La UE estudia donar als Estats més flexibilitat amb la despesa social quan hagin d’aplicar retallades

La Comissió Europea està estudiant com donar més flexibilitat als Estats en les seves partides de despesa social quan hagin de quadrar comptes. Concedir un tracte privilegiat a les matèries relacionades amb la protecció social i la inclusió dels col·lectius més vulnerables és una de les carpetes que Espanya pretén impulsar durant la seva etapa en la presidència del Consell de la UE. Així ho han posat de manifest la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, i el ministre d’Inclusió, José Luis Escrivá, aquest divendres en una roda de premsa conjunta amb el comissari Nicolas Schmit. Schmit, sobre possibles canvis després de les eleccions generals del 23 de juliol, ha aprofitat per lloar la reforma laboral pactada per l’actual Executiu amb patronal i sindicats.

Actualment la UE exigeix que els Estats no gastin més del que ingressen i que, si ho fan, no superin un determinat nivell de dèficit. Amb l’objectiu de controlar el deute públic dels països i reforçar l’estabilitat monetària de la Unió. Aquestes regles de disciplina pressupostària han estat en suspens els últims tres anys per donar marge als Estats per actuar contra la pandèmia a cop d’injeccions de diners públics.

Ertos, crèdits ICO i ajudes a la solvència empresarial han sigut algunes de les mesures que Espanya va posar sobre la taula per pal·liar els efectes de la covid i que han contribuït que en menys de dos anys el mercat laboral recuperés els nivells d’ocupació previs al confinament. No obstant, ara Brussel·les està elaborant unes noves regles pressupostàries que els Estats estan obligats a complir, amb la idea que estiguin aprovades definitivament el segon semestre del 2023, sota la presidència espanyola de la UE, i que entrin en plena aplicació per als pressupostos del 2025.

Dins d’aquest nou entramat de regles per disciplinar els comptes dels Estats, la Unió estudia com donar un tracte especial a la despesa social i que potencials futures retallades no la minvin i s’acarnissin, per tant, amb els col·lectius més vulnerables.

«El que la Comissió planteja en la seva proposta –i cal debatre, substanciar i avançar– és que determinades inversions, incloses les que estan associades a les polítiques de protecció social, puguin ser utilitzades pels governs en la seva planificació pressupostària de mitjà termini com elements que poden permetre més flexibilitat en el procés d’ajustar determinats nivells de deute», ha explicat Escrivá en roda de premsa. 

Si aquest «augment de flexibilitat» implica no computar la despesa social dins dels marges de dèficit o si els Estats podran prorratejar-lo en els seus comptes són detalls que han d’acabar de concretar els 27 membres del club europeu. També han de debatre què es considerarà despesa social, quina flexibilitat es permetrà als Estats i durant quant temps. El calendari traçat pel Govern és celebrar aquesta tardor una reunió a Aranjuez i després passar a la discussió final al novembre. «La pandèmia ha evidenciat que els serveis socials són molt importants per a la resiliència de la nostra societat», ha coincidir el comissari europeu Schmit.

Cuidar més a qui cuida

Notícies relacionades

Fons europeus: Calviño redueix el marge d’actuació del pròxim Govern

El deute públic puja al 103,5% del PIB fins a març i marca un nou rècord

Reforçar el diàleg social, aprovar una directiva europea sobre teletreball i avançar cap a l’equiparació de la protecció social entre autònoms i assalariats són les prioritats que Espanya ha posat a sobre de la taula per a la seva presidència. Falta per veure quin govern les impulsarà i de quina manera després de les votacions del 23 de juliol. El comissari europeu d’Ocupació i Drets Socials, Nicolas Schmit, ha insistit, no obstant, a millorar les condicions laborals dels treballadors dels serveis d’atenció a domicili.

«Hem d’ajudar els cuidadors. [...] Moltes vegades treballen per sous molt baixos. Hem de millorar les seves condicions de treball, perquè tenim escassetat [de professionals] en aquest sector i aquesta serà una necessitat creixent, atès l’envelliment de les nostres societats», ha afirmat Schmit.