La indústria espanyola perd empleats però guanya pes al PIB

Rober Solsona / Europa Press

5
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

La pèrdua d’ocupació en la indústria que s’ha posat de manifest en les últimes estadístiques desperta preocupació sobre l’evolució d’un sector que, tradicionalment, ha portat estabilitat i millors salaris al mercat laboral.

Els empresaris avisen d’una desacceleració més gran després de l’estiu i alguns indicadors avançats anticipen una recessió en la indústria en el segon semestre. Ni l’activitat industrial ni la seva ocupació han recuperat encara els nivells previs a la pandèmia.

Tot i això, el Govern relaciona la caiguda de l’ocupació industrial amb un transvasament de llocs de treball al sector serveis: Economia calcula que s’han desplaçat 150.000 llocs de treball en els tres últims anys per l’externalització de tasques relacionades amb la digitalització i la R+D. A més, el Ministeri de Nadia Calviño valora el pes creixent de la producció industrial en el PIB (que ha tornat a nivells del 2008) així com la seva productivitat més gran: es treballen menys hores però són més productives, assenyalen fonts d’Economia.

Menys ocupació

Les dades de l’enquesta de població activa (EPA) corresponents al segon trimestre del 2023 revelen la pèrdua de 50.500 ocupats en la indústria en un any (64.500 ocupats menys si es compara amb el primer trimestre de l’any) en un context en el qual, e canvi, l’ocupació del conjunt de l’economia no només no ha caigut, sinó que ha crescut en 588.700 persones en els dotze últims mesos.

Les alertes s’han encès entre els empresaris. «Les previsions entreveuen una certa desacceleració de l’economia espanyola que es farà més patent després de l’estiu, a causa de les tensions geopolítiques, l’impacte de la política monetària restrictiva i la inflació en el consum i la inversió de famílies i empreses espanyoles, i a l’augment dels costos empresarials, que pot afectar l’ocupació, com ja s’està entreveient a la indústria», ha avisat la patronal CEOE.

Les xifres també reflecteixen un nivell més baix d’ocupació en la indústria respecte al moment previ a la pandèmia: els 2,726 milions d’ocupats en la indústria en el segon trimestre del 2023 que llança l’EPA són 37.600 menys dels que hi havia a finals del 2019.

L’índex de producció industrial, per la seva banda, anota una caiguda anual del 3% el mes de juny i l’indicador d’activitat PMI mostra que la cartera de comandes va tornar a caure al juliol i que ho va fer de manera intensa.

«El deteriorament del sector manufacturer espanyol avança a pas ferm, sense pànic. Tot i així, és una recessió, ja que la producció està caient i estan arribant menys comandes noves. Veiem una probabilitat més gran que el sector experimenti una recessió lleu en la segona meitat de l’any», afirma l’economista cap de Hamburg Commercial Bank, entitat que patrocina l’indicador PMI. «Pot ser una mica de consol que la caiguda de l’activitat sigui molt més pronunciada en altres llocs de l’eurozona, com ho demostren els últims comunicats de premsa», afegeix aquest economista, Cyrus de la Rica.

Més productivitat

La pèrdua de 50.500 ocupats en la indústria en un any coincideix amb un estancament (no, una caiguda) en el volum de la producció manufacturera des del segon trimestre del 2022. En comparació amb finals del 2019, però, la caiguda del volum de producció industrial és del 4,2%.

No obstant, les estadístiques mostren que, si bé la indústria està perdent feina, està guanyant en productivitat. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la productivitat en la indústria manufacturera (producció per hora treballada) ha crescut el 2,8% des de finals del 2019, molt per sobre de l’avenç del 0,1% anotat en el conjunt de les activitats. 

Des del punt de vista d’Economia, aquest guany de productivitat té a veure amb una «especialització productiva». Al ministeri de Nadia Calviño s’observa que la digitalització s’ha accelerat en el sector industrial, traslladant llocs de treball propis del sector manufacturer a serveis vinculats amb tecnologies de la informació, R+D+i, consultoria tecnològica, programació, etc. Segons això, les empreses industrials estarien optant per subcontractar determinats serveis (vinculats amb la digitalització) en lloc d’internalitzar-los. Economia estima que en els tres últims anys s’han traslladat uns 150.000 llocs de treball del sector industrial a serveis vinculats amb la digitalització. Sota aquest argument, el Govern relativitza la pèrdua de 37.600 llocs de treball que ha encaixat la indústria des de finals del 2019.

A més, les dades mostren que l’ocupació està creixent en les branques industrials més productives (com la farmacèutica, la de béns d’equipament o la d’alimentació) mentre que retrocedeix en la de fusta, paper i arts gràfiques, en la tèxtil o en la de fabricació de mobles.

Més pes sobre el PIB

Hi ha un altre aspecte positiu en el diagnòstic actual de la indústria: el seu pes sobre el total del producte interior brut (PIB), que tot just assolia el 14,3% a finals del 2019 –abans de la crisi sanitària– s’ha anat engreixant fins a arribar al 16% a finals del 2022. Aquest pes s’ha desinflat lleugerament, fins al 15,6% del PIB en el primer semestre del 2023, si bé continua sent més elevat que el que existia abans de la pandèmia (14,3%) i arriba a nivells del 2008, abans de l’esclat de la crisi del maó.

Notícies relacionades

Lluny de mals auguris, fonts del Ministeri d’Economia veuen en aquesta evolució un clar «procés de reindustralització» que està agafant impuls amb ajuda dels fons europeus Next Generation EU. Falta per veure si el lleuger declivi del pes de la indústria en el primer semestre del 2023 (des del 16% del 2022 al 15,6%) inaugura una nova tendència a la baixa o és només un sot estacional.

El president de la CEOE, Antonio Garamendi, advoca perquè la indústria recuperi el pes del 20% que aquesta activitat tenia entre 1995 i 1997 i que recomana la Unió Europea. A Catalunya, la indústria representa el 18% del seu PIB (amb dades de la Comptabilitat Regional corresponent al 2021). Aquest percentatge arriba al 28,4% a Navarra, al 23% al País Basc, al 21,1% a Astúries i al 20,3% a l’Aragó. El pes de la indústria sobre el PIB també se situa per sobre de la mitjana estatal a Galícia (17,6%), València (17,4%) i Múrcia (17,1%). A Castella i Lleó, la indústria amb prou feines arriba al 4,9% del seu PIB. També és escàs en les comunitats turístiques de les Canàries i de les Balears, on la indústria amb prou feines representa el 7,1% i el 6,6% de la seva activitat total.

Temes:

Ocupació PIB