L’empresari, l’inversor i l’executiu: els tres homes al capdavant de l’imperi femení de la kombutxa

El mercat de la kombutxa va com un tret a Espanya. Per poc que hagi visitat la secció de refrigerats dels principals supermercats del país –a excepció de Mercadona, que en va tenir i la va treure– haurà pogut observar el desembarcament d’unes acolorides ampolletes de vidre que es venen al voltant de tres euros la unitat, molt més del que costa qualsevol refresc en fred.

A la kombutxa se li han atribuït propietats gairebé miraculoses a l’estil d’altres mal anomenats «superaliments», si bé a falta d’estudis concloents sobre els seus beneficis convé descriure-la només com el que és: un te dolç fermentat a què se li afegeixen altres sabors (llimona, gingebre, fruits vermells) després. Té un punt àcid, és refrescant i porta menys sucre que altres begudes carbonatades, per la qual cosa sol comercialitzar-se com a «alternativa saludable» als refrescos. Segons dades de Nielsen, les vendes de kombutxa a Espanya van superar els 26 milions d’euros al juliol, un 64% més que el mateix mes de l’any anterior.

Tot i que a poc a poc sorgeixen noves referències, el mèrit d’haver ficat la kombutxa en els lineals li correspon a Komvida, una empresa fundada el 2017 en el petit municipi extremeny de Fregenal de la Sierra.

La companyia «va encendre una metxa que va aconseguir expandir-ne el consum i democratitzar un producte limitat fins aleshores al canal especialitzat i al comerç ‘online’», segons l’últim informe del mitjà especialitzat Alimarket. Avui hi ha més de vint empreses ficades en el negoci, però la líder indiscutible és Komvida. Aglutina el 56,6% de la quota de mercat, seguida a molta distància de la catalana Flax & Kale (13,3%), que va començar muntant restaurants vegetarians i va passar després a fabricar la seva pròpia kombutxa.

Komvida va facturar gairebé nou milions d’euros el 2021, el triple que l’any anterior. El seu creixement ha sigut constant i a passos gegantescos, triplicant vendes any a any. La companyia va suportar pèrdues durant els seus tres primers exercicis, però és rendible des del 2020. El 2021, l’últim exercici presentat, va declarar 1,2 milions d’euros de benefici.

El món de la distribució és complex. L’espai en el lineal és limitat i accedir als caps de compra no resulta gens senzill. «¿És fàcil llançar un producte? Si ho fem tu i jo, ens clavarem una clatellada impressionant», va dir l’expert Javier Pérez de Leza a aquest diari quan va analitzar les possibilitats del gaspatxo de Belén Esteban. «Penetrar en la distribució és molt difícil. Del total de productes que neixen cada any, un 20% arriben als lineals i només un 2% s’hi queden».

En el cas de Komvida, la gesta és majúscula: no només ha aconseguit entrar-hi, sinó que ho ha fet amb un producte que no hi havia, ha obert el camí d’altres i ha donat grans beneficis en poc temps i des d’un poble. ¿Com ha sigut possible?

Emprenedoria femenina i «rural»

La història de Komvida s’ha presentat sempre com l’emprenedoria de dues joves amigues rurals: Beatriz Magro i Nuria Morales. Magro i Morales expliquen la seva aventura a la web de l’empresa, en vídeos corporatius, en pòdcasts propis i de tercers. Fins i tot van produir un documental per promocionar la seva gran aportació a l’ocupació del seu poble, on van muntar la fàbrica i ocupen un alt percentatge de dones. També han fet entrevistes al llarg d’aquests anys, tot i que la companyia no ha respost a les sol·licituds d’aquest mitjà.

