teràpies innovadores per a les diferents malalties arribin als pacients en el temps més curt possible.

¿Podria concretar com podria enriquir-se aquest "diàleg"?

Notícies relacionades

La vivenda industrialitzada emergeix com a solució als reptes de la construcció

Les traves de la burocràcia i la falta de mà d’obra

JS: La indústria farmacèutica està definint juntament amb els diferents agents de l’ecosistema un pla estratègic a mitjà, llarg termini per millorar d’alguna manera tant l’accés a la innovació com els temps d’accés a aquesta innovació. Aquest seria un dels exemples, però probablement n’hi pot haver d’altres.

BH: Hi ha conjuntures que s’estan donant, com la revisió de la llei de garanties o la mateixa revisió de la legislació europea, que ens conviden a reflexionar i a realment assegurar-nos que Europa i Espanya continuïn sent pioners en innovació, o que tornin a ser pioners, perquè ja no ho som.