Els 4 motius de controvèrsia en el projecte del Hard Rock en la negociació dels Pressupostos

Ara mateix, segons el Departament de Territori, estan pendents de rebre l’informe de les conselleries d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i de la d’Empresa i Treball. En el primer cas, el més espinós, és precís l’aval de l’autoritat ambiental al PDU, una cosa que no s’havia donat a l’informe preliminar, admet el Govern. El conseller de Territori, Juli Fernàndez, ha assegurat en diverses ocasions que els tràmits segueixen el seu curs normal, pendents dels informes favorables de la resta de departaments, però la proximitat dels comicis municipals podria estar alentint la presa de decisions. Precisament aquests càlculs electorals haurien portat l’Ajuntament de Salou a denunciar la paralització del projecte i responsabilitzar el Govern de la suposada marxa enrere dels inversors, una cosa que neguen des de l’Executiu. «Si tira endavant el megacomplex s’afectarà l’única zona ambientalment protegida que queda al mig d’un mar de ciment i es perdrien aquests espais de la biodiversitat», lamenta el portaveu d’Aturem Hard Rock, Eloi Redón.

Tant la plataforma Aturem Hard Rock, com els comuns i la CUP, consideren que el gran beneficiat de l’operació urbanística és CriteriaCaixa, el hòlding de la Fundació La Caixa propietària dels terrenys annexos a Port Aventura. No obstant, una de les frases més repetides en les últimes legislatures, tant per part del president Quim Torra com de l’actual, Pere Aragonès, és que no es desemborsaria «ni un euro públic» en el complex. Els detractors, però, critiquen al Govern que el PDU del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou ha servit per requalificar un sòl que l’entitat no havia aprofitat durant lustres i que ara els reportarà 120 milions d’euros. La fórmula, insisteixen des del Govern, és la mateixa que es va idear en el seu moment. L’Incasòl, l’empresa pública que depèn de Territori i gestiona sòl, té una opció de compra activa, que encara no ha exercit. Està prevista una compravenda unificada, és a dir, que el mateix dia que s’adquireixin els terrenys al costat de Lumine es vendran a Hard Rock pel mateix preu. El portaveu d’En Comú Podem al Parlament, David Cid, opina que l’empresa nord-americana no està en una situació econòmica gaire bona i que l’operació penja d’un fil.

En les pròximes setmanes, la plataforma Aturem Hard Rock té previst reclamar a la Conselleria d’Economia i Hisenda que revoqui la llicència de casino atorgada al seu dia a Hard Rock Entertainment, que van guanyar després de presentar-se a un concurs públic. El seu portaveu revela que ho faran de la mà d’una associació d’afectats per ludopaties perquè com a entitat ambientalista (originàriament són Gepec) no se’ls considera part implicada. El diputat Cid, que fa anys que censura el projecte des del Parlament, assegura que el complex lúdic, amb 1.200 màquines, «serà el més gran d’Europa tot i que al seu dia diguessin que l’havien ajustat». Amb aquestes paraules es refereix al redimensionament del pla urbanístic que es va fer el 2016 i que va servir perquè ERC avalés la construcció del complex. Junts, el PSC, el PP i Ciutadans sempre han estat a favor per la generació de llocs de treball que reportaria.

De fet, tant els condicionants ambientals com la requalificació dels terrenys a través del PDU o l’alerta per l’augment dels addictes al joc genera posicionaments oposats entre partits bàsicament perquè s’enfronten models econòmics i socials diferents. El Govern –Junts i ERC, governant en coalició o en solitari– veu en la instal·lació de Hard Rock una injecció al PIB del Camp de Tarragona, ja sigui per la creació d’ocupació com per la diversificació del turisme, ja que en aquest espai està previst acollir-hi fires i convencions. «El turisme de masses no ens aporta riquesa i les dades ens ho demostren», rebat Redón, que considera que, malgrat que Salou és un dels municipis més visitats, això no reverteix en les classes més desfavorides.