Totes dues treballaven a Madrid quan Magro va decidir deixar-ho tot per fer la volta al món. En el seu viatge va conèixer la kombutxa. «Vaig començar el 2016 a Califòrnia fent moltes hores a la cuina d’un xef vegà a canvi d’allotjament i menjar. Encara no m’explico que jo, la més hípster de Fregenal, no hagués provat encara el que estava a punt de creuar-se al meu camí: la kombutxa», explica al primer capítol del seu pòdcast. «Vaig començar a dir: això m’ho enduré jo a Espanya. L’hi vaig explicar al meu nòvio del moment i a la meva amiga Nuria. Vaig rebre comentaris que era boja, que era un producte de gran consum que requeria una inversió de màrqueting molt gran i que jo no tenia ni un cèntim per invertir. Que continués pensant».

Mesos després, Morales, que feia temps que «es pansia a la consultoria», es va unir al viatge. Expliquen que en un moment donat, per no canviar més euros, van gastar els seus últims pesos xilens a comprar ingredients i fer una truita de patates que van vendre al carrer. En van treure 53 euros de benefici, van comprovar que feien «un bon tàndem» treballant juntes i es van convèncer que al tornar a Espanya muntarien «la millor marca de kombutxa del món». El producte continuava requerint una inversió de màrqueting molt gran, però les amigues, sense experiència en distribució, ja hi estaven decidides.

L’empresari influent

Morales, enginyera química, va tornar a Espanya a treballar en la fórmula. Magro, llicenciada en traducció i fins aleshores treballadora al think-tank Corporate Excellence impulsat per grans empreses espanyoles, va viatjar una mica més pensant en la marca i el pla de negoci. Just abans de tornar, es va casar a Bali amb el seu nòvio: l’empresari Daniel Romero-Abreu, fundador i president de l’agència de conferenciants Thinking Heads i impulsor del think-tank Gate Center, que compta a les seves files amb l’exministre d’Indústria Miguel Sebastián i amb l’expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero. Sebastián presideix el Consell Acadèmic i Zapatero el Consell Assessor.

Romero-Abreu, que tampoc ha respost a una sol·licitud d’aquest diari, forma part del grup d’empresaris de la comunicació que el 2022 va comprar el 7% del Grupo Prisa. Fill de pare espanyol i mare alemanya, és descendent del socialista gadità Joaquín de Abreu y Orta.

The Real Selfie
En la presentación de la #FundaciónLuzón por #unidoscontralaELA #Solbes #ReyEmerito pic.twitter.com/nU3cIk460E

— Daniel Romero-Abreu Kaup (@romeroabreu) 13 de marzo de 2017

Romero-Abreu es va convertir en el primer inversor de Komvida, segons revela Magro al final del seu pòdcast. Les amigues volien perfeccionar la seva fórmula. «Amb els últims estalvis i demanant-li al meu marit que fos el nostre primer inversor, ens vam plantar a Califòrnia», diu. Després, «amb els últims 1.500 euros que ens quedaven a cadascuna vam muntar l’empresa».

La companyia la va registrar l’empresari, que va ser administrador únic durant més d’un any, entre el març del 2017 i el maig del 2018. Això no impedeix que Magro i Morales fossin sòcies fundadores amb aportació de capital, però fins al maig del 2018 el seu nom no va aparèixer al Butlletí Oficial del Registre Mercantil. Beatriz Magro va ser nomenada presidenta i el seu marit va passar a formar part del consell d’administració al costat de Nuria Morales i una nova incorporació, Ignacio Ybarra Aznar, actual president del grup Vocento i ex alt directiu del BBVA.

Malgrat la rellevància evident de Romero-Abreu a Komvida –va ser el primer inversor i, a efectes registrals, el fundador de l’empresa–, Beatriz Magro sol explicar que al principi hi eren només ella, la seva amiga i la seva mare fent «litres i litres de kombutxa» en unes «golfes familiars». Pel que explica Morales al documental, aviat van veure la necessitat de buscar una nau. En els balanços del 2017 i el 2018 no consta que demanessin cap crèdit bancari, però sí ampliacions de capital en les quals van entrar altres inversors. El 2017 van incrementar les seves reserves, d’acord al balanç, en 173.000 euros en concepte de prima d’emissió.

