Ebru Özdemir: «El Barça tornarà a jugar al nou estadi el novembre del 2024»

Fa un any, Ebru Özdemir (Ankara, 1974), presidenta de Limak Holdings, va haver de prendre tres decisions importants, i molt diferents. Primera: abandonar qualsevol nou projecte de construcció que es produís a Rússia a causa de la invasió d'Ucraïna. Segona: paralitzar la construcció del metro de la ciutat ucraïnesa de Dnipro, on treballaven 300 persones del grup que van haver de ser repatriades, amb les seves famílies, a Turquia. Tercer: decidir participar en l'oferta per construir el nou estadi del FC Barcelona.

Un any més tard, una vegada guanyada la construcció del nou Camp Nou, la presidenta d'un dels principals grups empresarials turcs –5.000 milions de facturació esperada el 2023 i 46.000 empleats– somriu àmpliament quan se li pregunta sobre la reacció i els dubtes que s'han alçat contra la capacitat de Limak per executar les obres, amb un cost de 960 milions. «No he pensat mai que seria fàcil. Ningú vol perdre part del pastís. No estic sorpresa per algunes reaccions, ja que tothom vol defensar el seu territori. Quan vam intentar aconseguir l’aeroport de Lió, també vam ser vistos com exòtics a França per alguns mitjans», explica en la primera entrevista que concedeix a un mitjà espanyol.

¿Per què Limak, que fins ara mai no havia treballat a països d’Europa Occidental, decideix fer aquest pas? «Va arribar un moment en què vam decidir apostar per Europa Occidental i els Estats Units. A Turquia acabem de construir l’aeroport més gran del món en superfície –i el que més passatgers rep a Europa– i el pont penjant també més llarg del planeta, a més d’autopistes i altres infraestructures. Ara estem construint l’edifici que acollirà el Banc Central a Istanbul. Vam establir una companyia al Regne Unit i vam començar a estudiar projectes. A Europa Occidental hi ha infraestructures que s’estan quedant antiquades. Vam veure l’opció del nou estadi del FC Barcelona. Tenia un gran nom, sabíem fer aquest treball, el nostre equip tècnic va començar a analitzar l’oportunitat i vaig dir que endavant. Espanya és un país molt amigable per a Turquia». Limak fa gala del rànquing anual que publica Engineering News-Record, en què va aconseguir la posició 50 en facturació al món. El 2018 n’ocupava la 68a.

A Sibèria i Kosovo

L'aterratge de Limak a Espanya a través del projecte ha generat tota mena d'especulacions. Preguntes sobre allò desconegut sobre un grup amb operacions en llocs com Sibèria i Kosovo. Hi havia una relació prèvia amb el club i, concretament, amb el seu president, Joan Laporta? «Cap. La primera vegada que ens vam veure va ser durant la firma de l'acord, el 31 de gener. El meu pare –cofundador de Limak el 1976 i expresident del club de futbol Fenerbahçe i de la Federació de Futbol Turca– potser va coincidir amb el senyor Laporta en algun partit en el passat». ¿Hi van intervenir els governs d'alguna manera? Un «no» rotund: «Aquest és un negoci privat, en què el Govern no té per què intervenir. Una altra cosa és que tant l'ambaixador de Turquia a Madrid com d'Espanya a Ankara ho hagin celebrat pels seus interessos a desenvolupar les relacions comercials entre els dos països». El comerç bilateral entre els dos països va arribar a 16.500 milions d'euros el 2022.

Özdemir sí que explica la seva bona relació amb el president del BBVA, Carlos Torres, amb qui es va trobar en la reunió recent a la població suïssa de Davos organitzada pel World Economic Forum (WEF), en què ella és membre del comitè d’enginyeria i construcció. El BBVA controla el 86% d'un dels principals bancs turcs, el Garanti. Özdemir coneix a més el CEO de l’entitat, Onur Genç, també turc. Com a membre de l’Atlantic Council coincideix en les reunions amb l’expresident del Govern espanyol José María Aznar i l’exministra d’Afers Exteriors Ana Palacio. Coneix Florentino Pérez, president d'ACS? «No. Cap relació. Si no, el meu pare m'ho hauria dit», respon.

Hi ha hagut algunes interaccions prèvies entre Limak i les empreses espanyoles. Abans de la covid, Limak i la divisió d’aeroports de Ferrovial van entaular converses perquè el grup controlat per la família Del Pino comprés el 25% que Limak tenia a l’aeroport internacional d’Istanbul. No van fructificar. Ferrovial és una de les empreses amb presència a Turquia, al tenir el 60% de l’aeroport Dalaman, en una de les zones turístiques del país. Amb Pacadar, empresa de prefabricats de formigó participada per la constructora espanyola OHL (avui propietat de la família mexicana Amodio), han treballat en la construcció de l’aeroport de Kuwait.

