Nova llei de funció pública

El Govern central renuncia a apartar del lloc de treball els funcionaris que suspenguin un test de mèrits

Hisenda aspira a pactar amb els sindicats dos nous complements salarials i aprovar-los al Consell de Ministres de dimarts vinent

El Govern central renuncia a apartar del lloc de treball els funcionaris que suspenguin un test de mèrits

Gustavo Valiente / Agencias

3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Ministeri d’Hisenda i Funció Pública ha renunciat a apartar del seu lloc de treball aquells empleats públics que, de manera reiterada, no superin una avaluació de mèrits. Aquest apartat, inclòs en la primera versió de l’avantprojecte de llei de funció pública i que va generar polèmica entre les organitzacions sindicals, ha caigut de l’últim esborrany que pretén portar el Govern al Consell de Ministres de la setmana vinent, segons el document a què ha tingut accés EL PERIÓDICO.

Fonts sindicals consultades d’UGT es mostren proclius a recolzar el text. CCOO ha celebrat aquest dimarts a la tarda una reunió per decidir la seva postura, tot i que no ha avançat la seva posició, mentre que Csif també haurà d’aclarir si recolza o no el text. Per part d’Hisenda, han declinat valorar l’estat de les negociacions. 

El ministeri liderat per María Jesús Montero ha dissenyat un nou esquema per actualitzar la norma que regula els processos de selecció, organització i promoció en la funció pública. La mateixa incorpora dos nous complements per anar millorant progressivament el sou dels empleats públics que no ascendeixin de categoria ni canviïn de lloc de treball, però hi acumulin experiència i formació. 

També redueix de tres a dos els anys que com a màxim tindrà l’Administració per treure oposicions, resoldre-les i adjudicar-les al nou empleat públic. Un element complementari a la llei dissenyada i ja aprovada per a l’estabilització d’interins, ja que aquesta estableix que un treballador eventual no podrà estar més de tres anys ocupant una mateixa plaça. En aquest punt, l’esborrany també inclou que l’oferta d’ocupació pública de cada any «inclourà un percentatge no inferior al 30% de les places d’accés lliure per a promoció interna».

Exàmens de rendiment periòdics

La norma incorpora un sistema d’«avaluacions de l’acompliment» per mesurar el rendiment de les plantilles, amb la «finalitat de millorar la productivitat de les diferents unitats i la qualitat dels serveis públics», segons figura en l’últim esborrany. Inicialment, aquest esquema d’avaluacions contemplava penalitzacions per als treballadors que «de manera continuada» traguessin «resultats negatius», fins al punt que podien arribar a apartar del lloc el treballador. 

No obstant, això va caure en els últims compassos de les negociacions i, segons l’últim esborrany, el model d’avaluació es repensa en positiu. És a dir, bones notes en els exàmens serviran per tenir més possibilitats a l’hora de promocionar, demanar trasllats o obtenir millors complements salarials, però queda suprimida la menció específica de remoure algú del seu lloc. Això podrà passar, però haurà de cursar-se pel ja vigent règim disciplinari de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic. 

Fins i tot per a aquests elements Hisenda ha acabat rebaixant el pes formal de les avaluacions, amb l’objecte d’atraure les centrals. Aquestes van arribar a batejar inicialment la primera versió com un «manual de recursos humans». En aquest sentit, un examen positiu passa de ser «requisit necessari» per a la promoció a tenir-se «en compte». Els terminis, criteris i mecanismes d’avaluació seran consensuats via «negociació col·lectiva» entre cada administració i els seus sindicats més representatius. 

Nous complements salarials

Actualment un empleat d’una administració de l’Estat percep dos tipus de complements, sobre el seu salari base. El complement de destí, que adapta part de la nòmina al cost de vida de cada zona, i l’específic, que remunera segons la funció exercida. A aquests el Govern planteja afegir-hi un tercer, batejat com a «complement de carrera». I un quart, el «complement d’acompliment», que substitueix l’antic plus de productivitat i condicionarà part del sou de l’empleat públic al resultat d’aquestes avaluacions periòdiques anteriorment descrites. 

La quantia d'aquests i com es reenquadraran els empleats públics respecte a les actuals categories serà objecte d’una segona ronda de negociacions.  

Hisenda preveu portar-lo al pròxim Consell de Ministres  

Notícies relacionades

Aquesta norma està compromesa al Pla de Recuperació i Resiliència enviat a la Comissió Europea, en el marc de recepció dels fons europeus. Ja ha superat el tràmit d’audiència pública i ha sigut vist per a primera volta al Consell de Ministres. «És un bon acord. Millora les condicions salarials i agilitza la convocatòria d’oposicions», resumeix el responsable de l’AGE d’UGT, Carlos Álvarez.

Hisenda encara així els últims compassos de la negociació amb els sindicats més representatius a l’administració general de l’Estat (AGE). Aquest dimecres a les cinc de la tarda està prevista la que seria l’última reunió, segons apunten fonts sindicals consultades. I una vegada negociada amb els agents socials, haurà de ser remesa al Congrés, on podria experimentar canvis respecte al text descrit en el present article.