Noves regles fiscals europees: què són i com afectaran Espanya

Les institucions europees van obrir el debat per al disseny d’unes noves regles a principis del 2020, abans de l’esclat de la crisi sanitària de la covid. La crisi financera del 2008 i la posterior crisi de deute de l’euro (a partir del 2010) van posar de manifest la ineficàcia de les regles definides des de 1992 per aconseguir l’objectiu d’un dèficit inferior al 3% del PIB i un deute per sota del 60% del PIB en cadascun dels estats membre. Les regles, encara vigents, per aconseguir aquests objectius van demostrar ser complexes, poc transparents, de difícil compliment i procícliques: quan als països els anava malament, amb les regles els anava pitjor (com es va posar en evidència amb la crisi de Grècia) i viceversa. El seu sistema de sancions, amb multes que podien arribar al 0,5% del PIB, mai va arribar a aplicar-se malgrat els flagrants incompliments en què van anar incorrent tant primer Alemanya i França, com després els països del Sud (Grècia, Itàlia, Espanya, Portugal i Irlanda). La reforma es planteja com a objectiu una reducció gradual i sostinguda del deute públic, compatible amb el creixement econòmic i la inversió.

Sí, les noves regles conservaran els objectius establerts al Tractat de Maastricht (1992) d’un dèficit públic inferior al 3% del PIB i un deute per sota del 60% del PIB. El que canvien són les regles per aconseguir aquests objectius. Es pretén que siguin més graduals i adaptades a la situació de cada país. A més, a última hora, la proposta de la Comissió Europea ha incorporat que quan un país tingui un dèficit superior al 3%, com a mínim haurà d’emprendre un ajust anual del 0,5% del PIBen els seus plans d’ajust a quatre anys (Espanya va tancar el 2022 amb un dèficit del 4,8% del PIB i preveu situar-lo per sota del 3% el 2025).

En el nou esquema, els països amb un deute superior al 60% del PIB (Espanya va tancar el 2022 amb una taxa del 113%) hauran de dissenyar, d’acord amb les institucions europees, un pla d’ajust a 4 anys, ampliable a 7 anys si s’assumeixen determinats compromisos d’inversions i reformes. En l’actualitat, els plans de convergència abasten tres anys.

A més, els ajustos es definiran a partir d’un sostre de despesa (es determinarà un determinat percentatge anual de variació de la despesa primària neta, sense tenir en compte els interessos del deute públic ni la despesa cíclica en atur). En l’actualitat, quan un país supera el nivell de deute del 60% del PIB regeix l’anomenada regla de ‘la vintena part’: la diferència entre el nivell de deute i el 60% ha de ser eliminada en el termini màxim de 20 anys, a raó d’un vintè de la diferència cada any.

Cada país haurà d’acordar amb les institucions europees un pla d’ajust a quatre anys de la despesa primària (per al període 2025-2028) que garanteixi dues qüestions. Primera: que el dèficit se situï (o mantingui) per sota del 3% del PIB. Segona: una correcció del deute públic que hauria de continuar el seu pendent durant els 10 anys posteriors al període del pla (fins al 2038) tot i que no s’adoptessin nous ajustos. El termini de quatre anys podrà allargar-se a set si el pla s’assumeixen determinats compromisos d’inversió i reformes.

Amb dades del 2022, hi ha 13 països de la Unió Europea amb un nivell de deute per sobre del 60% del PIB i Espanya n’és un. Espanya va tancar el 2022 amb un nivell de deute del 113% del PIB, només per sota de Grècia, Itàlia, Portugal i França. Espanya, doncs, és un dels països que quedarà més enfocat per les noves regles. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha fet alguns càlculs estimatius per a Espanya. Segons aquests càlculs, per complir els requisits de les noves regles, Espanya hauria de planificar un ajust entorn del 0,43% del PIB anual durant quatre anys, equivalent a uns 5.720 milions cada any, que és una quantitat similar a la de la despesa en Sanitat de l’Estat (per als quatre anys l’ajust sumaria 22.876 milions en total). En cas d’aplicar un pla a set anys, l’estimació de l’Airef assenyala la necessitat d’un ajust anual entorn del 0,32% del PIB, equivalent a uns 4.256 milions cada any, que és una quantitat similar a la de la despesa en Educació (beques) de l’Estat (per als set anys, l’ajust sumaria 29.792 milions).

La reforma que planteja Brussel·les manté el Procediment de Dèficit Excessiu (PDE) i incorpora un esquema de sancions, però aquest serà diferent de l’actual. Hi haurà sancions econòmiques, però no tan elevades com les del model encara vigent (sancions entre el 0,2% i el 0,5% del PIB) a fi que puguin arribar a ser efectives i aplicables. A més hi haurà sancions reputacionales, com per exemple, la compareixença dels caps de govern davant el Parlament Europeu. Les sancions s’activaran quan els països s’allunyin del camí d’ajustos a quatre o set anys pactat amb la Comissió Europea.

Notícies relacionades

Brussel·les demana als països que preparin ja plans d’ajust de dèficit i deute

La Seguretat Social ho avisa: canvia la data de la paga extra de l’estiu dels pensionistes >>

Es preveu que els estats membre puguin firmar un acord sobre les noves regles fiscals en el segon semestre del 2023, coincidint amb la presidència espanyola de la UE. L’objectiu és que les noves regles entrin en vigor el 2025. De moment, el 2024 es planteja com un any de transició: no estaran en vigor encara les noves regles, però la Comissió Europea ha demanat als estats membre que preparin els seus Pressupostos del 2024 de la manera més ajustada possible a les regles, amb els ajustos necessaris. A més, a la primavera del 2024 es recuperarà l’examen del Procediment de Dèficit Excessiu (PDE), que va quedar en suspens de 2020 (amb la crisi de la covid) i que escrutarà els Comptes del 2023.

Espanya i Holanda han liderat el debat a favor d’augmentar flexibilitat de les regles d’estabilitat. Alemanya ha pressionat perquè aquest augment de la flexibilitat no es tradueixi en un esquema més lax i pretén la incorporació de referències numèriques clares que permetin un escrutini estricte del seu compliment. Per això, a última hora, la proposta legislativa de la Comissió Europea ha incorporat l’exigència d’un ajust anual mínim del 0,5% del PIB per a països amb un dèficit superior al 3% del PIB.