Catalunya proposa plaques solars a tots els edificis públics, teletreball i un programa de bicitreball

S’identifica un objectiu de potència en teulades solars de 20 MW que hauran d’estar instal·lats o en licitació abans de finalitzar el primer semestre del 2023, per a això, es proposa utilitzar el mecanisme de contractació d’urgència previst en la llei de contractació del sector públic. «Els edificis públics hauran de disposar en un termini màxim de 6 mesos d’una auditoria energètica i del certificat d’eficiència energètica. Les dades i propostes de les auditories i certificats guiaran la prioritat de les actuacions d’estalvi i eficiència energètica a realitzar», proposa el Govern. 

Les administracions públiques també definiran en un termini màxim de 12 mesos un informe de potencial d’aprofitament fotovoltaic en infraestructures pròpies singulars, com és el cas d’instal·lacions de tractament d’aigua, ferroviàries, autopistes, embassaments i ports. Segons el marc concret de les propostes, el servei de gestió energètica serà incorporat als nous contractes de manteniment, dotant una partida específica per a la prestació d’aquest servei.

En el marc de mesures per avançar en «una administració pública responsable i exemplaritzant per fer front a la crisi energètica», la Generalitat també proposa el suport del teletreball al sector públic i posa com a exemple la seva pròpia actuació, a l’haver establert dos dies de teletreball, amb el consegüent estalvi energètic que se’n deriva. També es proposa la implantació a tots els edificis públics d’aparcaments segurs per a la bicicleta dels seus treballadors i visites i «promoure la implantació del programa bicitreball de bicicleta compartida d’ús privat per a desplaçaments de casa a la feina».

Empresa pública i més regulació

La Conselleria d’Acció Climàtica també fa propostes de contingut més polític i d’implementació a més llarg termini, entre les quals destaca la creació d’una empresa energètica pública basada en energies renovables i que competeixi directament amb les grans companyies del sector. En el conjunt de propostes remeses a la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, s’hi inclou la reforma del marc regulador actual en què es faci «totalment incompatible la propietat de les xarxes de la generació i comercialització, obligant a la venda d’actius». Com una proposta més integrada al document ‘Mesures de contingència per a la ràpida reducció del consum de gas natural fòssil’, el Govern proposa la creació «d’una empresa energètica pública basada en les fonts d’energia renovable i que pugui participar en les diferents activitats del sistema elèctric, amb especial atenció a la reversió  de les concessions hidroelèctriques i a la xarxa de distribució que, junt amb l’emmagatzematge d’energia, suposa la columna vertebral de la transició a un model distribuït i democràtic».

Proposta de reforma profunda

 Per l’Executiu català, s’hauria d’aprofitar l’actual situació per a una reforma profunda del sector energètic l’alta concentració empresarial del qual «té una afectació clara en els drets energètics de la ciutadania». «No ha de sorprendre’ns el rebuig de partits polítics i la societat en general, a la injecció de 1.300 milions d’euros en empreses elèctriques per cobrir els costos no coberts del sistema elèctric al reduir-se els ingressos de l’impost a la generació quan, en realitat, aquests costos no coberts aniran a parar a les mateixes empreses que han ingressat de manera escandalosa per la comercialització d’energia generada a preus molt més baixos, nuclear i gran hidroelèctrica», planteja l’informe remès. Per la Conselleria d’Acció Climàtica, actualment «és impossible introduir competència en aquestes tecnologies, ja que no és possible la construcció de noves centrals nuclears i grans centrals hidroelèctriques en les mateixes condicions que les actuals», que ja van ser beneficiàries dels costos de transició a la competència, així que «la propietat d’aquestes centrals recau en les mateixes empreses propietàries de les xarxes i, com a tals, perceptores d’aquests 1.300 milions d’euros», conclou la Conselleria.

Notícies relacionades

El preu de la llum a Alemanya es dispara i supera els 1.000 euros per megawatt hora per al 2023

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Entre les mesures proposades per a la reducció del consum energètic i de gas, la Conselleria d’Acció Climàtica de Teresa Jordà proposa vuit grans propostes, preparades amb mesures concretes de tot tipus, fonamentalment centrades en l’adaptació legal necessària per incrementar les opcions de proveïment per als consumidors.

Aquestes són les propostes:

1. Accelerar el desenvolupament de projectes d’injecció de biometà a la xarxa de distribució o transport de gas natural a partir de l’adaptació de plantes de biogàs ja existents.

2. Pla de xoc per reduir les pèrdues d’electricitat en el transport i la distribució, que es consideren d’un mínim del 15%, acostant l’oferta a la demanda.

3. Aprofitament dels excedents fotovoltaics de plantes d’autoconsum que incorporen dispositius de no injecció a la xarxa, per evitar els llargs terminis i les freqüents denegacions dels permisos d’accés i connexió per part de l’empresa distribuïdora.

4. Permetre la compensació d’excedents per a potències de fins a 1 MW.

5. Eliminar els permisos d’accés i connexió per a potències d’autoconsum iguals o menors a la potència contractada, almenys per a instal·lacions de potència menor a 500 KW.

6. Separació real de les activitats del sistema elèctric i auditoria dels costos regulats.  

7. Creació d’una empresa energètica pública.

8. Una administració pública responsable i exemplaritzant per fer front a la crisi energètica.