Full de ruta metropolità

Les ciutats del Besòs busquen 500 milions per sortir de l’encallador

  • L’AMB quantifica el cost de projectes pendents per sufocar necessitats a Badalona, Santa Coloma, Sant Adrià, Montcada i barris de Barcelona enganxats al riu

Les ciutats del Besòs busquen 500 milions per sortir de l’encallador

FERRAN NADEU

5
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Redactor

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els ajuntaments de les ciutats de la desembocadura del Besòs s’esgargamellen des de fa anys per deixar de ser tractats com el pati del darrere de la gran Barcelona. Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Sant Adrià de Besòs han clamat més d’una vegada junts per apressar la Generalitat i altres grans administracions que alleugin la pobresa, les necessitats i els projectes encallats que s’acumulen des de fa dècades arraconats en una multitud de barris riberencs al riu, també en els quals pertanyen a la capital. 

La llista de plans i compromisos amb bons propòsits per redimir la corona nord de l’urbs comença a ser àmplia, tot i que acrediten uns resultats encara insuficients per falta d’inversió, segons es van queixar quatre alcaldesses i un alcalde (inclosa Ada Colau) en l’enèsima crida de socors que van llançar setmanes enrere. A la col·lecció de documents benintencionats per al Besòs s’afegeix ara un nou full de ruta, elaborat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). A diferència d’altres ocasions, s’estima el desemborsament que les institucions públiques han de sufragar per pal·liar carències i conflictes a la zona: uns 500 milions d’euros.

L’anomenada ‘Estratègia metropolitana al Besòs’ quantifica quant costarien certs projectes enquistats a la perifèria barcelonina i que resulten urgents des de fa anys, alguns de sobres coneguts. S’estenen per les quatre localitats que afronten amb Barcelona pel flanc del Besòs i quatre barris de la capital: Vallbona, Trinitat Vella, Baró de Viver i Bon Pastor. Allotgen 445.000 habitants en 60 quilòmetres quadrats. 

Per exemple, la millora dels passos subterranis i l’aïllament acústic de la bretxa que la C-31 obre a Badalona es taxa en uns 25 milions d’euros; la descontaminació de la franja de platja d’1,5 quilòmetres entre Sant Adrià i Badalona puja a 25 milions més; el conjunt d’obres per desviar el col·lector d’aigües residuals que envolta la vora del mar sumen un import de 15 a 18 milions d’euros. Per cert, l’AMB ha d’executar aquests treballs amb fons de l’Agència Catalana de l’Aigua i resulten claus per al pla urbanístic que es concep al voltant de les Tres Xemeneies. En tot cas, no s’espera que la retirada de la canonada i la neteja del terreny comencin abans de dos o tres anys.  

El memoràndum calcula que es requereixen 30 milions d’euros per rehabilitar 618 edificis, 185 milions per aixecar 1.039 domicilis promoguts per l’AMB i 58 milions més per a 454 pisos a càrrec de l’Incasòl, dependent de la Generalitat. A grans trets, el document calcula que es necessiten 64 milions d’euros per a polítiques d’integració urbana i connectivitat; 13 milions per a la recuperació dels marges del riu Besòs; 67 milions per arreglar la costa, i 100 milions en mesures de rehabilitació i millora urbana, entre d’altres.   

Sense calendari

Quantitats al marge, el document no implica una obligació que cada una de les propostes que cita s’hagin de portar a terme, més enllà que la Generalitat o l’AMB ja en tenen programades algunes, com la construcció de vivenda pública. Tampoc es necessita un calendari d’execució –si bé l’organisme suggereix que és un pla a desenvolupar en una dècada– ni es concreta com s’haurien de repartir els costos entre les diferents institucions públiques. L’AMB evita dir per ara quin import està disposat a sufragar al Besòs

Els responsables de l’ens metropolità expliquen que el document és un punt de partida, un més per a una zona que reclama fets tangibles. En aquest cas, ofereix assessoria tècnica i acompanya els ajuntaments dels voltants de Barcelona per procurar que es propiciïn les negociacions que facin fluir les inversions, una tasca en la qual els municipis han sentit sovint que els faltava capacitat d’incidència. S’han produït contactes, però queda molt per recórrer. 

«Es tracta de veure com comencem a coordinar-nos parlant de coses concretes», postula el gerent de l’AMB, Ramon Torra. Afirma que resulta «imprescindible» sincronitzar el Govern central, la Generalitat i els ens locals per distribuir-se la despesa amb què «revertir situacions de desigualtat» a la vora del Besòs. L’AMB aspira a concitar una entesa que, si cristal·litza, trigarà a donar fruits, adverteix Torra. «Aquest territori no es transforma en dos dies», diu.  

Danyats per la crisi

«És necessària la concertació, però busquem canvis que puguin millorar la qualitat de vida amb immediatesa», emfatitza el director de projectes singulars de l’AMB, Jaume Vendrell. El directiu recorda que hi ha barris de l’entorn el riu «amb problemes socials i urbanístics que s’han convertit en endèmics». 

«Pateixen una incidència d’efectes negatius més gran induïts per la crisi, a causa d’uns baixos nivells de formació i un índex d’atur més gran. La vulnerabilitat urbana i habitacional és més gran que en el conjunt metropolità», diagnostica Vendrell. Puntualitza que el territori també guarda potencial: «Hi ha un sistema de transport públic eficaç, amb cinc línies de metro amb 30 estacions, una cosa que no passa a la banda del Llobregat. El sistema universitari és solvent, amb tres campus de tres universitats». 

Notícies relacionades

El dirigent es refereix als polígons industrials com el paradigma del que es pot rescatar de la degradació per brindar oportunitats que millorin la vida dels veïns. Creu que els industrials i els propietaris de les naus també haurien de posar-hi l’espatlla. «Estan a un quart d’hora de la plaça de Catalunya, amb una infraestructura de comunicacions fantàstica, però les seves característiques els fa poc competitius. Tenen activitats econòmiques molt ben qualificades, però es plantegen marxar. No pot ser que hi hagi una empresa que construeix ales i components d’avions al polígon de Badalona Sud que tingui problemes perquè hi ha esvorancs al costat de la porta», intervé Vendrell.

Igual com la Generalitat, l’AMB s’incorpora aquest any al Consorci del Besòs, un organisme fins ara més aviat mancat de fons i d’atribucions, que agrupa cinc ciutats de l’entorn del riu. L’organisme metropolità injectarà 300.000 euros a l’ens cada any i la Generalitat, 862.070 euros. L’AMB nega que la seva estratègia per al Besòs furti protagonisme al consorci. «És un instrument d’execució. Pot ser l’administració actuant en alguns d’aquests projectes», suggereixen els seus responsables.