El gran inversor

Komvida va sortir al mercat el juliol del 2017, tot just quatre mesos després de fundar-se. Segons van explicar en la seva nota de llançament, tenien ja unes «modernes instal·lacions» de 400 metres quadrats, capacitat de producció de 150.000 ampolles i estaven disponibles en «les millors botigues d’alimentació i gurmet» de tot el país. Tres mesos després, es va publicar la notícia que el restaurant madrileny Mama Campo havia enviat una caixa de Komvida a la reina Letícia, moment a partir del qual el producte es va popularitzar.

El maig del 2018 es va produir una gran fita a Komvida. A més del nomenament d’Ybarra Aznar, Morales i Romero-Abreu com a consellers, un fons d’inversió va comprar el 49% de l’empresa. Es tracta d’Evolvere Capital, una firma amb seu a Madrid i Bogotà capitanejada per Ignacio Arrieta, un inversor amb amplíssima trajectòria en el private equity. La prima d’emissió va ascendir a 1,4 milions d’euros.

La informació, visible en els registres i els comptes anuals, va passar desapercebuda en el seu moment: només un mitjà especialitzat en operacions de capital risc la va donar. Segons aquestes dades, el 51% restant del capital quedava en mans de Morales i Magro, les ideòlogues de Komvida i, de cara als mitjans, les úniques fundadores.

L’executiu alimentari

L’entrada d’un fons a l’any de néixer Komvida va acabar de professionalitzar les operacions. L’empresa va fitxar Enrique del Rey Varo, professional amb dècades d’experiència en distribució, com a director comercial.

Del Rey havia treballat a Schweppes, a Leche Pascual i a Bolton, un grup que distribueix més de setanta marques d’alimentació i neteja. Va entrar a l’empresa de kombutxa «sota la supervisió» del fons d’inversió amb l’objectiu d’«obtenir un ràpid creixement amb especial atenció al control de costos i la caixa», segons explica ell mateix en el seu Linkedin i confirma aquest diari. L’executiu treballava a l’oficina de Madrid, on hi ha aproximadament la meitat de la plantilla (màrqueting, disseny, vendes). L’altra meitat treballa a la fàbrica de Fregenal de la Sierra. Les últimes dades publicades parlen que Komvida ocupa un centenar de persones, la majoria dones.

Durant els gairebé quatre anys que va ser allà, Del Rey va crear una xarxa nacional de distribuïdors, va posar la kombutxa als supermercats i va desenvolupar «el pla de comunicació de la marca» enfocat «en la història d’emprenedoria» i «les seves fundadores com a punt diferencial». Elles, per la seva banda, han explicat en algunes entrevistes que anaven «a trucar a les portes d’El Corte Inglés i Carrefour» sent molt ingènues, «amb una motxilla carregada d’ampolles, en texans i Converse».

Notícies relacionades

La Reserva Federal manté els tipus i ajorna una possible retallada

Els catalans ja poden consultar el que pagaran pel CO2 dels cotxes

L’estratègia de comunicació i el pla comercial van funcionar. El març del 2022, quatre anys després de la compra d’Evolvere Capital, la gestora francesa Capza va entrar en l’accionariat per un import no revelat. Evolvere Capital va vendre la seva part i Del Rey va marxar a la recerca de nous projectes. Amb l’entrada de Capza, les inversions del qual oscil·len entre els 15 i els 50 milions, Komvida pretén continuar creixent i sortir al mercat internacional.

Les ampolletes de la marca porten impresa una història que destaca els seus orígens femenins i rurals –«la majoria de les marques que molen van començar amb dos homes en un garatge a Califòrnia. Komvida va començar amb dues dones en unes golfes d’Extremadura»– però omet altres elements que l’han catapultat a l’èxit.