Cañete (Pimec): «A la tardor no n’hi haurà prou amb els ertos; hi haurà reestructuracions»

¿Pimec ha apujat les quotes als seus socis?

Les vam apujar a principis d’any un 3% prenent com a referència la previsió de l’IPC subjacent de llavors. Entenem que les dades estan conjunturalment inflacionades, perquè les energies pressionen moltíssim. Referenciar-se en les dades brutes de l’IPC és tirar-se un tret al peu. I amb aquest increment vam apujar salaris, el 3% per als sous més baixos i el 2% amb opció a un altre punt segons productivitat per als més alts. Per ser coherents, perquè pensem que els sous han de pujar, sí, però lligats a la productivitat.

La meitat de les grans empreses van augmentar beneficis en plena pujada de l’IPC. ¿És el cas de les pimes?

No, clarament no. No només no han augmentat, sinó que el problema de les pimes és que estan perdent els seus marges. Ve una tardor complicada, ja n’estem detectant casos. Una empresa industrial a la qual la pujada de l’energiase li ha menjat tot el marge. Una altra de bicicletes a la qual li han caigut les vendes. Un càmping que factura més però al qual se li han doblat les despeses... Hi ha pimes, les més grans, que sí que es poden haver comportat com la gran empresa. Però la gran majoria de pimes són microempreses i estan patint.

¿Tindrà més impacte l’escalada de la inflació que la covid?

Cada vegada hi ha més pimes que tenen nivells de deute cada cop més preocupants. El 2008 això va ser clau, perquè les que més es van endeutar no van sobreviure. El que ens trobarem al tornar de les vacances és que a un grup molt gran de pimes se’ls ajuntarà la devolució dels crèdits ICO, la pèrdua de marges i una menor demanda –perquè hi haurà una menor capacitat de consum en les famílies–. I aquestes empreses s’hauran de fer plantejaments per continuar sent viables. 

¿Això implica reestructuracions i acomiadaments?

Sí. Hem de començar a pensar en mecanismes per facilitar la fusió d’empreses perquè les pimes guanyin més mida. Hem d’intentar que els treballadors conservin la seva feinai un salari digne, però hem de prioritzar l’activitat econòmica. Perquè sense activitat econòmica no hi ha impostos i el país no pot fer polítiques socials ni sanitàries. Venim d’un període en què hem estat... No sé si anestesiats, però sí amb unes condicions que ara hem de gestionar. 

Durant la covid els ertos van funcionar. ¿N’hi haurà prou ara?

Benvingudes totes les reformes laborals que siguin fruit del diàleg social, tot i que no siguin perfectes. I una de les carències que té és que no és flexible, un factor fonamental en un moment de canvi com l’actual. Si nosaltres hem de mantenir llocs de treball de manera fictícia no ens estem fent cap favor, ni a les empreses ni al contribuent. A curt termini pot funcionar, però és pa per avui i engrunes per demà. Els ertos no seran prou atractius per a les empreses, són massa rígids. 

Sobre la reforma laboral, ¿a les pimes els costa contractar amb les noves regles?

Depèn dels sectors. El fix discontinu incrementa els passius de les empreses i això condiciona els seus balanços. La temporalitat mai és bona, ni per al treballador ni per a l’empresa. Però tornem al que dèiem abans, que falta flexibilitat.    

Fins ara, l’ocupació està creixent amb rècord d’indefinits.

Sí, les dades són bones, però no ens deixen veure els contractes que les empreses podrien fer si tinguessin condicions més flexibles. Hi ha empresaris que ens diuen que davant la incertesa actual prefereix no contractar abans que fer-ho amb aquestes condicions. 

¿Com encaixa això amb les queixes de diversos sectors que no troben personal?

Depèn dels sectors. Falten 11.000 instal·ladors elèctrics a Catalunya, amb un conveni amb sous de 23.000 euros, que no està malament. Però l’ofici exigeix certa tecnificació que l’oferta de professionals no pot cobrir. Hem d’invertir el sistema. No podem tenir un 10% d’atur i que falti gent en restauració, turisme, neteja i altres àmbits. 

Si aquests sectors pugessin salaris, ¿trobarien treballadors?

Tenen salaris pactats en conveni col·lectiu, firmats per empresaris i sindicats. Si la gent no treballa perquè no guanya prou i prefereix quedar-se a l’atur... Al final és una qüestió matemàtica. Si l’oferta no atrau la demanda, ens hem de preguntar com fem l’oferta. Però amb aquesta realitat d’atur algú m’ho ha d’explicar. El 83% de les polítiques d’ocupació ens les gastem en prestacions d’atur. ¿Quina mena de polítiques estem fent per donar oportunitats a la gent?

¿Quina nota posa a la Generalitat en les seves actuacions per frenar la inflació?

En l’apartat de diàleg social, un «ha de millorar». No és veritat que no hi hagi diàleg social, prova d’això és el Pacte Nacional per a la Indústria, però la situació requereix més concertació i consensos que mai. I fins ara no n’ha pres cap mesura, a les proves em remeto.

Notícies relacionades

¿És millor apagar i encendre la calefacció o mantenir-la a temperatura constant?

La punxada de Banco de Bilbao amb Banesto

Des de Govern al·leguen falta de competències i de pressupost. ¿Què els reclama?

És cert que la Generalitat té poques competències per incidir en la inflació. És evident que té poc pressupost en alguns casos. Però hi ha mesures que pot començar a prendre per convertir les amenaces en oportunitats. Té més marge per actuar. Eliminar l’impost de transmissions patrimonials per facilitar fusions i adquisicions d’empreses, abaixar la quota de l’IRPF per reactivar el consum... La llista és llarga. El risc és que s’estanqui l’activitat econòmica, que és on s’ha d’intervenir.