Haldun Firat Köktürk, director general de Limak Construction, recorda que OHL va participar en la construcció de la línia d’alta velocitat entre Istanbul i Ankara, primera i segona ciutat turques. «Ningú s’hi va oposar a Turquia, quan empreses espanyoles van guanyar aquests concursos. Sempre han estat ben rebudes. No hi ha hagut articles a la premsa contraris a aquestes», recorda Özdemir somrient. L'objectiu de la companyia turca és ampliar les relacions amb les empreses espanyoles tant a cada país com internacionalment.

Objectiu: novembre del 2024

«D’aquí 18 mesos l'equip tornarà al Camp Nou i jugant». Aquesta és l'aposta de la presidenta de Limak. La construcció del nou estadi ha generat dos debats més enllà del desconeixement de Limak. La capacitat de complir els terminis previstos i el seu finançament. Des del sector es pregunten quina és la fórmula màgica que importarà Limak per aconseguir que els aficionats comencin a tornar a l’estadi en un 50% de la seva capacitat el novembre del 2024. Aquí és on Limak considera que té una fórmula que el converteix en altament competitiu «en costos i flexibilitat», explica la seva presidenta. Consisteix, per simplificar, a utilitzar equipament propi limitant la subcontractació al terreny local, i d'aportar materials, fins i tot parts construïdes de l'estadi, per ser acoblades a Barcelona des de Turquia i altres països.

Els recursos poden ser 50% local i 50% procedent de fora. «Així ho hem fet amb l'aeroport de Kuwait», explica Firat. Limak utilitzarà, per exemple, les grues que ja té a Kuwait per a l'estadi del Barça. El mateix respecte a l'ús d'altres productes com el ciment. Limak Holding és propietària d'una empresa cimentera. Ja des de finals dels anys 80 Turquia ha estat exportador de ciment a Espanya. «Tenim una gran capacitat en equipaments per a la construcció i som molt flexibles per poder portar-lo a Espanya sense retards», detalla el director general. Özdemir separa entre les empreses que subcontracten el 100% –«ho he vist a molts països europeus»– i Limak –«on tenim els nostres equipaments». «Per això som més ràpids i controlem els costos. Com que som una empresa familiar, les decisions són també més ràpides».

Com a exemple, esmenta que en 134 dies van construir l'estadi Mersin a Turquia, per a 25.000 espectadors. Limak sí que ha subcontractat diverses empreses nínxol. Per exemple, en el sector d'enginyeria, l'espanyola Ghesa, que va participar a la terminal 4 de l'aeroport de Barajas, i l'australiana Robert Bird en diferents elements de disseny i planificació.

Desembarcament de càrrecs

Ara mateix, des de Limak asseguren que hi ha ja 40 persones dels seus equips instal·lades a Barcelona treballant en el projecte, incloent-hi el director general. El seu objectiu és arribar a 150 persones en càrrecs de direcció i control. «Tenim cues entre els nostres professionals que demanen d'instal·lar-se a Barcelona», remarquen.

Fins al moment, les úniques obres que s'observen al Camp Nou és l'inici de la demolició, que duu a terme l'empresa basca Erri Berri i que s'espera acabar a l'agost. Quan començarà tot el procés de construcció? El 31 de març és la data clau perquè el club anunciï que ha aconseguit col·locar els 1.500 milions de finançament a través de tres emissions de bons de 500 milions cada un. Els venciments són el 2032, el 2045 i el 2052. «No crec que hi hagi cap retard en el finançament», assenyala Özdemir.

La col·locació està liderada per Goldman Sachs i el col·locador és un altre banc nord-americà, JP Morgan. S'estan col·locant grans gestores d'inversió, incloent-hi companyies d'assegurances i bancs, oferint una rendibilitat que pot estar entre el 5,5% i el 6%. La qualificació del deute, fet per l'agència de segon rang KBRA, és BBB+, per sobre del grau d'especulació.

Una vegada el Barça tingui assegurat el finançament del projecte, es podrà iniciar la construcció a ple rendiment. Oficialment, començarà amb la demolició de la tercera grada al juny, un altre mes que ha de ser clau. Què pensa Limak que Goldman Sachs sigui l'auditor i controlador de les obres? «És lògic que vulguin seguir molt de prop la construcció. Vull que cada pas que es faci estigui controlat per un tercer. És l'habitual. Fa la vida més fàcil», explica la seva presidenta.

Hi ha un altre element financer que s'ha de tancar. El grup turc també està negociant un aval sobre el projecte amb un consorci de bancs locals i internacionals. «Estem amb els últims detalls, negociant-ne el preu», revela Özdemir, completament segura que després del 31 de març el camí financer quedarà totalment lliure.

Només un primer pas

«Per a Turquia el projecte de Limak a Barcelona serà molt important per a la imatge i el que es diu ‘soft power’», remarca un espanyol que fa molts anys que viu en aquell país i en coneix la idiosincràsia. «És un projecte molt rellevant per al país», repeteix Özdemir.

