Firmes espanyoles tenen contractes de defensa als EUA per 28.397 milions

Espanya, com la resta d’estats membre de la Unió Europea, continua sent molt dependent de la indústria militar dels EUA: el 60% de la despesa en armament dels països europeus acaba augmentant els comptes de resultats de companyies nord-americanes com és el cas de Lockheed Martin, Northrop Grumman, L3Harris Technologies, General Dynamics i RTX Corporation. De fet, dijous el Govern espanyol es va decidir afegir al grup de països de l’OTAN que compraran armament, en la pràctica majoria als Estats Units, per ajudar Ucraïna. Es tracta d’un finançament addicional dels membres de l’Aliança Atlàntica després de la petició del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, "per protegir les seves ciutats i infraestructures energètiques dels bombardejos russos".

Les picabaralles en la relació diplomàtica entre Espanya i els EUA, però, no han sigut un impediment perquè la industrial basca Sapa, controlada per la família Aperribay, hagi sigut seleccionada per l’Exèrcit dels EUA aquest mateix mes per subministrar els sistemes de transmissió de la nova generació de carros de combat, les primeres unitats dels quals ja es lliuren i amb una producció en sèrie prevista per al 2028. El contracte de fins a 5.150 milions d’euros (6.000 milions de dòlars) té vigència fins al 2040 en aliança amb la multinacional nord-americana General Dynamics, present a Espanya per mitjà de la seva filial Santa Bárbara.

D’Austràlia a les Filipines

Les grans constructores espanyoles també fan caixa amb el boom que viu actualment la defensa. Al setembre, l’Armada dels EUA va adjudicar a vuit contractistes internacionals diversos treballs a les seves bases situades al Pacífic. Entre aquests treballs figura l’aliança integrada per Acciona i la companyia nord-americana CMS. El contracte, valorat en 12.800 milions d’euros, s’executarà en diverses fases fins al 2033.

Les inversions es distribueixen per tota la regió, incloent-hi Austràlia, Papua Nova Guinea, Timor Oriental, Micronèsia, les Filipines, la mancomunitat de les illes Marianes del Nord, Midway i les illes Wake, i inclouen el desenvolupament i modernització d’edificis, molls i embarcadors, així com també treballs de dragatge, la millora de plataformes i pistes d’aterratge, la construcció de magatzems de combustible, carreteres, hangars i altres infraestructures complementàries.

ACS ha entrat en un programa del Departament de Guerra dels EUA amb l’objectiu de reforçar les infraestructures de les forces aèries, mitjançant les filials nord-americanes integrades a FlatironDragados. Comparteix projecte amb una dotzena de companyies que oferiran serveis de disseny, construcció i manteniment per mitjà d’un contracte que es podria allargar fins al 2035.

Manteniment de vaixells

Aquesta iniciativa s’afegeix a altres adjudicacions de l’Exèrcit nord-americà, com la de 6.000 milions d’euros juntament amb Ferrovial i la de 2.700 milions per renovar drassanes i bases navals. En total, la companyia opta a contractes de fins a 52.000 milions en infraestructures militars als Estats Units, Austràlia i la Unió Europea. Ferrovial també va aconseguir l’any passat un contracte per valor de 140 milions a Puerto Rico a través del Departament de Guerra.

Notícies relacionades

Fernando Silva, CEO de Siemens Iberia a Espanya i Portugal: "Volem arribar als 1.000 empleats a Catalunya per a l’any 2030"

¡Autònoms, crideu!

Les drassanes públiques de Navantia mantenen una relació estreta i d’anys amb la base naval de Rota, a la província de Cadis. Des del 2013 la companyia pública és l’encarregada del manteniment de vaixells classe DDG-51 i el 2021 va aconseguir un contracte de 822 milions fins al 2028 per oferir reparacions als seus destructors llançamíssils classe Arleigh Burke i altres vaixells nord-americans que operen a la zona.

En una entrevista recent amb EL PERIÓDICO, el president de Navantia, Ricardo Domínguez, reconeixia que la constructora naval "no ven vaixells a l’Armada nord-americana perquè és autosuficient, però la satisfacció pel manteniment és altíssima". Indra, per la seva banda, té contractes valorats en 400 milions en aviació civil i l’any passat va guanyar la principal adjudicació al país per renovar el sistema de comunicacions terra-aire.