"Les colònies se sostenen pel voluntarisme dels docents"

Per què les sortides de colònies i les activitats extraescolars?

Són sortides que ens obliguen a fer moltes hores fora del nostre horari laboral, sense rebre compensacions i, sobretot, sense estar-ne obligats. Les colònies se sostenen gràcies al voluntarisme dels docents. Òbviament, són una molt bona oportunitat perquè els alumnes es desenvolupin en un entorn d’aprenentatge diferent, fora de les aules, però també comporten una responsabilitat molt gran que no veiem gens recompensada.

Què suposen per als docents?

Has d’aparcar per complet la teva vida personal i familiar durant els dies que duri la sortida —que poden ser des de dos a una setmana sencera, en cas dels viatges de fi de curs—. Ens obliga a reorganitzar la nostra pròpia vida familiar, ens impossibilita la conciliació i moltes vegades ens suposa haver d’assumir despeses afegides. A banda, tens al càrrec una vintena de joves, cadascun amb les seves necessitats individuals, que has d’atendre i vetllar per la seva seguretat. Per tant, si demanem millores salarials significatives, també és per posar en valor aquestes activitats. S’ha de trobar la forma de mantenir-les sense que el personal docent hagi de fer tots aquests sacrificis.

Què suposen per als docents?

Has d’aparcar per complet la teva vida personal i familiar durant els dies que duri la sortida —que poden ser des de dos a una setmana sencera, en cas dels viatges de fi de curs—. Ens obliga a reorganitzar la nostra pròpia vida familiar, ens impossibilita la conciliació i moltes vegades ens suposa haver d’assumir despeses afegides. A banda, tens al càrrec fins a una vintena de joves, cadascun amb les seves necessitats i atencions individuals, que has d’atendre i vetllar per la seva seguretat. Per tant, si demanem millores salarials significatives, també és per posar en valor aquestes activitats. S’ha de trobar la forma de mantenir-les sense que el personal docent hagi de fer tots aquests sacrificis.

A més, Catalunya és l’única comunitat autònoma on es fan colònies, oi?

Exacte. Hem arribat en un punt en què semblen una obligació adquirida dels docents, però realment no tenim cap obligació de fer-les. Jo soc una gran defensora de les colònies, perquè és cert que tenen un gran valor pedagògic per als infants i joves. La mateixa consellera ha manifestat públicament que les colònies són un gran valor que tenim a Catalunya. Doncs volem que això es valori, i no amb 50 euros bruts per pernoctació per a un màxim de dos professors i vàlid només per a dues o tres nits. Per aquest motiu diem que aquest acord signat entre Govern, CCOO i UGT, ens sembla una broma.

El sector sent que se’ls utilitza de «moneda de canvi».

Entenem que la nostra acció de protesta tindrà afectacions, però qui ho pot revertir és l’Administració. De fet, jo mateixa he rebut escrits d’empreses que tenen cases de colònies en què ens donen suport i ens diuen que les nostres demandes són legítimes. I tot i estar preocupats, entenen que és una mesura de pressió perquè veiem la nostra tasca reconeguda.

Com esteu vivint les jornades de protestes?

Són dies intensos. Hi ha nervis, cansament i sentiment de desgast, però, alhora, el col·lectiu està més organitzat i decidit que mai i tenim una voluntat clara de lluitar. Si s’està sortint al carrer de forma massiva és perquè la situació als centres ha arribat a un punt insostenible. Hi ha molts docents que ja no poden més.

Què és el que més costa?

La principal complicació és que sempre ens topem amb el bloqueig per part dels nostres representants polítics, que en teoria haurien d’estar al nostre servei. Però, en la realitat, sentim que obeeixen més aviat als seus interessos polítics i econòmics que no pas als dels treballadors de l’ensenyament i l’alumnat.

Veieu possibilitats d’arribar a un acord?

Tenim l’esperança. Si no, no estaríem lluitant.

Notícies relacionades

Figueres condemna el crim d'aquest dimarts amb un minut de silenci i l'Ajuntament es presenta com a acusació popular

Sanitat amplia el cribratge de càncer de mama a dones joves i grans, el nou rang és entre 45 i 74 anys

El veieu a prop?

El govern no ho està posant fàcil, està actuant d’una forma més autoritària que democràtica perquè en lloc de posar-se a negociar ha iniciat una persecució política cap a representants sindicals, hi ha agents dels Mossos que s’han infiltrat en assemblees, vulnerant així els nostres drets de reunió sindical, i han intentat desarticular el moviment a base de pràctiques intimidatòries i actituds reprovables. Per això, demanem que es recondueixi la seva forma de procedir, que es retorni a les vies democràtiques de la negociació i, sobretot, que facin possible un acord que posi al centre les persones treballadores i l’alumnat.