Emprenedoria
Reby entra en concurs de creditors en plena demanda col·lectiva per impagament de nòmines
Reby ha entrat oficialment en concurs de creditors. El grup empresarial que cobreix l’activitat a Europa d’aquesta ‘start-up’ de patinets elèctrics d’ús compartit, Reby Global, va començar fa uns mesos el procediment que es posa en marxa quan una empresa no pot fer front als seus deutes i ja té administrador concursal adjudicat. De fet, aquest ja ha començat a contactar amb els extreballadors per calcular quan suma el deute total. Així, l’engranatge s’activa poc després que la companyia hagi encaixat la primera resolució d’un judici als Estats Units que dona via lliure al fons canadenc que l’anava a comprar per gairebé 100 milions de dòlars per retirar-se de l’operació, enmig d’acusacions de deute a proveïdors a Espanya i Itàlia per valor milionari i amb una demanda per impagament oberta per deure, presumptament, entorn de 65.000 euros a diversos dels seus extreballadors.
Segons una sèrie de documents als quals ha tingut accés EL PERIÓDICO, un jutjat de Barcelona va admetre a tràmit el febrer passat una demanda en la qual 13 exempleats de Reby reclamen a l’empresa aquests 65.000 euros en nòmines no pagades l’octubre, el novembre i, en alguns casos, el desembre de l’any passat, així com algunes liquidacions. Aquest mitjà ja havia explicat que hi havia treballadors que l’acusaven de deure mensualitats, però Reby va mantenir que això no era així i que només havia aplicat un expedient de regulació temporal de l’ocupació (erto).
No obstant, la demanda versa en aquest sentit. «Des del mes d’octubre, [els responsables de la companyia] van esmentar que les empreses [Reby Rides i Reby Global] serien adquirides per un fons estranger, el qual anava a invertir diners en l’empresa, però va arribar el final del mes d’octubre del 2022 i no es va abonar la nòmina i el mateix va passar el mes de novembre del 2022», recull el document.
En un correu electrònic que va enviar la direcció de la ‘star-up’ als treballadors a finals d’octubre, el retard es relacionava amb un «tema conjuntural de tresoreria». «Tot i que hem estat treballant aquests dies enrere fins a l’últim moment per no arribar a aquesta situació, fa uns minuts ens han confirmat que una de les operacions de finançament es demorarà uns dies», explicava llavors l’empresa en un comunicat intern.
Problemes amb el seu comprador
En aquell temps, a Reby se li havia complicat un acord que suposava l’arribada de 40 milions de dòlars (35 milions d’euros) a la seva caixa. House of Lithium, un fons d’inversió canadenc que havia decidit comprar la companyia per uns 100 milions de dòlars –una meitat pagats en efectiu i l’altra pagats en accions–, no estava complint els pagaments, situació per la qual Reby va decidir demandar-la a Delaware (Estats Units), on aquesta empresa fundada a Barcelona té en realitat la seva seu. Segons la reconstrucció dels fets que fa la sentència d’aquest judici, que ha donat la raó a House of Lithium quant al seu dret a retirar-se de l’operació, aquest fons estava ja al juliol «desesperat per trobar qualsevol excusa per sortir de l’acord».
Si aquest tribunal dels Estats Units li dona la raó és per haver trobat serrells solts en el preacord de compravenda, tot i que, en la resolució, el jutge diu tenir motius per qüestionar la credibilitat tant del fundador de Reby, Pep Gómez, com del conseller delegat de House of Lithium, Kevin Taylor. La qüestió és que el presumpte comprador de la ‘start-up’ ha trobat un camí per no pagar els gairebé 100 milions de dòlars als quals s’havia compromès. Segons diverses fonts consultades, la intenció dels demandants, Reby i Restanca (el vehicle a través del qual Gómez gestiona les seves inversions), és apel·lar aquesta decisió judicial.
Deutes a proveïdors
De tota manera, la sentència agreuja un problema financer que va més enllà d’aquests 65.000 euros que li reclamen alguns extreballadors: a Itàlia, l’empresa tecnològica napolitana K-City acusa Reby de deure 2 milions, i a Espanya, per exemple, el centre especial d’ocupació per a persones amb discapacitat La Sonrisa de Guille li reclama 60.000 euros per serveis impagats. Aquesta associació sense ànim de lucre ha explicat a EL PERIÓDICO que ha hagut d’acomiadar dues persones per falta de liquiditat i que està a punt de fer fallida. «Els fets són en un jutjat de Barcelona, però ni tan sols ells poden localitzar-los», explica un portaveu d’aquest projecte.
Notícies relacionadesDe moment, la companyia tampoc ha fet cap pas en relació amb la demanda col·lectiva que l’acusa d’haver quedat a deure una trentena de nòmines i cinc liquidacions (tot i que a EL PERIÓDICO li consta que han sigut més i que hi ha treballadors que van decidir no sumar-se a la denúncia a l’espera que Reby oficialitzés el concurs i FOGASA es fes càrrec d’aquests deutes). Ni es va presentar al procediment de conciliació ni ha mogut fitxa en relació amb un judici que s’ha datat per al juny del 2024.
Preguntats per aquest mitjà, l’empresa i el seu fundador original, Pep Gómez, no han fet comentaris.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sinistre a França Qui eren les víctimes de l'accident d'autobús que tornava d'Andorra a L'Hospitalet?
- Scalextric o la remuntada històrica de la família Arnau
- El Barça es trenca
- Fenomen en auge Així es contracten i funcionen les excursions ‘low cost’ des de Barcelona
- L’empresa de l’autocar sinistrat va fer fallida i l’amo anava per lliure
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Televisió Una soltera abandona la seva cita a 'First Dates' després de les preguntes a les quals va ser sotmesa: "A mi em sembla un escàndol"
- A València Condemnats per contractar un sicari que va morir en un accident de moto quan anava a matar la seva víctima
- Club Entendre + Animals i plantes Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar
- Junts per Catalunya Per què Pujol torna al pujolisme