Brussel·les demana als països que preparin ja plans d’ajust de dèficit i deute

Abans que les negociacions sobre la reforma de les regles del Pacte d’Estabilitat i Creixement –en suspens des de la irrupció de la pandèmia de covid a principis del 2020 i que tornaran a activar-se amb o sense reforma el 2024– donin fruits, la Comissió Europea ha presentat aquest dimecres les orientacions fiscals que hauran de seguir els governs europeus en el disseny dels plans d’estabilitat i convergència que hauran de remetre a Brussel·les abans de finals d’abril. Es tracta d’un exercici de transició en el qual els estats membres hauran de fer un gir a les seves polítiques de despesa pública i actuar amb «prudència», amb la presentació de plans plurianuals que incloguin ajustos de dèficit i de deute públic. 

La desactivació de la clàusula general de fuita a finals d’aquest any –que manté en suspens des de fa tres anys l’aplicació dels objectius del 3% de dèficit públic i el 60% del deute– farà que la Comissió Europea torni a mirar amb lupa el compliment d’aquests dos llindars. Per això, els governs europeus, inclòs el que lidera Pedro Sánchez, hauran d’incloure en els seus respectius programes la forma en què garantiran el respecte dels valors de referència, tant en termes de dèficit com de deute. 

En el cas del dèficit, els plans hauran de garantir que la desviació pressupostària se situï per sota del 3% del PIB en el període cobert, és a dir, com a molt tard el 2026. En el cas del deute, hauran de garantir-ne una reducció plausible i contínua o el seu manteniment «en nivells prudents» a mitjà termini en el cas dels països amb «problemes substancials o moderats de deute públic», com és el cas d’Espanya. Segons les previsions econòmiques de tardor de la Comissió Europea, Espanya tancarà el 2024 amb un dèficit públic del 3,6% i un deute del 112,1%. De moment, i atesa l’elevada incertesa macroeconòmica i pressupostària, Brussel·les confirma que continuarà sense obrir procediments per dèficit excessiu aquest any tot i que obre la porta a començar a fer-ho a partir de la primavera del 2024.

La presidenta de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), Cristina Herrero, va considerar aquest dimecres que és «factible» que Espanya situï el dèficit públic en l’entorn del 3% del PIB el 2026, si bé va advertir que «difícilment» podrà baixar d’aquest nivell i d’un deute per sota del 100% del PIB en absència de mesures d’ajust. «Fa temps que diem que se’ns tiraria el temps al damunt», ha lamentat Herrero en al·lusió a les reiterades peticions del seu organisme al Govern central per a l’adopció d’un pla de reequilibri fiscal a mitjà termini, informa Rosa María Sánchez.

Mesures energètiques

Les noves orientacions que parteixen de la Comissió Europea recomanen als governs continuar retirant de forma gradual les mesures de suport energètic a llars i empreses per mitigar l’impacte econòmic i social de la crisi energètica i que Brussel·les estima en l’1,2% del PIB el 2022 i gairebé l’1% aquest any. «Si els preus majoristes de l’energia es mantenen estables i els més baixos costos de l’energia es repercuteixen en els preus a la menuda, com està previst actualment, les mesures governamentals de suport a l’energia haurien de continuar suprimint-se el 2024 i els estalvis corresponents haurien de contribuir a reduir els dèficits públics», assenyala la Comissió. 

Mentrestant, si els preus de l’energia tornen a disparar-se i no és possible suspendre totalment les ajudes, Brussel·les insta els governs a optar per «mesures selectives» per protegir llars i empreses vulnerables. Segons Brussel·les, només així es reduiran els costos fiscals, s’incentivarà l’estalvi energètic i es permetrà a l’economia ajustar-se de forma gradual i sostenible durant un període limitat. «És un missatge que ja hem transmès moltes vegades, però hi insistim perquè els estats membres puguin millorar la seva situació fiscal i alliberar recursos per donar suport a la doble transició», ha esgrimit el comissari d’Assumptes Econòmics, Paolo Gentiloni.

Revisió al maig

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

La Comissió Europea actualitzarà les orientacions fiscals per al 2024 a tot tardar el maig del 2023, quan presenti les recomanacions per país, després d’analitzar els programes d’estabilitat i convergència que remetin els governs abans del 30 d’abril sobre la base de la despesa primària neta. En aquest exercici seran els estats membres els que proposin el seu propi camí fiscal, que posteriorment examinaran i avaluaran els tècnics comunitaris. Segons ha explicat Gentiloni, les recomanacions de la Comissió Europea contindran orientacions qualitatives sobre inversió i mesures energètiques i un requisit quantitatiu diferenciat en funció dels reptes de sostenibilitat del deute de cadascun dels estats membres. 

«Es tracta d’un delicat exercici d’equilibri, necessari perquè és important avançar ja cap a un marc creïble i sòlid», ha insistit l’italià sobre un dels elements que garantiran més flexibilitat en el sistema de supervisió fiscal en línia amb la nova reforma de les regles del Pacte d’Estabilitat i Creixement que negocien els Vint-i-set i sobre la qual Brussel·les plantejarà aquesta primavera propostes legislatives. «Les orientacions per al 2024 han de considerar-se com un pont entre com han funcionat les normes en el passat i com poden funcionar en el futur», ha afegit el vicepresident, Valdis Domvrovskis.