Condicions laborals
Treball apunta a una pujada del salari mínim «excepcional» davant la persistent inflació
Díaz defuig avançar una xifra d’increment, però esmenta els augments del 10% o més que han anunciat Alemanya, els Països Baixos i Grècia, entre d’altres
Redactor
Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Davant una inflació persistent i excepcional, una pujada del salari mínim interprofessional (SMI) «excepcional» per al 2023. Així ho ha anunciat la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, aquest divendres després de reunir-se amb la comissió d’experts que va crear a l’inici de la legislatura per assessorar-la sobre com havia d’evolucionar aquest indicador. Díaz ha defugit donar xifres concretes sobre quina serà la proposta de salari mínim que portarà a la taula de negociació amb patronal i sindicats, si bé s’ha referenciat en els increments ja avançats per països de l’entorn, com Alemanya, els Països Baixos i Grècia, que revaloritzaran aquest terra salarial per sobre del 10%. «Com veuen, s’estan prenent mesures que tenen a veure amb l’excepcionalitat del moment», ha declarat.
La revisió del salari mínim és una qüestió que tradicionalment es resol durant el mes de desembre. El Ministeri de Treball cita els agents socials, mantenen una o dues reunions i es tanca la carpeta, amb o sense acord, perquè l’increment entri en vigor des de l’1 de gener. Però aquest any Díaz ha volgut preescalfar el terreny de cara una negociació que es preveu àrdua.
Notícies relacionadesDos mesos i mig, és a dir, per a mitjans de novembre, ha donat de marge la vicepresidenta segona als seus experts perquè tinguin confeccionada una nova proposta de pujada de l’SMI per al 2023. A la titular de Treball no li serveix el guió previst fins ara, que passava perquè el salari mínim pugés fins a una xifra entre els 1.023 i els 1.049 euros bruts al mes (en 14 pagues). L’actual context d’increment de preus i el bloqueig generalitzat de la negociació col·lectiva ha deixat obsoletes aquestes previsions, realitzades fa més d’un any.
Díaz aspira a atraure la patronal a un acord i evitar que se’l despengi com està fent des de fa dos anys. De moment la posició de la CEOE és evitar tot increment de costos possible i les relacions amb la vicepresidenta segona no passen el seu millor moment, atesa la pressió exercida per Díaz perquè acceptin més increments salarials als convenis col·lectius.
