La despesa amb targeta dels consumidors repunta els dos últims mesos

Després de la tornada de l’estiu, famílies i empreses van tornar a l’activitat amb el cor encongit enmig de foscos auguris per a l’economia que parlaven de recessió a Europa i també a Espanya. A partir de finals d’octubre, però, les dades econòmiques van començar a mostrar millor cara que no s’esperava: el preu del gas es va començar a moderar; es va allunyar el risc de racionament en el consum d’energia a Europa; la factura elèctrica va començar a cedir; la inflació va continuar encadenant mesos a la baixa i les dades d’ocupació tornaven a mostrar la seva resistència. Sense arribar a entrar en to optimista, l’índex de confiança dels consumidors espanyols va començar a millorar al novembre i després de tocar fons aquell mes, la despesa amb targetes de crèdit va repuntar amb força al desembre i ha continuat incrementat l’impuls les primeres setmanes de gener.

Així es desprèn de l’anàlisi construïda pel servei d’estudis Caixabank Research a partir de les dades anonimitzades sobre l’ús dels seus aparells ‘tpv’ (terminal de punt de venda) en establiments comercials. Al setembre, la despesa a Espanya amb targetes –espanyoles i estrangeres– encara creixia a un ritme anual del 14%. A l’octubre l’impuls va baixar al 9% i al novembre va tocar fons amb un creixement de la despesa del 7%. A mitjans d’aquell mes, però, es va començar a descartar la ‘catàstrofe’ en l’economia europea i en l’espanyola. La frenada en sec de l’economia era evident però la por de la recessió es va començar a esvair i això va coincidir amb un repunt en la despesa amb targetes de pagament: al desembre el creixement es va anar accelerant fins que va aconseguir un avenç del 15% l’última setmana, impulsat, sense cap dubte per la provisió de carburants a les estacions de servei abans que el dia 1 de gener desaparegués la bonificació del Govern de 20 cèntims per litre de combustible. En particular els pagaments en la categoria de ‘transports’ van pujar el 20% aquella setmana després d’haver encadenat taxes negatives des de mitjans d’any.

El to de recuperació de la despesa en targetes s’ha mantingut al llarg del mes de gener, amb increments interanuals de fins al 19% la segona setmana del mes. De mitjana la despesa en targetes va créixer el 13% al gener (enfront de la mitjana del 10% del desembre). Tot i que la comparació amb l’any passat està condicionada pels efectes de la variant òmicron del virus de la covid l’any passat, la conclusió per a Caixabank Research és clara: «L’indicador apunta que el consum està resistint més bé que no s'esperava tenint en compte el complicat entorn macroeconòmic en el qual ens trobem, marcat per la incertesa geopolítica, l’elevada inflació i l’augment dels tipus d’interès», s’afirma a l’informe Monitor de consum publicat aquest divendres pel servei d’estudis. «La millora del consum domèstic s’explica per un dinamisme més elevat en els tres canals de pagament: els pagaments amb targeta presencials, els reintegraments i, principalment, l’’e-commerce’», es remarca.

Indicador avançat

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

El seguiment de la despesa amb targetes de pagament (de dèbit o de crèdit) constitueix un indicador avançat que pot resultar útil per anticipar un diagnòstic sobre la conjuntura econòmica. La dada de creixement del PIB de l’economia espanyola el primer trimestre de l’any es coneixerà el 28 d’abril, quan l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publiqui un primer avançament de la dada. Tanmateix, alguns indicadors avançats ja serveixen per anar prenent la temperatura a l’activitat econòmica. És el cas dels que es refereixen a l’ús de les targetes de crèdit i a la confiança dels agents econòmics. Les dades mensuals d’afiliació a la Seguretat Social, per la seva banda, anticipen que «l’any ha començat millor que no s’esperava», detalla Caixabank Research.

D’aquesta manera, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, Airef, anticipa ara que el producte interior brut (PIB) podria estar creixent el 0,3% el primer trimestre de l’any respecte al quart període del 2022, quan va augmentar el 0,2%. En taxa anual, el model de predicció de l’Airef anticipa una taxa del 3% (enfront del 2,7% del quart trimestre de l’any passat). A finals d’octubre, l’Airef pronosticava que l’economia espanyola cauria enrecessió tècnica amb taxes negatives de variació del PIB en el quart trimestre del 2022 i el primer del 2023. Ara es constata que l’economia està en clara desacceleració, però no tant com es pronosticava fa uns mesos. Tots els serveis d’estudis han revisat a l’alça les previsions. De mitjana, la vintena de serveis d’estudis que integren el plafó de previsions de la Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas) situa ara la previsió de creixement per al 2023 en l’1,3%, dues dècimes per sobre que el que s’estimava fa dos mesos.