Bronca política, ¿pau econòmica?

Per poc que s’hi esforcin, al Congrés i al Senat acabaran a bufetades. Dels crits i els insults als cops de puny moltes vegades no hi ha gaire distància. I és lamentable i vergonyós que això passi a les Corts, on hi ha els representants dels ciutadans.

Després de les bronques d’aquesta setmana s’han superat tots els límits. Es confon confrontació dialèctica amb baralla de barri, quan a les Corts s’exigiria un mínim d’educació i de dialèctica enginyosa i constructiva. I en aquest ambient és molt difícil, si no impossible, tancar pactes sobre qüestions essencials per al país.

La política va per la seva via, per la ruta de la bronca i de l’«i tu, més». El PP s’ha proposat enfangar la legislatura utilitzant totes les eines al seu abast, com fer del Senat un búnquer. I el PSOE ha decidit pagar amb la mateixa moneda. La política, com a conseqüència d’això, s’encamina cap a la pitjor de les accepcions de la paraula italianització: política i economia prenen camins totalment separats.

I això és preocupant. La crispació en la política enrareix, tensa i polaritza l’ambient i pot acabar impregnant l’economia i els negocis, els membres dels quals, al final, també formen part de la societat. En aquest context, els ciutadans desconnecten de la política i els venedors de receptes màgiques campen al seu aire.

Notícies relacionades

La Seguretat Social ho avisa: canvia la data de la paga extra de l’estiu dels pensionistes >>

La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols

Les perspectives econòmiques, tant a escala nacional com autonòmica, són molt més positives del que s’esperava. L’impuls de l’activitat en el quart trimestre, que va accelerar el creixement de l’estimat, ha generat empenta en el primer del 2024 i es pot mantenir o fins i tot accelerar amb la campanya turística. Tots haurien de posar-hi l’espatlla perquè això continuï.

El món econòmic, en el qual patronals i sindicats han tingut molta més capacitat de diàleg que els polítics, està fent els seus deures i no provoca més conflictes dels necessaris. No ho fan, en canvi, ses senyories, a qui se’ls demana que resolguin els problemes, no que en creïn o en provoquin.