El xoc entre Trump i Powell marca la reunió de Jackson Hole

Els principals banquers centrals del món estan convocats des d’ahir a la reunió anual que la Reserva Federal de Kansas City fa des de 1982 a la vall de Jackson Hole (Wyoming), amb les imponents muntanyes Rocoses de fons. El president de la Reserva Federal (Fed), Jerome Powell, acudeix a aquest simposi com a gran protagonista en un moment en què creix la guerra de Donald Trump contra la independència de la Fed per no haver abaixat els tipus d’interès des de començament d’any, malgrat les pressions del president dels EUA.

Als atacs de Trump contra Powell s’hi ha sumat en els últims dies la petició de dimissió de la governadora de la Fed Lisa Cook, a qui acusa de frau hipotecari i de mentir en les sol·licituds del préstec per obtenir condicions més favorables.

Els mercats financers esperen que, en el seu discurs d’avui, el president de la Fed emeti alguna indicació sobre l’estratègia que seguirà la Reserva Federal en el seu propòsit d’arribar als seus objectius d’inflació i de plena ocupació. També podria donar alguna pista sobre les decisions que es podrien adoptar en la pròxima reunió de política monetària dels dies 16 i 17 de setembre, de la qual els mercats esperen una primera retallada dels tipus d’interès de, almenys, 0,25 punts percentuals.

Serà l’última reunió de Jackson Hole on Powell anirà com a president de la Fed (el seu mandat acaba el maig del 2026). De la intervenció s’espera un al·legat a favor de la independència dels bancs centrals respecte de les pressions polítiques.

La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, hi intervindrà demà amb un discurs en el qual, si es repeteix el que va passar al fòrum europeu de banquers centrals de Sintra (Portugal) del mes de juliol, tornarà a donar el suport del BCE a Powell davant els atacs de Trump. A Sintra, Powell també va rebre l’aplaudiment dels presidents dels bancs centrals d’Anglaterra, Andrew Bailey; del Japó, Kazuo Ueda, i de Corea, Rhee Chang-yong. "La independència forma part de l’ADN dels bancs centrals", va declarar a Bloomberg News el president del Bundesbank Joachim Nagel, aquesta setmana. "Seria més que desitjable que això es reconegués a tot arreu", va rematar.

Ritmes diferents

Des de desembre del 2024, els tipus d’interès als EUA estan situats en una forquilla del 4,25% al 4,50%. Després d’haver emprès dues retallades dels tipus el 2024, la Fed no n’ha tornat a decidir cap més des d’inicis del 2025. El BCE, per la seva banda, ha seguit un altre ritme diferent: va emprendre quatre retallades el 2024 i ha tornat a abaixar els tipus quatre vegades més aquest any.

I és que en les successives reunions de la Reserva Federal del 2025 hi ha pesat més la preocupació pels preus (amb una inflació que va començar l’any en el 2,9%, amenaçada per la política d’aranzels de Trump) que per l’ocupació (que a principis d’any registrava una taxa d’atur de tot just el 4%). La inflació s’ha mantingut per sobre de l’objectiu del 2% que es fixa la Reserva Federal: després d’haver cedit fins al 2,3% a l’abril va tornar a repuntar fins a instal·lar-se en el 2,7% al juny i al juliol.

Notícies relacionades

La UGT rebutja un conveni d’hostaleria a la baixa a Catalunya

Litigi per l’antic ‘picasso’ d’un narco

Aquest balanç entre la preocupació per la inflació i l’ocupació ha justificat que la Fed no hagi retallat els tipus el 2025, malgrat les pressions de Trump, que no ha evitat les desqualificacions personals contra Powell: "Somiqueja com un nadó", li va dir al juliol.

No obstant, després de conèixer-se el deteriorament patit pel mercat laboral al juliol i en previsió que aquesta tendència es ratifiqui a l’agost, existeix un consens entre els economistes a favor del fet que al setembre es podria produir un ablaniment en la política monetària de la Fed.