Cost de la vida
El salari real dels funcionaris ha baixat el 15% en l’última dècada
L’increment plantejat des d’Hisenda no reverteix la pèrdua de poder adquisitiu ni d’aquest any, ni l’acumulada després d’una dècada de retallades
Un empleat públic a Espanya ha vist com el seu poder adquisitiu baixava el 15,1% en l’última dècada. És a dir, a final de mes el sou li arriba per a menys. Aquest dèficit escala fins al 33,1% si es fa la mirada dues dècades enrere, fins al 2002; segons càlculs recopilats pels sindicats UGT i Csif. Una pèrdua sostinguda i prolongada en el temps que l’últim acord arribat entre el Govern i els sindicats agreuja per a aquest any a canvi d’assegurar pujades salarials per sobre de la mitjana per als dos següents.
2010, José Luis Rodríguez Zapatero es converteix en el primer president del Govern d’Espanya a retallar el sou dels funcionaris. Mesura que anuncia junt amb la congelació de les pensions, endurir la jubilació parcial, supressió del conegut com a ‘xec nadó’ i d’altres. En anteriors èpoques de vaques flaques per a l’erari públic altres presidents, com Felipe González, van optar per la congelació, però davant la magnitud de l’esclat de bombolla financera i immobiliària Zapatero va imposar una reducció d’entre el 5 i el 15% dels salaris públics, en funció de la remuneració dels empleats. Com més sou, més retallada.
El líder socialista donava així el tret de sortida a una dècada funesta per a les butxaques dels treballadors públics, que si bé no van perdre la seva feina amb els acomiadaments massius del sector privat durant la Gran Recessió, sí que van veure castigat durament el seu poder adquisitiu. La retallada de Zapatero la van seguir quatre anys més de congelació. El ‘popular’ Mariano Rajoy va inaugurar el seu primer any al capdavant del Govern amb una retallada de facto del salari dels empleats públics, retirant les dues pagues extra de Nadal i estiu. El que, segons estimacions sindicals, va equivaler a un 7% menys de salari en el còmput de l’any.
Condicionats els seus mandats pels cicles econòmics, majoritàriament el sou dels empleats públics ha pujat més durant els governs del PSOE que durant els del PP en el que va de segle XXI. Durant la batuta de Zapatero i fins a aquest 2010 de retallades, els increments anuals rondaven entre el 2 i el 3,6%; mentre que durant els dos mandats de Rajoy hi va haver més anys de congelació que d’increment. I les pujades més grans que va pactar amb els sindicats el 2018 i fins al 2020 no va arribar a aplicar-les, sinó que les va acabar firmant ja Pedro Sánchez després de vèncer en la moció de censura.
El nou executiu socialista –en coalició amb Unides Podem des del 2020– està emulant de moment els registres de Zapatero, amb increments per sobre del 2% (a excepció del 2021, que al·legant els efectes de la covid i amb un IPC mínim es va pujar el 0,9%). No obstant, les quanties pactades amb CCOO i UGT fins al 2024 anticipen una probable pèrdua de poder adquisitiu. Prenent com a referència les previsions de l’OCDE, aquest any l’IPC tancarà en el 9,1% i l’increment salarial pactat per als funcionaris és del 3,5%. I l’any que ve la previsió d’inflació està en el 5%, davant una pujada de sous d’entre 2,5 i 3,5% (depenent del PIB i la mateixa inflació). Per al 2023 encara no hi ha previsions d’evolució dels preus i els salaris pujaran entre el 2 i el 2,5%.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
-
Ofert per
- La carrera a la Casa Blanca Jo voto Trump
- LA SITUACIÓ DE LA XARXA DE RODALIES Adif retarda el tall previst a l’R3 per no coincidir amb el de Tarragona
- El Govern central surt en tromba a desvincular-se de la xarxa corrupta
- CRÍTICA Una impostora en la tragèdia del Bataclan
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Avançar el rellotge Tot sobre el canvi d’hora d’octubre de 2022 a Espanya: així entrem en l’horari d’hivern
- El perdó al procés La fiscal demana indultar per malversació l’exlíder d’ERC si no se l’amnistia
- Balanç de mandat Rovira passa comptes amb Junqueras i li retreu el seu paper a l’1-O
- Tramitació parlamentària El PP es val dels lletrats del Senat per vetar la llei que beneficia etarres