Reclamació municipal
Montcada xifra en 17,1 milions d’euros anuals el cost d’acollir infraestructures i demana un règim singular
Un estudi encarregat per l’ajuntament quantifica el perjudici econòmic i social i reclama inversions que ascendeixen a 94 milions
Quan només queden tres setmanes perquè es conegui l’empresa que executarà el soterrament de les vies de Rodalies a Montcada i Reixac (Vallès Occidental, Barcelona), l’ajuntament ha xifrat aquest dilluns quant li costa suportar les infraestructures de tot tipus que acull: 17,1 milions d’euros cada any. L’alcaldessa, Laura Campos, ha advertit que «Montcada diu que ja n’hi ha prou» i que volen una compensació per ser, segons assegura, el municipi de Catalunya amb més vies, carreteres i equipaments supramunicipals que el «trinxen i esquarteren» i que condicionen la vida del seu veïnat.
Campos ha triat la Casa de les Aigües per presentar un projecte que van encarregar a Barcelona Regional. L’equipament municipal està, justament, encaixat entre les autopistes, les vies de Rodalies i el riu, i té vista a la cimentera gegant. Mentre l’alcaldessa donava les seves raons, se sentia com els trens feien sonar el clàxon per alertar els transeünts que no se saltessin els passos a nivell. Aquestes barreres s’eliminaran d’aquí set o vuit anys, quan culmini el soterrament de l’R2, probablement la reivindicació més llarga i secundada de la ciutat. No obstant, guanyada aquesta reclamació, Montcada vol anar més enllà.
Cinc barreres viàries i cinc de ferroviàries
L’estudi assegura que es tracta del municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona més «fragmentat» per l’efecte de les infraestructures. Les cinc barreres ferroviàries (R2, R3, R4, R7 i vies d’alta velocitat) i les cinc viàries (C-33, C-58, C-17, N-150 i BV-5001) sumen un total de 29,17 quilòmetres que, remarquen, es troben principalment en teixit urbà i residencial, és a dir, que estan imbricats per tota l’urbs.
Hi passen 510 trens cada dia, acullen cinc estacions de Rodalies, i els corredors de la C-33/C-17 i de la C-58 sumen 260.000 vehicles diaris (amb un increment del 120% després de l’alliberament dels peatges de l’AP-7). Però la queixa no s’ha circumscrit al més conegut, carreteres i infraestructura d’Adif, sinó que l’alcaldessa ha afegit que acullen equipaments ambientals, com l’estació d’aigües residuals, que tracta el 6% del que correspon a l’àrea metropolitana, o l’Ecoparc, que ocupen 41,76 hectàrees de la seva superfície.
Impacte en la salut
Barcelona Regional ha conclòs que la fragmentació que suposa per al terme municipal acollir totes aquestes infraestructures provoca un increment del 38% en les distàncies que els seus residents han de salvar. També pateixen impactes en la salut, perquè la qualitat acústica, atmosfèrica i lluminosa és pitjor.
«Montcada no espera que altres administracions ens solucionin la vida i tampoc ens volem victimitzar. No ens hem estat quiets després d’aquesta anàlisi, de manera que presentem 70 propostes d’actuació», ha prosseguit l’alcaldessa, que vol que es modifiqui la consideració fiscal del municipi tant davant la Generalitat com davant l’Estat, per tal que es pugui «compensar» el greuge físic i social que pateixen. Aquestes 70 propostes ascendeixen a 94 milions d’euros.
Peatges Autovía Carreteres Adif Renfe Trens Autopistes Montcada i Reixac Rodalies Transport públic Transports Ministeri de Transports Obra pública Infraestructures
- Educació "Les colònies se sostenen pel voluntarisme dels docents"
- FUTBOL Riquelme confirma la seva intenció de presentar-se: «Hi ha una obligació moral i ètica de fer un pas endavant»
- Violència de gènere Figueres condemna el crim d'aquest dimarts amb un minut de silenci i l'Ajuntament es presenta com a acusació popular
- Investigació a Zapatero ¿Qui és José Luis Calama, el jutge que ha imputat Rodríguez Zapatero?
- Famosos Inés García, «influencer» sevillana, i Lamine Yamal, enxampats junts: les imatges a Grècia que han revolucionat les xarxes
