La inflació de l’eurozona segueix en descens i se situa en el 6,1% al maig

La inflació interanual de l’eurozona va disminuir nou dècimes al maig respecte a la del mes anterior, fins al 6,1%, segons la dada preliminar publicada aquest dijous per l’oficina comunitària d’estadística, Eurostat.

D’aquesta manera, la inflació de la zona euro recupera el camí descendent que s’havia vist truncat a l’abril amb una alça d’una dècima després de cinc mesos consecutius de reduccions després que l’octubre de l’any passat arribés al rècord històric del 10,6% impulsada pels preus desorbitats de l’energia, especialment del gas.

Però, en aquesta ocasió, el retrocés s’observa també en la dada d’inflació subjacent (exclou del càlcul energia i aliments sense processar per tenir un comportament més volàtil), que va alentir el seu creixement el mes passat des del 7,3% de l’abril fins al 6,9%.

Si a més d’energia s’exclouen també tots els aliments (processats i sense processar), l’alcohol i el tabac per obtenir la inflació subjacent que utilitza el BCE en les seves decisions de política monetària, l’augment dels preus va caure tres dècimes, fins al 5,3%.

Descens de l’energia

Aquest descens s’explica principalment pel comportament dels productes energètics, el preu dels quals va registrar al maig una caiguda de l’1,7% respecte al mateix mes de l’any precedent i que s’amplia fins a un descens del 2,2% en taxa mensual.

Un altre element que explica el retrocés de la taxa nominal és l’increment més suau en el preu dels aliments, l’alcohol i el tabac, que van passar de créixer un 13,5% a l’abril a un fer-ho un 12,5% al maig respecte al 2022, tot i que en taxa mensual van augmentar quatre dècimes.

El creixement més moderat dels preus al maig queda patent també en les altres dues categories de productes: la cotització dels béns industrials no energètics va caure quatre dècimes (fins al 5,8%) i la dels serveis va descendir dues dècimes (fins al 5%).

Malgrat tot això, la inflació se situa encara diversos punts per sobre de l’objectiu a mitjà termini que ha de perseguir el Banc Central Europeu (BCE), que el juliol de l’any passat va començar a apujar els tipus d’interès fins a arribar a la cota del 3,75% després de l’últim increment.

Si bé la institució monetària de l’eurozona va moderar les pujades de tipus per a una alça de 25 punts bàsics en la seva última reunió (enfront les pujades de 50 punts anteriors), la seva presidenta, Christine Lagarde, ha insistit en reiterades ocasions en el compromís del banc de portar els tipus a territori «restrictiu» per a aconseguir l’objectiu d’acostar la inflació a la meta establerta.

Espanya, tercera inflació més baixa

En l’anàlisi per països, i com ja va passar en mesos anteriors, Espanya va registrar al maig la tercera inflació més baixa entre els països de la moneda comuna, amb una taxa del 2,9% en termes harmonitzats amb la resta de socis de l’euro (la taxa nacional comunicada per l’INE va ser del 3,1%).

Notícies relacionades

KKR, el poder d’un tità del capital risc

El 63% dels joves que se senten sols en culpen la vivenda

La dada d’inflació al maig només va ser inferior a Luxemburg (2%) i Bèlgica (2,7%), mentre que altres països amb un increment dels preus inferior a la mitjana de l’eurozona van ser Xipre (3,6%), Grècia (4,1%), Finlàndia (5,2%), Irlanda i Portugal (tots dos un 5,4%), i França (6%).

En canvi, van registrar taxes d’inflació superiors a la mitjana Alemanya (6,3%), Malta (6,4%), els Països Baixos (6,8%), Itàlia i Eslovènia (8,1%), Croàcia (8,3%) i Àustria (8,7%), mentre que es van mantenir un mes més per sobre de la barrera dels dos dígits Lituània (10,7%), Estònia (11,2%) i Letònia i Eslovàquia (12,3%).