Fires

ISE 2023: un desplegament propi del Mobile

4
Es llegeix en minuts
Paula Clemente
Paula Clemente

Periodista

Especialista en Consum, start-ups, sector emprenedor

ver +

Va arribar a Barcelona amb la intenció d’igualar, i en algun moment fins i tot superar, el Mobile World Congress. I, si l’any passat el desplegament va començar a assemblar-s’hi, aquest any ja gairebé costa distingir-los. L’Integrated Systems Events (ISE), el congrés més important del món dedicat al sector audiovisual, ha arrencat aquest dimarts amb més de 52.000 visitants (la meitat dels que van assistir al congrés de la tecnologia mòbil en la seva última edició abans de la pandèmia, però molt a prop de les xifres que va registrar l’icònic saló l’any passat), un cartell de conferenciants que no té res a envejar al del seu rival i tecnologies gairebé tan atractives com les seves.

L’aire de Mobile es respira des de lluny. Sigui pel trànsit més dens de l’habitual a la Gran Via, sigui pel riu de vestits i talons que inunden el recorregut entre parades de metro, tren i autobús i el recinte de Fira de Barcelona a l’Hospitalet de Llobregat. També pels agents de la Guàrdia Urbana que posen ordre al pas de vianants; pels diversos treballadors que s’esgargamellen advertint a la massa de gent que s’amuntega a l’entrada que tingui preparada la seva identificació, o pel nivell de la comitiva que inaugura la fira: el rei Felip VI, la ministra Raquel Sánchez, el conseller Roger Torrent i les alcaldesses de l’Hospitalet i de Barcelona, Núria Marín i Ada Colau. I, ara sí, comença l’ISE: tercera vegada a Barcelona, però primera que amb prou feines hi ha rastre de pandèmia.

La intenció del saló és aplegar companyies, professionals i potencials clients del sector de l’audiovisual, per exhibir múscul i presentar novetats. La primera pista de la importància de la indústria la dona el soci gestor de Mediapro, Tatxo Benet, que en una de les primeres conferències del dia assegura que «totes les companyies s’estan convertint en companyies audiovisuals». I aquesta és, segons ell, una de les claus que explica que tant el sector com el congrés siguin cada vegada més significatius.

Producció virtual

«El sector serà enorme en el futur, perquè cada companyia del món estarà utilitzant l’audiovisual com a part de la seva tecnologia», explica el directiu, que en realitat està cridat a parlar del futur de la producció audiovisual: la producció virtual. De fet, Benet aprofita el congrés per anunciar que la companyia catalana ha posat en marxa un pla d’inversions que té com a finalitat construir quatre platós per a aquest tipus de produccions arreu del món. El primer, un set urbà de 500 metres quadrats que es converteix en el més gran del seu tipus a Europa i que costarà a la companyia 3,5 milions d’euros, s’obrirà a Barcelona. La resta seran a Nova York, Miami i Madrid. «Creiem que és el moment de posar la producció virtual al cor de l’activitat professional del grup», ha explicat.

Precisament, la producció i distribució de contingut és una de les grans novetats d’aquest any. Els organitzadors del congrés han dedicat un pavelló sencer a aquesta indústria i han decidit encarregar la primera i última conferència magistral de la setmana a dues figures molt representatives del que es cou en aquest àmbit: el director comercial d’Unreal Engine (una eina de desenvolupament de videojocs d’Epic Games), BK Johannessen, i el màxim responsable de la retransmissió en televisió de la Copa Amèrica de Vela, Stephen Nuttal.

Pantalles i tecnologia

En qualsevol cas, el gran gruix de la fira segueixen sent les pantalles i la tecnologia que les converteix en eines clau de treball, aprenentatge i entreteniment. A tall d’exemple, només entrar al congrés el visitant xoca amb els estands de Cisco, Google, HP, Microsft i Logitech, que, com bé anuncia aquesta última amb el seu eslògan, exhibeixen les seves novetats entorn de «les noves lògiques del treball». Pantalles que es divideixen entre videoconferència i pissarra tàctil, càmeres d’allò més noves, eines de gestió de reunions...

Notícies relacionades

A l’altre costat, Nexus mostra teles giratòries o que s’amaguen al sostre; Zykronix, tota una sèrie de pantalles que caben al palmell de la mà; Snap One, equips de ‘home cinema’ que tenen més de ‘cinema’ que de ‘home’, i Gallo Acoustics, altaveus que de tan estètics semblen llums.

Però els grans protagonistes són, com l’any passat, Epson, LG i Panasonic. En una espècie de quadrat d’or, la primera fa gala dels seus projectors amb una versió digital gegant del drac del parc Güell; darrere, la segona ha col·locat 32 pantalles transparents que permeten veure el que hi ha a l’altre costat de la paret mostrant alhora imatges de plantes, peixos o bombolles. Al seu costat, Panasonic ha construït una sala immersiva on imatges egípcies o una versió d’‘El crit’ de Munch es projecten a la paret i a terra. Completen l’estampa, al seu voltant, pantalles que s’acosten a les 300 polzades, imatges bucòliques i molta, molta, molta definició.