I per a Limak? Serà un vist i no vist si tot es compleix segons les expectatives i res impedeix de complir tots els terminis de construcció del nou estadi que ells esperen finalitzar completament el juny del 2026? Respon la presidenta: «Aquest no serà un projecte en què construirem i marxarem. Hauran de començar a acostumar-se a nosaltres. Hi som per quedar-nos. El nou Camp Nou ens obre una porta. Les companyies espanyoles no haurien de tenir-nos por i volem arribar a més acords».

A partir d'aquí surt el costat més ambiciós de l'empresària, una de les dones més influents de Turquia. Col·leccionista d'art contemporani –va visitar en una ocasió Barcelona per anar a l'exposició de l'artista Bill Viola i va estar fa anys a la Fundació Planta a Balaguer (Lleida) del grup constructor català Sorigué–, també lidera un programa per donar suport a dones que vulguin ser enginyeres. Explica: «La meva mare era l'única dona que estudiava enginyeria mecànica a la universitat. Allà va conèixer el meu pare i van iniciar les seves carreres. En la meva carrera d'enginyeria només érem cinc dones entre 50 estudiants. Ajudaré que hi hagi més dones enginyeres, amb beques i acords, a tots els països on tenim presència. També Espanya».

Entre les seves ambicions per a Limak, segueix en estudi la compra d'una empresa als Estats Units i, «per què no?, també a Espanya». Confessa Özdemir que han estat analitzant el sector d’enginyeria a la recerca d’oportunitats. «Encara no hem trobat la companyia. N’esperem l’oportunitat», admet. Un dels objectius del grup turc és utilitzar Espanya com a plataforma per saltar a Llatinoamèrica.

Les grans famílies empresarials turques –formades per una trentena de cognoms– són propietàries de hòldings amb participacions en sectors i negocis ben diferents. El cas de Limak no és una excepció. A part de construcció i ciment, on té planta fins i tot a Moçambic, compta a la seva cartera amb hotels –un dels quals al nord de Xipre–, alimentació i begudes, tecnologia, instruments elèctrics i una aposta en què espera créixer més: energia, tant en generació com en distribució. «Durant la covid vam aprendre que estar en diversos sectors i projectes diferents ajuda. Abans pensava que teníem massa coses en cartera. Després de la covid, ja no. Des de turisme fins a aeroports, tot ha anat cap amunt», comenta Özdemir. «He viatjat des de Màlaga fins a Algesires i he vist nombroses oportunitats per desenvolupar projectes. Moltes infraestructures s'han quedat velles», afegeix.

Limak va estudiar sortir a borsa el 2012, però la crisi financera global, que va afectar durament Turquia, amb la devaluació de la lira, va impedir que acabés passant. ¿És possible un altre intent? Limak vol impulsar tant el sector constructor, amb més acords internacionals, com també l’energètic, en què sí que hi hauria en el futur la possibilitat de treure la filial a borsa si es van desenvolupant els projectes previstos en renovables. 

Rússia, Ucraïna i el terratrèmol

«En aquest grup no defallim. Continuem construint l'aeroport del Caire enmig dels disturbis i canvi de règim. Rússia? No esperàvem que hi hagués una guerra. Va ser un shock. Ens estàvem expandint molt allà. Vam decidir no assumir més projectes, encara que per contractes estem acabant el que vam començar. No tornarem a Rússia fins que la guerra no pari. Ucraïna? Ningú no està parlant de la reconstrucció del país, però ja ens estan trucant per tornar-hi», enumera.

Notícies relacionades

Juan Antonio Escriña: "La indústria espanyola de Defensa té capacitat i està llesta per competir"

Un somriure rosegador

Fa un mes, el terratrèmol al sud de Turquia, amb un nombre de morts que ja ha superat les 50.000 persones, va ser una altra tragèdia inesperada. «En aquest sector cal estar preparat per a les males sorpreses», diu Özdemir. L'empresa hi va enviar fins a 500 persones per ajudar en les tasques de rescat i construcció de refugis temporals per als afectats. El port d'Iskenderum, propietat de la companyia, també s’hi va veure afectat. «Els estudis científics indiquen que en els propers anys hi haurà un gran terratrèmol a Istanbul –una urbs de 16 milions d'habitants–. L'aeroport està preparat per suportar-lo», assevera el director general.

Özdemir, casada i mare de dos fills, treballa i viu entre Ankara i Istanbul. Sap que ara Barcelona i Espanya serà una nova destinació, que sempre havia visitat per motius privats. «M'agraden molt els aeroports per als negocis i ara comencen a agradar-me els estadis de futbol, encara que no hi soc gaire aficionada», confessa. El prestigi de Limak depèn d'un terreny de joc. Està convençuda que guanyarà.