Informe del Banc d’Espanya

Espanya serà el tercer país de la UE que més gasti en pensions el 2050

  • El Banc d’Espanya calcula que la jubilació dels ‘baby boomers’ tensarà especialment el sistema públic espanyol

Espanya serà el tercer país de la UE que més gasti en pensions el 2050
3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La jubilació progressiva de la generació del ‘baby boom’ tensarà especialment el sistema públic de pensions espanyol i provocarà que Espanya passi de ser el setè país de la Unió Europea que més pressupost destina en proporció del seu PIB a les pensions al ‘top’ 3 el 2050. Així ho assenyala un informe elaborat per dos investigadors del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Martín i Roberto Ramos, al qual indiquen que la Seguretat Social podria esmorteir gairebé la meitat d’aquest retir generacional si aconseguís elevar la seva taxa d’ocupació com la d’Alemanya.

Les persones nascudes entre finals dels anys seixanta i a mitjans dels setanta encaren actualment la recta final de les seves carreres professionals. Alguns fins i tot ja han reunit prou anys de cotització i la revalorització rècord del 8,5% aplicada des de l’1 de gener del 2023 ja els ha agafat retirats. Una generació més nombrosa que les precedents i subsegüents i que promet augmentar substancialment el volum de recursos que l’Estat espanyol haurà de destinar per costejar-los les pensions per les quals fa dècades que cotitzen.

Una pressió demogràfica que altres estats europeus ja han començat a notar, però que a Espanya, avui dia, encara és lleu. «Sota el factor demogràfic projectat el 2050 i mantenint la resta dels factors constants, Espanya passaria a ser el tercer país de la UE amb la despesa en pensions més alta (després de Grècia i Itàlia), en comparació al setè lloc que ocupava el 2019», conclouen els investigadors del Banc d’Espanya.

Per apuntalar les bases del sistema de cara a aquest escenari, el Govern s’està preparant aquesta legislatura, sota la batuta del ministre José Luis Escrivá, amb una bateria de reformes que van des de la indexació de les pensions a l’IPC fins a l’enduriment de les condicions per a la prejubilació o la imminent pujada de les bases de cotització per augmentar els recursos disponibles, entre d’altres.

Aquesta última fase de la reforma encara està pendent de rubricar-se i les negociacions són a la corda fluixa, ja que les divisions dins de la coalició de Govern les estan llastant i la patronal i els sindicats esperen des de fa setmanes que el PSOE i Unides Podem s’aclareixin internament per culminar, amb acord o no, les modificacions.

Menys despesa ara que França o Portugal

Segons les dades recopilades pels investigadors del Banc d’Espanya, a partir de les bases d’Eurostat, Espanya se situava abans de la covid en un punt intermedi entre la despesa en pensions dels estats del sud d’Europa, amb xifres més altes, i els del nord-oest, amb menys despesa. La Seguretat Social espanyola estava destinant l’equivalent a un 12,7% del seu PIB; enfront el 15% de Grècia, Itàlia i Portugal, o el 14,7% de França o el 12% d’Alemanya, Bèlgica o Dinamarca. Els antics estats de l’URSS i avui a la UE baixen el seu pressupost en pensions al 10%. 

Actualment, i a expenses de l’efecte de l’última pujada de pensions, del 8,5%, a la nòmina del 2023, Espanya destina l’11,7% del seu PIB a pagar prestacions, segons les últimes dades disponibles de la Seguretat Social. En aquest sentit, els investigadors del Banc d’Espanya reclamen molta cautela a l’hora de llegir els resultats de cara al futur, ja que la seva anàlisi no té en compte els recents canvis impulsats per l’Executiu en matèria de pensions.    

Les dones, més excloses a Espanya

Notícies relacionades

A Espanya la cobertura del sistema públic de pensions és inferior que a països veïns, és a dir, concretament un 21,3% menys de gent té accés a una prestació que a la mitjana de la UE. Aquest dèficit els investigadors del Banc d’Espanya l’expliquen perquè hi ha menys dones cobrant pensions i subsidis per viudetat que a la resta del Vell Continent. A més, l’envelliment de la població és, de moment, inferior. 

Per contra, la taxa d’ocupació és inferior a la mitjana europea, és a dir, hi ha menys gent treballant, i la quantia mitjana de les pensions és més elevada, si es compara amb el salari mitjà que perceben els treballadors que sostenen amb les seves cotitzacions el sistema públic. Concretament és, en proporció, la tercera més elevada de tota la UE.