¿Qui pot pagar-se un pis de lloguer a Barcelona?

El cost que paguen els barcelonins per arrendar un sostre s’ha gairebé triplicat en l’última dècada. Concretament, quan els veïns de Gràcia, Ciutat Vella o Nou Barris es preparaven per deixar les pessetes i començar a comptar en euros, una vivenda d’arrendament costava, de mitjana, 408,27 euros mensuals. Avui exigeix aquests 1.123,5 euros, 2,75 vegades més diners. Un ritme que no han pogut seguir els salaris.

A principis de segle un barceloní cobrava, de mitjana, 260.284 pessetes al mes, segons recull el departament d’estadística de l’Ajuntament de Barcelona. El que al canvi seria uns 1.564 euros bruts al mes. Aquest salari mitjà s’ha anat revaloritzant i se situa en els 2.693 euros bruts al mes, segons les últimes dades disponibles. És a dir, avui és 1,7 vegades superior. Un punt menys per al poder adquisitiu de la població.

A més, cal recordar que el salari mitjà, si bé és la referència més utilitzada, sol estar fortament esbiaixat per l’efecte alcista que imposen els salaris alts. És a dir, hi ha poca gent que cobra molt, però els pocs que hi ha empenyen la mitjana cap amunt i això fa la sensació que els que cobren menys cobren una mica més. Per exemple, en el conjunt d’Espanya el salari mitjà és de 2.158 euros bruts al mes. Però el salari més freqüent, és a dir, el que un nombre més alt de treballadors percep, és de 1.541 euros bruts al mes.

Missió impossible per als joves

Que els preus del lloguer hagin anat augmentant a un ritme molt superior que els salaris obliga els barcelonins a destinar, any rere any, una porció superior del seu sou a pagar l’arrendament. Si l’any 2000 el sostre es menjava un 26% del sou d’una persona, avui devora gairebé el 42%. Segons el Banc d’Espanya, el convenient és no destinar més del 35% de la renda de l’inquilí.

No obstant, no tothom té el mateix sou i entre determinats col·lectius pagar-se un pis per a ells sols és pràcticament missió impossible. Els joves són el cas més evident. Un menor de 25 anys ha de destinar el 89% del seu salari per costejar l’arrendament d’un pis.

No obstant, el col·lectiu d’adults entre 25 i 29 anys són els que, comparativament, pitjor part s’emporten. I és que els sous han evolucionat amb especial pobresa entre aquests durant els últims 10 anys. Fins al punt que el 2010 havien de destinar la meitat de la seva nòmina a pagar ells sols un pis i avui l’esmentat percentatge supera el 60%. Dues profundes crisis pel mig, la financera i després la de la covid, ho expliquen en part.

A diferència d’altres qüestions, la tensió immobiliària millora amb l’edat, ja que els sous dels més veterans són sensiblement més elevats, de mitjana.

Servir copes a Barcelona, viure a fora

Molts d’aquests joves que han de fer malabars per pagar el lloguer amb els seus actuals sous probablement es dediquen a l’hostaleria. El més mal remunerat, amb diferència, sector a la capital catalana. Fins al punt que el salari mitjà està per sota del lloguer mitjà. Segons el departament d’estadística de l’ajuntament, un cambrer, cuiner o netejaplats guanya, de mitjana, 1.105,8 euros al mes. Més del que li costa un pis.

Notícies relacionades

Aquests són els 10 barris amb lloguers més barats i més cars de Barcelona

Barcelona té els pisos compartits més cars i l’oferta creix un 63%

Altres professions especialment mal pagades són els professionals de serveis socials, que han de destinar un 74% del seu salari a pagar l’arrendament si volen viure sols, els empleats de comerços (65%) i els administratius (58,5%), entre d’altres.

En l’altre costat de la balança, els que menys pateixen per pagar un pis a un preu mitjà –una altra cosa és que després aspirin a més– són els empleats de banca, el sou dels quals –4.806 euros bruts al mes– els permet haver de destinar només el 23,4% de la seva nòmina a l’arrendament. Aquesta és l’única professió dins del catàleg estadístic de l’ajuntament que ha de destinar menys del 30% dels seus guanys a pagar el lloguer.