Mercat laboral

Fre de l’ocupació: Espanya perd 7.365 ocupats en el seu pitjor juliol

  • El mercat laboral denota el seu primer desgast després de mesos patint la inflació i els costos de la guerra

Fre de l’ocupació: Espanya perd 7.365 ocupats en el seu pitjor juliol
1
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Després de mesos d’escalada inflacionista i traves en els subministraments, el mercat laboral ha patit la seva primera ensopegada al juliol. Després d’un juny rècord i esgotades llavors les contractacions estivals, la Seguretat Social ha perdut 7.365 ocupats, en el seu pitjor setè mes de l’any de la sèrie històrica, segons les dades publicades pel Govern aquest dimarts. Mai abans en un mes de juliol Espanya no havia generat ocupació, per més que aconsegueix retenir la cota dels 20 milions de treballadors en actiu. Baixa l’ocupació i puja l’atur, de forma testimonial però per primera vegada des del 2008, quan va esclatar la doble bombolla financera i immobiliària i Espanya va entrar en una de les seves pitjors crisis.

Notícies relacionades

Els àugurs d’una tardor complicada en el terreny econòmic tenen en les dades d’aquest mes de juliol el seu primer senyal des del mercat laboral. Fins aleshores aquesta havia sigut una esfera fins a cert punt aliena a la guerra i les seves inclemències. Al juny, sense anar més lluny, va deixar un increment històric d’afiliats a la Seguretat Social i les xifres de contractació indefinida han batut rècord rere rècord després de l’entrada en vigor de la nova reforma laboral. I aquest impuls contractador de les empreses al juny no s’explica sense el retrocés d’aquest juliol, esgotat i amb totes les persones necessàries per a la campanya estival incorporades.

Una part important de les males dades d’aquest últim mes s’expliquen pels acomiadaments massius de temporals en educació, un clàssic estiuenc que al setembre torna a repuntar i que no hi ha –de moment– reforma laboral que ho solucioni. 115.528 mestres, vigilants de menjador, monitors i altres han posat al carrer els centres educatius aquest juliol, i és on es concentra el gruix de la destrucció d’ocupació. A la resta de gremis el problema és que amb prou feines s’han generat nous afiliats. Tot i que aquest factor estacional no oculta els pobres registres que ha deixat l’ocupació aquest juliol. Mirant les estadístiques desestacionalitzades, el juliol del 2022 ha sigut el pitjor des del 2013.