Finançament autonòmic
Les autonomies rebran el 2023 els recursos més alts de la seva història
L’Estat distribuirà amb el sistema de finançament 134.336 milions, un 24% més que el 2022
Nou rècord. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha comunicat aquest dimecres a les autonomies que l’any vinent rebran els recursos més alts de la història del sistema de finançament. Concretament, la suma total ascendirà a 134.336 milions, un 24% més que l’any anterior. Aquesta suposa suposa 26.130 milions més.
Aquest increment, que s’afegeix al de l’actual exercici, que ja va ser un nivell sense precedents, s’explica per les entregues a compte, que augmenten un 11%, fins als 124.292 milions, així com les liquidacions positives del 2021, que arriben als 10.981 milions, segons fonts assistents a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que s’està celebrant a Madrid, i a la qual, com l’any passat, assisteix el conseller d’Economia de la Generalitat, Jaume Giró.
L’any passat, la quantitat anunciada per al 2022 va ser de 112.213 milions d’euros, un 6,3% més que el 2021 i, fins aleshores, la xifra més alta de la sèrie històrica dins del sistema de finançament autonòmic.
Montero ha explicat que la dada positiva de les liquidacions es deu a les previsions prudents del Govern i a les mesures adoptades per reforçar l’ocupació i el creixement econòmic.
La ministra ha recordat que, incloent-hi les dades del 2023, les comunitats autònomes hauran rebut en cinc anys de Govern de Pedro Sánchez 178.750 milions més que els últims cinc anys complets de Mariano Rajoy, cosa que suposa un increment del 40% en el finançament de les autonomies.
Al seu torn, la ministra durant la seva intervenció davant els responsables financers de les autonomies ha informat les comunitats que disposaran d’un marge de dèficit més alt el 2023, al passar del 0,3% del PIB al 0,1%. Aquestes dues dècimes les assumirà l’Administració central, que passarà del 3,2% al 3,4%.
Aquesta decisió de l’Executiu se suma al rècord acordat també pel que fa al sostre de despesa, el límit establert per a les administracions de cara al 2023, i que suposa el tret de sortida de l’elaboració dels pressupostos generals de l’Estat per a l’exercici vinent. I tot això en un context marcat amb un menor creixement.
Notícies relacionadesEn concret, el Govern, que manté la previsió de creixement per al 2022 en el 4,3%, ha rebaixat en vuit dècimes el previst per a l’any que ve, fins a situar-lo en el 2,7%. El Fons Monetari Internacional (FMI), en l’actualització de les seves previsions, l’ha situat en el 2% el 2023 i el 4% el 2022. A més, retarda fins al 2024 la recuperació del nivell precovid.
Un dels punts que satisfà el Govern català és el de comptar amb un marge de despesa més alt l’any que ve, que era una reivindicació constant tant del president Pere Aragonès, d’ERC; com del titular d’Economia, Jaume Giró, de Junts.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Dubtes tributaris ¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?
- Salaris Aquest és el sou d’un militar a Espanya
- Neteja ¿Per què la gent està tirant sal pel lavabo a la nit?: el truc que evita moltes malalties
- Una cullerada de mel al dia: així canviarà el teu cos si la prens