Frankfurt s’imposa a Madrid com a seu de l’oficina de la UE contra el blanqueig

La seu de la nova Autoritat Europea de Lluita contra el Blanqueig de Capitals i el Finançament del Terrorisme (AMLA, per les seves sigles en anglès) no serà a la Torre de Cristal de Madrid, l’emblemàtic edifici ofert per la comunitat madrilenya per allotjar-hi aquesta nova agència europea. La candidatura espanyola no va aconseguir els vots necessaris en la votació conjunta celebrada ahir pel Consell i el Parlament Europeu, que han optat per elegir la ciutat alemanya de Frankfurt (Alemanya).

A més de la capital espanyola i de la ciutat alemanya, que ja acull la seu del Banc Central Europeu, també havien presentat candidatura Roma (Itàlia), Viena (Àustria), Vílnius (Lituània), Riga (Letònia), Dublín (Irlanda), París (França) i Brussel·les (Bèlgica). Segons el procediment de votació –de caràcter secret– tant els estats membres com l’Eurocambra comptaven amb 27 vots respectivament. És a dir, 27 vots el Consell –un per país– i 27 vots el Parlament Europeu distribuïts entre els diferents grups polítics: PPE (8), S&D (6), Renew (4), Verds (3), ECR (3), ID (2) i Esquerra Europea (1).

Convèncer un sol eurodiputat

Notícies relacionades

La Seguretat Social ho avisa: canvia la data de la paga extra de l’estiu dels pensionistes >>

La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols

Per resultar elegit feia falta aconseguir una majoria simple d’almenys 28 dels 54 vots vàlids emesos, que són exactament els que va aconseguir Frankfurt, que només ha necessitat una ronda de votació per ser l’elegida. Segons fonts europees, Madrid va obtenir 16 vots; París, 6, i Roma, 4.

En les negociacions preliminars, els ambaixadors permanents de la UE es van posar d’acord en donar suport a la candidatura de Frankfurt (per davant de París, Roma i Vílnius en una altra votació prèvia en la qual Madrid només va obtenir 6 vots, segons fonts europees), o sigui que sobre el paper n’hi havia prou amb convèncer un eurodiputat per desequilibrar la balança. El Parlament, per la seva banda, va arribar amb una llista curta de favorits en la qual es trobaven Frankfurt, Madrid, París i Roma. Segons diferents fonts, aquest diputat hauria sigut l’alemany de la ultradretana AfD, Gunnar Beck.