«Densificar ha de ser compatible amb donar bons serveis»: l’habitatge i el repte demogràfic centren el debat dels alcaldes catalans

Reptes com la transformació demogràfica, la falta de finançament, la fragmentació política o les emergències socials impacten ja avui, i ho faran encara més demà, en el dia a dia dels municipis. Els ajuntaments són les primeres administracions, les més pròximes al veí, que han de gestionar aquestes qüestions. Ho fan, a més, en un clima de fragmentació i polarització política i social creixents.

Cinc alcaldes i alcaldesses han debatut sobre tot això aquest dimecres al matí, en el marc del I Fòrum Municipalisme, organitzat per EL PERIÓDICO i Prensa Ibérica, i que ha tingut lloc al teatre Atrium de Viladecans. Hi han participat els alcaldes d’Esplugues de Llobregat, Eduard Sanz; de Granollers, Alba Barnusell; de l’Hospitalet de Llobregat, David Quirós; de Santa Coloma de Gramenet, Mireia González; així com l’alcaldessa de Viladecans, Olga Morales, que ha exercit d’amfitriona. Tots ells, moderats per la cap de la secció Gran Barcelona d’EL PERIÓDICO, Meritxell M. Pauné.

La transformació demogràfica, directament relacionada amb la immigració i els problemes en l’accés a l’habitatge, ha servit per obrir el debat entre els regidors. Per començar, l’alcalde Quirós ha advertit que l’Hospitalet, la segona ciutat catalana, ha augmentat en uns 19.000 habitants des de la pandèmia, i que en cada curs escolar hi ha una matrícula viva (alumnes que s’inscriuen a les classes amb el curs ja començat) d’unes 2.000 persones. D’acord amb l’alcalde Quirós, dificulten molt «dur a terme planificar i repensar els recursos».

La resta de regidors ha recordat que totes les seves ciutats també van acollir onades migratòries als anys 60 i 70 del segle passat, i han coincidit a assenyalar que l’educació i facilitar l’accés a l’habitatge són claus per fer de la transformació demogràfica una oportunitat i no un problema. Olga Morales ha recordat el cas dels seus propis pares, andalusos migrants: «La cohesió social es guanya amb convivència, generant comunitat i creant vincles».

L’alcaldessa Mireia González ha apuntat que Santa Coloma va passar en un segle de ser un poble de poc més de 1.000 habitants a la ciutat de més de 120.000 d’avui dia: «El procés migratori no és conjuntural, sinó estructural». «La gestió de la transformació demogràfica ha d’assegurar que les ciutats continuen sent espais cohesionats», ha assenyalat González. Per la seva banda, Barnusell i Sanz han esmentat les polítiques d’habitatge com a recepta per a la cohesió social. L’alcalde d’Esplugues ha assenyalat les promocions en construcció al barri de Montesa, així com els pisos projectats a la zona de Can Cervera; i la regidora de Granollers ha citat la necessitat d’adaptar els habitatges a causa del progressiu envelliment de la població.

No obstant, les paraules del president, Salvador Illa, sobre la necessitat de densificar el parc d’habitatge, han sobrevolat durant tot el debat: Per a Sanz, «densificar ha de ser compatible amb tenir bons serveis, com s’està fent a Esplugues». Mireia González ha assenyalat que a Santa Coloma es densificarà «on es pugui, complint el repte de país» que va esmentar el president Illa.

A Granollers i Viladecans la densitat de població no és tan alta com a la primera corona metropolitana, de manera que un procés de densificació es presumeix més senzill que en urbs com l’Hospitalet, on es troba el quilòmetre quadrat més densament poblat d’Europa: «Quan el president parla de densificar, he de dir-li que a l’Hospitalet som els alumnes avantatjats», ha ironitzat l’alcalde Quirós. «La política a l’Hospitalet és no densificar més, el president ho entén i ho comprèn». De fet, Quirós ha tornat a parlar d’«esponjar» per guanyar espai públic a la ciutat: «Hi haurà habitatges que desapareixeran perquè estan en una situació complicada».

A un any de les eleccions municipals

L’infrafinançament municipal ja és un problema crònic dels ajuntaments catalans, que no perden cap tribuna per tornar a demanar un millor tracte econòmic, més encara quan progressivament han d’assumir més responsabilitats. Si bé l’IBI resulta la font més gran dels seus ingressos, la decisió del Govern que els municipis puguin aplicar un recàrrec municipal a la taxa turística obre una nova via d’ingressos per a les ciutats catalanes. En el cas de l’Hospitalet, l’urbs que més habittages d’ús turístic (HUT) té després de Barcelona, ja han demanat a la Generalitat poder aplicar el màxim permès, quatre euros, per a la taxa municipal, ha recordat Quirós.

Notícies relacionades

Illa promet als alcaldes suport polític, econòmic i jurídic per construir «tant habitatge com càpiga» als seus municipis

Albert Dalmau, a l’I Fòrum Municipalisme: "Habitatge, seguretat i competitivitat no es poden resoldre sense col·laboració"

«Benvinguda sigui la taxa, qualsevol activitat econòmica ha de poder revertir a la ciutat –ha afirmat Olga Morales–, però no podem fer dependre la fiscalitat municipal en el turisme». El model a Santa Coloma passa pel «turisme d’estada, però no de pernoctació», ha assenyalat González. A Esplugues, després d’haver declarat que acabaria eliminant els pisos turístics com passarà a Barcelona després de l’anunci de Collboni, l’alcalde Sanz ha afirmat que la taxa no resulta cap «base sòlida per al pressupost municipal». La regidora Barnusell ha tancat el debat sobre aquest punt, recordant la històrica necessitat de millor finançament: «La llei és dels anys 80 i en aquest temps han canviat molt tant la societat com les ciutats».

El I Fòrum Municipalisme es porta a terme un any abans de les següents eleccions municipals. Seran les primeres a les quals es presentaran quatre dels cinc alcaldes que han intervingut en el debat. David Quirós va substituir en el càrrec Núria Marín; Mireia González va agafar el relleu de l’ara consellera d’Interior, Núria Parlon; Eduard Sanz va reemplaçar Pilar Díaz i Olga Morales, Carles Ruiz. Tots van accedir a l’alcaldia a mig mandat, i en tot just 13 mesos tenen davant seu el repte d’aconseguir una majoria absoluta que els permeti governar en solitari o, com a mínim, mantenir la majoria que van heretar.