Barcelona té els pisos compartits més cars i l’oferta creix un 63%

Hi ha més oferta que mai d’habitacions de lloguer o, el que és el mateix, de pisos per compartir a Barcelona. En concret un 63% més que fa un any. Però això no ha fet abaixar els preus mitjans, que en aquell període han pujat un 8% i l’han mantingut com l’urbs més cara d’Espanya, segons l’informe que Idealista ha presentat aquest dimecres. Aquesta modalitat de convivència, que despunta en la mateixa mesura en què es redueix la tradicional oferta de lloguer de vivenda completa, dona sortida als milers de persones que no poden assumir un pis en solitari i a la creixent població estrangera de pas a la ciutat. Com va informar aquest diari dilluns passat, les habitacions són un segment tan a l’alça que s’han convertit ja en un negoci de primera magnitud, amb molts exemples que superen els mil euros mensuals i amb gestions professionalitzades.

Lluny han quedat ja els pisos compartits com a recurs per als estudiants. Ho constata l’edat mitjana dels seus usuaris a Barcelona: 32 anys. És a dir, que són el mecanisme d’emancipació de molts joves quan deixen el niu familiar, a falta de poder assumir un arrendament complet. En altres ciutats espanyoles, en canvi, es donen mitjanes molt més joves (pel perfil merament estudiantil), mentre que en altres nuclis també hi ha casos en què passa el contrari i els companys de pis superen fins i tot els 50.

A la capital catalana, el preu mitjà dels anuncis és de 485 euros mensuals (per sota del que calculen altres portals). En aquest cas, l’estadística es nodreix tant de les opcions més assequibles de vivendes d’estudiants en barris perifèrics, com dels anuncis professionals, habitualment renovats, en ple centre i fins i tot compartimentats a aquest efecte.

Com ja va avançar aquest diari, el volum d’habitacions de lloguer ha crescut fins a superar les més de 4.000 al portal esmentat, davant 5.800 pisos complets de lloguer. Idealista xifra ara el creixement anual en un 63%, mentre l’alta demanda continua augmentant els preus. Els barcelonins han normalitzat aquesta fórmula residencial, que per a molts és temporal però que a la pràctica s’està convertint en habitual per imperatius econòmics.

Més enllà de l’edat, el perfil general dels que comparteixen pis no s’especifica per ciutats. Així, a Espanya es tracta de persones no fumadores i que no permeten fumar a la vivenda, i no accepten mascotes per conviure-hi. En el conjunt de l’Estat, Barcelona ciutat representa un 12% de l’oferta d’habitacions per mesos.

En preus, per darrere de Barcelona se situen Palma, Sant Sebastià i Madrid.

Resta de Catalunya

Notícies relacionades

L’estació de bus de Fabra i Puig es reorganitza pels talls de l’R3

BCN, Marbella i Sevilla, les ciutats amb més pisos turístics il·legals

En el cas de Girona, el preu mitjà s’ha situat en 340 euros després de pujar un 6% en un any, mentre l’oferta també repuntava un 32% i l’edat mitjana dels companys de pis iguala Barcelona.

A Lleida, la mitjana d’edat dels usuaris puja a 39 anys, els preus ronden els 265 euros mensuals, l’oferta s’ha disparat un 77% i els preus un 6%. Mentre que a Tarragona es paguen 330 euros de mitjana, l’edat és 33 anys, l’oferta ha crescut un 44% i els preus només un 3% aquest any.