Ràpids i virulents

Aquest agost, a Espanya s’han cremat més de 115.000 hectàrees, una superfície que equival 10 vegades a la mida de Barcelona. L’onada d’incendis que manté en perill part de la Península –alimentada pel còctel molotov de la calor extrema, la falta d’humitat, les ratxes de vent i la sequera– forma part d’una nova generació de focs caracteritzats perquè avancen molt de pressa i són virulents. ¿Per què són tan ràpids? ¿Com se’ls pot combatre? ¿En quina mesura estan relacionats amb el canvi climàtic? Vegem algunes claus dels megaincendis.

¿Què es considera un incendi extrem o megaincendi?

Els especialistes divideixen els incendis en sis generacions segons el grau de virulència i els reptes de l’extinció. Els megaincendis fan referència a focs de quarta generació (avancen de zones forestals a zones urbanes), cinquena (incendis simultanis extrems, molt sovint en interfases amb nuclis urbans) i sisena (modifiquen el clima local i costen molt d’apagar amb els mitjans tradicionals). Aquests últims generen la seva pròpia meteorologia: creen núvols anomenats pirocúmuls que poden convertir-se en tempestes de foc, generar llamps, pluges o vents intensos i impredictibles. També avancen d’una manera erràtica: es mouen fins i tot contra el vent, canvien de direcció i produeixen nous focus a distància.

¿Estan relacionats amb el canvi climàtic?

Sí. Les onades de calor, les sequeres prolongades, els vents forts i la baixa humitat afavoreixen els incendis de propagació explosiva. També hi intervenen, però, factors col·laterals que estan relacionats amb l’acumulació de combustible vegetal –enormes quantitats de vegetació seca i contínua– ocasionats per la despoblació rural i l’abandonament de la ramaderia extensiva i la recollida de llenya, els canvis en l’ús del sòl i una gestió forestal insuficient.

¿Com s’han de combatre?

Oriol Corbella, inspector dels Bombers de la Generalitat, apunta que els incendis d’última generació requereixen un abordatge diferent. "L’augment de combustible als boscos juntament amb les onades de calor derivades del canvi climàtic fan que l’energia del foc arribi a una velocitat molt difícil de controlar: poden arribar a cremar més de 10.000 hectàrees en 12 hores, cosa que obliga a canviar l’estratègia per combatre’ls". Segons aquest especialista, la dinàmica del foc ha canviat: les flames es desplacen fent "salts" i creen punts d’ignició a 100 i 200 metres, de manera que els tallafocs no funcionen.

"Aquests incendis superen la capacitat d’extinció de qualsevol cos de bombers, ja que matemàticament no es pot utilitzar el volum d’aigua que faria falta per aconseguir refredar tanta intensitat d’energia". En conseqüència, afegeix, els bombers han d’actuar al cap de l’incendi aprofitant els canvis de condicions meteorològiques i quan s’acaba la vegetació que actua com a combustible per a les flames.

¿Els incendis que castiguen Espanya són d’aquest tipus?

Tot i que es tracta d’una discussió molt tècnica i els especialistes prefereixen fer anàlisis quan s’ha tingut prou temps per estudiar-los, sí que es pot apuntar que aquest tipus d’incendis, per les característiques evidents que presenten, formen part dels focs considerats de quarta, cinquena o sisena generació. Bombers de la Generalitat remarca que aquest any gairebé tots els focs que s’han produït a Catalunya no han sigut tan virulents, amb una expansió de cinc o sis hectàrees per hora, que és el que es considera un avanç "ràpid". L’afectació depèn de diversos factors com el vent, la vegetació i la topografia.

¿A Catalunya hi ha hagut cap incendi de sisena generació?

Sí, precisament aquest any. L’incendi que hi va haver a la Segarra. Amb els seus dos focs simultanis que van ocasionar la mort de dues persones, Catalunya va entrar de ple en l’era dels focs de sisena generació. Aquell incendi extremament virulent va avançar a una gran velocitat, va acusar un comportament erràtic, va provocar un pirocúmul de més de 14 quilòmetres d’altura i va generar una meteorologia pròpia al voltant de les flames i del fum. "Avançava quatre vegades més de pressa del que és normal", van dir al seu dia els bombers.

Notícies relacionades

Les empreses d’extinció demanen lluitar contra el foc tot l’any

Els focs es compliquen a Ourense i Zamora i arrasen 115.000 hectàrees

¿Com ens podem protegir d’aquests focs?

La millor fórmula, d’entrada, és confinar-se a casa, tot i que serà Protecció Civil qui determinarà les indicacions. En aquest sentit, Corbella remarca la importància de fer cas de les instruccions de l’Administració. "No hi ha res més segur que la trama urbana". Per això afegeix que, malgrat la calor o el fum, el millor que podem fer és confinar-nos i només sortir en cas que les autoritats ens ho ordenin.