El TSJC reconeix el dret d’un pare a cobrar la baixa per paternitat tot i que el seu fill morís abans del part

De fet, va ser precisament per això que la Seguretat Social havia denegat al pare la prestació. Aquest home, però, hi va posar una reclamació i, al ser també desestimada, va acabar portant el seu cas davant la justícia.

«La controvèrsia se suscita d’acord amb l’article 26.7 del RD 295/2009, de 6 de març, pel qual es regulen les prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social per maternitat, paternitat, risc durant l’embaràs i risc durant la lactància natural, a l’establir que ‘no podrà reconèixer-se el subsidi per paternitat si el fill o el menor moren abans de l’inici de la suspensió o permís’», repassa aquesta sentència, que recull també el que altres tribunals havien posat abans damunt la taula: que les diferents normatives per garantir la igualtat entre homes i dones haurien de comportar el reconeixement del dret.

A això s’ha acollit també el TSJC, que havia de decidir si recolzava o no l’argument de l’INSS que, a ‘grosso modo’ defensava que una baixa d’aquest estil està pensada per cuidar-se de la salut física de la mare davant la mort del seu fill, però que l’altre progenitor no té aquesta necessitat.

El tribunal català, però, ha prioritzat altres supòsits. Per exemple, que l’article 68 del Codi Civil estableix que els cònjuges han de compartir les responsabilitat d’«atenció» als «descendents», que la llei que ara equipés els permisos dels dos progenitors no ho fa per motius de salut o que la persecució de la igualtat entre homes i dones «impedeix considerar que un dret conciliatori sigui reconegut a una dona enfront de l’home, en idèntica situació».

Sentència recurrible

Notícies relacionades

Una vintena de països ja han tancat la frontera al bestiar boví espanyol per la dermatosi, la llengua blava i la grip aviària

Fainé reivindica des de Washington el rol social de la banca minorista

«Tal conclusió resultava evident en el context de diferent durada dels permisos sota el prisma dels quals es va produir el fet causant objecte de pronunciament per l’Alt Tribunal (que el permís de paternitat no arribava a les sis setmanes), si bé no estimem que resulti aplicable a l’actual context normatiu en què, una vegada superades les sis setmanes posteriors al part, la finalitat de la prestació és similar per als dos progenitors, que determina l’absència de justificació objectiva del diferent tracte normatiu en la suposada mort fetal», argumenta el TSJC.

De tota manera, la sentència (i la seva potencial jurisprudència) no és ferma, així que la Seguretat Social encara hi podria posar un recurs de cassació i el cas continuaria fent sotracs.